També per tu..

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans,
per tu que mires sempre enrera
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc és dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que et dic,
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que et fas enrera
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que no t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil en pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sent molt sol, també per tu.

Miquel Martí i Pol

Seguirem..

Ja amb la sensació forçada d'estar donant l'esquena a un altre any.. per seguir el camí en un de nou.

Seguim avançant, seguim aprenent..

Enyore un temps que no és vingut encara

Quan jugo massa a recrear en somnis el meu possible futur més pròxim, hi veig sovint moltes coses emocionants (com si no ha de mantenir-se la motivació per seguir endavant amb el què fas, clar!)..

De vegades però, sé que també m'envaeixen els dubtes..

De vegades però, no vull pensar com pots arribar a canviar-te la vida segons facis una el·lecció o altre.. i la vida consisteix en això! Escollir sense parar!

De vegades però, sento que allò tant important i sentit que vaig deixant enrere voldria tenir-ho al meu davant, i formés part del meu futur pròxim..

De vegades però, em trobo amb més ganes de viure aquests moments encara ficticis, que no pas gaudint dels presents..

Sempre però, crec que les coses passen perquè nosaltres volem que passin, i no pas perquè hagin de ser així o vinguin donades..

De vegades però, voldria que l'afirmació anterior no fos certa..

De vegades però, em trobo pensant en el passat quan el que volia era centrar-me en el futur..

De vegades però, penso.. massa..

Tot i així, i malgrat el preu a pagar, m'encanta dubtar, m'encanta qüestionar, m'encanta no conformar-me, m'encanta perdre la raó durant els somnis, m'encanta avançar, m'encanta crèixer, m'encanta..

M'encanta aprendre del passat, viure el present i jugar amb el futur..

És qüestió de coses concretes..

Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

Josep Anselm Clavé

Va de cims..

Tot apuntava a ser uns dies intensos, i així ho van ser..

El que en principi havíen de ser un parell de dies de muntanya, va acabar sent gairebé una setmana i tres cims assolits!

Començant per un Puigmal des de la part francesa, per seguir amb un Puigpedrós (Tercera vegada que faig aquesta muntanya i cada cop m'agrada més..) i per acabar amb el Punta Alta en plan motivació màxima..

Què dir del que es viu i es sent pujant les muntanyes.. Qui ho fa i ho gaudeix, ja sap a que em refereixo..

Aquesta cita, trobo ho expressa bastant bé:
La muntanya és així. Es fa valer. Demana el tribut d'un esforç i una suor que moltes persones jutgen excessius. Però, quan us ha lliurat el seu encís, qualsevol cost el teniu per un guany.
Antoni M. Casas i Ferrer.

Algunes imatges..



Puigmal 2909



Puigpedrós 2913




Punta Alta 3014

Molts moments viscuts..

La neu és aigua blanca, com el paper, poses en ella el que vulguis.
Erri da Luca.

Una cançó..

És temps..

És temps de canvis, de novetats, de regresions, de prohibicions, d'indignació, d'actuació, d'il·lusions perdudes i d'il·lusions guanyades, de por, de mentides, de fraus, d'inseguretat, d'indesició, de retallades, d'educació en valors, de falta d'educació, d'esperit crític, d'absència d'esperit, de motivació, d'absència i de sobre informació, de comunicació, de silenci, de falsedats, de somriures buits, de generositat, de tancament, de consum, consum responsable i consumisme, ignorància, ambició, aprenetatge, creixement, decreixement, revolucions, mobilitzacions, represions, llibertats coartades, coerció, control, descontrol, indesició, avidesa de saber, contingut, prepotència..

Ai.. amb tot aquest panorama, si no esculls bé el camí que vols, si no saps el que passa i si no t'impliques amb el que t'envolta.. vas perdut!

És fàcil perdre el rumb i deixar-se endur per la riuada d'ignorància, però no per això és justificable.

És temps de posicionar-se i és temps d'actuar, d'implicar-se.
Ho era abans i ho és ara.

I via fora! que tot està per fer i tot és possible

No calen més paraules..

Educar sense violència..

Llibre de meravelles

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Vicent Andres Estellés

Un, dos i..

Després d'un bon dia..

Sona Música Delicatessen..

Poca llum..

Encens a l'ambient..

Et relaxes..

Gaudeixes el moment..

Llegeixes..

Si, sona a tòpic, però de vegades, només de vegades, els tòpics funcionen..

http://grooveshark.com/#/album/Jazz+Bossa/4104194

Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom

En un petit quadern que tens sobre els genolls
escrius com si les teues paraules,
com si tot el que escrius, amb una lletra breu,
fins i tot acurada,
anàs a necessitar-ho alguna persona, urgentment,
abans de tirar-se el grapat d’aigua matinal a la cara
i sortir al carrer:
com si depengués de tu, d’açò que escrius,
molt lent, amb tant d’amor,
la salvació d’una persona.

Si no escrivisses ara no podries dormir,
i potser la consciència, insomne, t’acusaria.

No saps per a qui escrius, per què escrius.
Una sintaxi elemental, unes paraules clares.

Recolzes el quadern als teus genolls
i tenaçment escrius al teu llit revoltat.

De sobte no podries dormir si no escriguesses,
una darrera l’altra, unes poques paraules.
Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom.

Qui sap? Ningú no sap res de res, res.

Després del seu treball diari, un home escriu
amb una lletra lenta, petita, clara, amarga.

Vicent Andrés Estellés

Va de finals, va de principis..

Quan una porta es tanca, moltes d'altres esperen per ser obertes..

Quina sort en tenim de la música..

Perquè quan les cançons transmeten..

Quan són capaces de fer-te sentir..

Quan et poden dur d'un estat a un altre..

Quan se't fiquen dins i no t'abandonen per temps..

Quan només escoltar-ne una et canvia la cara..

Quan vibres amb les lletres o les sintonies..

Quan gaudeixes només escoltant-la tot tancant els ulls..

Quan tararejant ja t'emocionen..

Quan només escoltant-ne el principi ja et recorre per l'interior..

Quan.. quan passa això i més, penses..

Quina sort en tenim de la música que ens acompanya!

Aquí deixo una cançó d'aquelles que no et deixen indiferent, i que, en aquest cas, trobo que transmet una alegria in crescendo! Brutal..

Oração - A banda mais bonita da cidade

Qüestions amb la confiança..

Confiança..

Aquesta paraula m'agrada molt, però com a concepte encara m'agrada més..

Crec que la confiança vindria a ser un estat de tranquil·litat envers un mateix o envers els altres. Seria el sentiment de que pots comptar amb tu o amb els altres per allò que et proposis (dit d'una manera ràpida..)

Sempre ens han dit que la confiança s'ha de guanyar, que és qüestió de temps i que quan es perd (sigui pel motiu que sigui) costa molt tornar-la a recuperar..

Això és ben bé així? de què depèn exactament?
Com es recupera? només amb el pas del temps? Quan te'n oblides de perquè un bon dia la vas perdre?
Passa el mateix amb la pròpia que amb la dels altres?

Confiar en un mateix depèn d'un mateix. Alhora però, també dels altres, ja que sempre estem en interacció.
Bàsicament depèn de com vas evolucionant al llarg de la teva vida, des de la infància fins a l'edat adulta amb tot el que t'envolta..

Confiar en els altres doncs, se suposa que ve donat per ells mateixos, amb la seva actitud, que farà (segons el teu criteri) que tu puguis "refiar-te'n" o no..

Doncs crec que es va complicant..

Confiar en els altres només depèn dels altres?
No pot ser que depengui de si confies en tu mateix?

Si tot comença per un mateix, això no hauria de ser menys..
Fins a quin punt descarreguem en "els altres" les responsabilitats que depenen d'un mateix?

Ens anem posant a lloc..

Sembla mentida com un petit detall, una notícia, un moment inesperat, aquestes petites coses (que poden esdevenir grans més endavant) que passen en uns segons, poden suposar un canvi de sensacions tant rapidament.

Pots trobar-te amb el punt d'estar fent malabars amb les coses del teu dia a dia i sense saber com acabarà tot plegat: Si cau una pilota, si les pots mantenir molt més temps enlaire, si cauen totes i tornes a començar, si decideixes plegar.. I de cop i volta, la cosa pren forma i sentit degut a un sol esdeveniment que et recol·loca tot a lloc.

Quan t'envaeix el sentiment de que estàs iniciant un trajecte emocionant i la seguretat de que és quelcom important i que t'aportarà bons fruïts, et sents entusiasmat, amb il·lusió i seguretat. L'únic que vols és que comenci ja i poder empapar-te de tot el que va arribant.

En el meu cas, ve donat al ser acceptada per realitzar un màster, el qual crec, ja m'està dirigint cap a una aventura desitjada i on hi veig moltes portes a obrir!

Simplement Galeano..

“El lenguaje que dice la verdad, es el lenguaje Sentipensante. El que es capaz de pensar sintiendo y sentir pensando.”

Setembre

I tornen les ganes de fer 20.000 coses, d'iniciar 200 projectes nous, de descobrir 5.550 llocs, de conèixer 3.000 racons espectaculars, de sentir 7.890 vegades emoció i il·lusió, entre d'altres coses, de creuar-te pel camí de la vida amb 7.765 persones interessants, d'enriquir-te amb 400 llibres impressionants, de gaudir de 5.000 dies increïbles amb les seves nits màgiques, de pujar 900 muntanyes i sentir la plenitud en cadascuna d'elles mentre ho fas, d'aprendre mínim 2 idiomes diferents, de fer uns quants retrobaments, i, inevitablement, també algun comiat, de trobar 1 feina que t'ompli..

Tornen les ganes de tot això i més, mentre seguim amb el curs de la nostra vida, tal i com nosaltres la volem.

El temps mai s'acaba... va passant i tu te'n fas càrrec de com l'aprofites.

En temps de Festes Majors..

Gaudint de les Festes Majors del meu poble.
Sento que el moviment juvenil a Palau està canviant, bé de fet, ara hi veig aquest canvi, però ja s'havia activat fa uns pocs anys.
Trobo que hi han aires molt renovats i la cosa promet!

Per tenir en compte..

Hi havia una vegada un vellet que passava els dies assegut junt a un pou a l’entrada del poble.
Un dia un jove se li va apropar i li va preguntar:

- Jo mai he vingut per aquí, em podries dir com són els habitants d’aquesta ciutat?

El vellet va respondre amb una altre pregunta:

- Com eren els habitants d’allà on vens?
- Egoistes i dolents, buscava sortir d’allà..
- Doncs així són els habitants d’aquesta ciutat- Va respondre el vellet.

Una mica més tard, un altre jove es va apropar al vellet i li va fer la mateixa pregunta:

- Jo mai he vingut per aquí, em podries dir com són els habitants d’aquesta ciutat?

El vellet va respondre novament amb la mateixa pregunta anterior:

- Com eren els habitants d’allà on vens?
- Doncs eren bons, generosos, honestos, treballadors..
- Doncs així són els habitants d’aquesta ciutat- Va respondre el vellet.

Un home que havia escoltat la conversa, es va dirigir al vellet i li va preguntar:

- Com pots donar dues respostes diferents a la mateixa pregunta feta per dues persones diferents?

- Mira- va respondre el vellet- les persones són el que troben en sí mateixes i a la vida es trobaran allò que esperin trobar.

http://www.youtube.com/watch?v=1I55-NzAMNA

Cadascú..

"Cadascú fixa les normes, els límits personals del seu joc...Som lliures, però no sempre de nosaltres mateixos, que segurament és el més difícil d'aconseguir."

Patrick Bérhault

...

Pels límits
de mi mateix avanço.

Miquel Martí i Pol

Dos, Tres, un..

Han estat dos dies.. que havien de ser tres..

Dos dies molt divertits
Dos dies amb objectius assolits
Dos dies amb xerrades infinites
Dos dies de fuga de pensaments
Dos dies de natura
Dos dies d'intercanvi d'opinions
Dos dies amb bon i mal temps
Dos dies de fruits secs i molts dàtils!
Dos dies de fotos i vídeos
Dos dies de decisions amb retirada
Dos dies de decisions amb nous objectius
Dos dies amb tres tresmils i molts somriures

Dos dies, dues amigues, tres muntanyes i un entorn idíl·lic!

Cabana Santa Ana
Clarabide d'Or 3012
Clarabide 3020
Gías 3011
Cabana de Turmo


"Gaudir de les excursions fantàstiques i dels bivacs, anar a la trobada del sol, però també alguns dies avançar enmig de la boira o del mal temps i obtenir d'això cert plaer, endevinar un itinerari, tenir gana, set, calor, fred, somiar altres aventures, tot això són també els horitzons conquerits."

Gaston Rébuffat. Horitzons conquerits

Temps i silenci

De vegades no cal res més que això, temps i silenci..

Temps per pensar, per compartir, per observar, per aprendre..

Silenci per escoltar-se, per escoltar als altres, per gaudir, per sommiar..

Temps i silenci, una combinació, de vegades, més que perfecte.


Una casa en el cielo
Un jardín en el mar
Una alondra en tu pecho
Un volver a empezar

Un deseo de estrellas
Un latir de gorrión
Una isla en tu cama
Una puesta de sol

Tiempo y silencio
Gritos y cantos
Cielos y besos
Voz y quebranto

Nacer en tu risa
Crecer en tu llanto
Vivir en tu espalda
Morir en tus brazos

Senzillament..

Gaudim de les petites coses.

És a les coses més senzilles on s'hi troben les més grans..

Pont Muntanyenc

Afigureu-vos que sou per la collada,
pugeu amunt i us rebenteu el pit,
tot el rostre se us torna esgarrinxada,
de tanta xafogor us heu abaltit.
Allò sí que és pujar i campi qui puga!
Allò és sentir la terra vora d’un!
Amb els peus no s’enfonsa ni belluga,
i a cada pas us va enfilant amunt.


Punta del Sabre 3136


Gran Bachimala 3177


Descansos merescuts..

Feliços 27..

No sumem anys, vivim experiències..

No bufem espelmes, demanem desitjos..

Sense pressa..

Sant Jordi

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

...La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Aquí us deixo una Auca molt maca, realitzada pels alumnes de quart del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/auca.htm

Somnis entre boires...

Piosfera 2011

Vivim en una societat de consum, un consum frenètic i desorbitat. Sembla que tot passa pel consum, i cada cop ho tenim més normalitzat, més interioritzat.

Vivim una gran mentida, on tot es presenta de la manera més agradable, atractiva i funcional, i perden l’encant i l’utilitat les coses menys manipulades o més naturals.

Vivim en una societat on es programen els objectes per a que deixin de funcionar i no trobis altre solució que haver d’estar suplantant-los contínuament, cada cop per un més actualitzat, ara més petit, ara més gran, ara més rodó.. manipulant-nos com volen, fent-nos creure que allò antic ja està obsolet i no te cap millor fi que llençar-ho per comprar-ne un altre.

En la societat que ens trobem, tot allò que no es publicita, sembla que no existeix i per tant, pateix el risc de no donar-se mai a conèixer, de no poder competir dins del sistema i de no poder participar com a alternativa possible.

Ens trobem en un sistema fet pel moviment constant de diners, i quants més moviments i més diners millor.

En aquest sistema d’engranatges tant marcats, si no funciones com una peça més, corres el risc de trobar-te exclòs. Per poder trencar amb això cal, entre d’altres coses i molt esforç, tenir i mantenir des de la base, esperit crític per poder escollir el què vols i el què no, compromís de canvi, coherència de pensament i acció i transparència.




Amb uns Pioners i Pioneres com els que tenim a l'Associació, tot canvi és possible!

Elogi a les Muntanyes

I obriu els ulls cansats que poden veure

després que el sol els estigué torrant,

i us dic que gairebé no gosen creure

allò tan bell que tenen al davant.

Com t'omplirà per dins...

Tingues sols un pensament, deixa'l caure a l'horitzó, serà molt millor del que hauries imaginat...






PEDRAFORCA!

La Marxa dels castells en Cinc imatges..

Tot comença a Guissona, el moment just de recollir els nostres dorsals, i on ens entreguen l'ampolla d'aigua i la samarreta. Bé realment comença molt abans aquesta història, però potser tampoc cal allargar-se tant, si de cas, ho deixo per a un altre post...


En el moment del tret de sortida, ja hi havia barreja d'emoció, il·lusió, dubtes, alegria, sobre-energia.. Quedava un llarg camí per recórrer!


Lara, companya de camí en gran part de la Marxa! Grans xerrades! Grans propòsits!


Un cop ja superats els 54km, era moment de descansar, estirar, compartir anècdotes..


Abans de marxar cap a l'autobús que ens tornaria "a casa", es respira goig en l'ambient, tothom molt content i com no, amb ganes de congelar el moment viscut amb un ampli somriure i molta, molta alegria!

Fins l'any vinent? no, no ho crec heheehe
Tot i estar-ne molt contenta, prefereixo la Muntanya!

M'encanta...

XII Marxa dels Castells de la Segarra

La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en les nostres contrades.
Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge que ens ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada.

L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre altres.





http://www.marxadelscastells.com/index.php

SOM-HI!

Córrer

Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...

I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

És la forma més barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

http://www.youtube.com/watch?v=D0EC0wHbGcU

Deixa Fluïr..

Tanca els ulls..
Oblida-te'n del que t'envolta..
Senteix-te completament..
Escolta't..
Respira profundament..
Somriu encisadorament..
Deixa que la música t'abraci..
Gaudeix del teu moment..

http://www.youtube.com/watch?v=KHiwAthUtP4&feature=BF&list=MLGxdCwVVULXfUl_0HhWUe4Er6VLjHHjhS&index=3

Avidesa de vida

Perquè quan es tenen ganes de fer moltes coses, s'ha d'aprofitar..
Cal renovar-se continuament, no estancar-se i, sobretot, no acomodar-se en el no-res.

Fugim del tancament en la rutina, dels cercles viciosos que no duen enlloc, emocionem-nos amb les petites coses i espremem tot el suc de les grans.

Gaudim amb els imprevistos, il·lusionem-nos amb les novetats i patim amb l'inici dels nous reptes.

Lluitem pel que creiem, no ens amaguem amb el silenci, deixem-nos de crítiques de bar i actuem, mobilitzem-nos.

Plantem la llavor del que volem, i tinguem-ne cura d'ella. Que no quedi en l'espai reduït on es pugui ofegar i no crèixer.

Tinguem ganes de veure, conèixer, experimentar, canviar, emocionar, descobrir...
Tinguem avidesa de viure amb contingut!

En el camí de buscar-se a un mateix, està permès perdre's.

Diverses vegades em questiono si el que estic fent és el que vull fer realment. Diverses vegades, se perquè això em ve donat..

Què és el que m'agradaria haver assolit ja, perquè potser encara no ho he fet, que si he assolit, amb què gaudeixo, que m'empeny a fer el que faig, que m'empeny a seguir un camí o altre..

Suposo que és de naturalesa humana fer-se aquest tipus de preguntes i reflexions. Però fer-se-les massa ja és de naturalesa personal clar..

Se suposa que arribat un moment concret hauries de tenir un seguit de coses realitzades, assolides.. Que quan la gent et pregunta com va, què n'és de tu actualment, hauries d'estar en el punt on hom creu que s'ha d'estar, segons els barems de l'edat, el lloc, i el moment.

..i per què? per què estem condicionats de tal manera, en la qual creiem que ja sabem el que els altres hauríen de tenir o ser? perquè ens hem de sentir més o menys complets, més o menys realitzats depenent de la resposta dels altres.

Està clar, que com a societat hi han uns patrons establerts, uns mínims a seguir, i amb els quals pots mesurar el teu grau d'adaptació o "d'alternativitat". Però sembla que, en aquest cas, "l'alternativitat" no està tant entesa com a tal, si no més jutjada com a l'extrem cap a on no has d'anar, perquè llavors et perds..

A tot això, jo crec, que en el camí de buscar-se a un mateix, està permès perdre's.
És més, un s'hauria de perdre obligatoriament per trencar amb la inèrcia que tant ens domina i aprendre a caminar per tot tipus de camins.

Fosses del silenci

Passen per damunt,
sense cap contemplació,
profanant la nostra història
amb absoluta impunitat,
la justícia es tapa els ulls:
quatre dècades després
els crims de la dictadura
encara no han sigut jutjats.

No descansarem,
seguirem recuperant
la memòria saquejada.
Exhumarem la veritat,
traurem a la llum del dia
les ferides del passat,
que encara resten obertes
i mai no deixen de sagnar.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van renunciar
a la seua llibertat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Encara queda gent
que vol seguir investigant,
que no es conforma amb el silenci
com a única versió oficial.
Encara queda molta gent
que continua escorcollant
tots els registres del franquisme
cercant-hi els seus familiars.

Inevitablement
arribarà un dia en què els murs
que s’han alçat sobre les fosses
començaran a trontollar.
Els mausoleus de la vergonya
cauran pel seu propi pes,
perquè quan la terra brama
fa remoure els fonaments.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van posar preu
a la seua dignitat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Pau Alabajos
http://www.myspace.com/91249527/music-player?sindex=1.1&shuffle=true&amix=false&pmix=false&plid=28745&artid=1780635&profid=91249527&friendid=91249527&sseed=12845&ptype=3&stime=0&ap=1&rpeat=false

**Un concert i un disc genial, on es barregen tot de sentiments, emocions, experiències, propostes... és difícil deixar-ho plasmat en unes poques línees.. Ho heu de veure i/o escoltar!

Un senzill conte... només?

Una filla es queixava al seu pare de la seva vida i de com les coses li eren tant difícils. No sabia que fer per poder seguir endavant i creia que es donaria per vençuda. Ja estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, en sorgia un altre..

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va col.locar a foc alt. Ràpidament, l'aigua de les tres olles ja bullia.
En una va col.locar pastanagues, a l'altre ous i a la última grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula.

La filla, va esperar impacient, preguntant-se què és el que deuria estar fent el seu pare. Als vint minuts, el pare va apagar el foc.
Va treure les pastanagues i les va col.locar en un bol.
Va treure els ous i els va col.locar en un altre bol.
Va colar el cafè i el va posar en un tercer bol.

Mirant a la seva filla, li va dir:

- Què hi veus?

- Pastanagues, ous i cafè, va respondre la filla.

Llavors, el pare la va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i les va notar ben toves.

Després li va demanar que agafés un ou, i el trenqués. Ella ho va fer i un cop treta la closca, va observar l'ou dur.

Després li va demanar que provés el cafè. Ella somreia mentre en gaudia del seu gust.

Va ser llavors quan la filla va preguntar:

- Què vols dir amb això, pare?

Ell li va explicar, que els tres elements havien enfrontat la mateixa adversitat: l'aigua bullint, però que davant d'ella, havien reaccionat de forma diferent..

La pastanaga era forta i dura, però després de l'aigua bullint, s'havia tornat tova, dèbil i fàcil de desfer.

L'ou abans era fràgil, la closca fina protegia el seu interior líquid, però després de l'aigua bullint, s'havia endurit el seu interior.

Els grans de cafè però, eren únics. Després de l'aigua bullint, aquests, havien canviat l'aigua!

- Quina ets tu doncs? li preguntà el pare a la filla.

Quan l'adversitat apareix a la teva vida, com respons?

Com la pastanaga? com l'ou? o com el gra de cafè?

Preguntes..

Seguim Caminant..

Canviar d'any ens dóna energia per canviar el que volem. Donat que ens ho prenem com l'excusa ideal o perfecte per activar-nos, per moure'ns, per mirar enrere i endavant, per voler el que no tenim i, de retruc, per desitjar al altres el mateix que volem per a nosaltres.

De vegades necessitem una força externa per passar a l'acció, ni que sigui de pensament, que és per on es comença.
Estem massa acostumats potser, a deixar-nos endur per la corrent, a no capficar-nos massa amb les coses, i a no tocar gaires fils per a que no sen's desgavelli tot. Allò de "más vale malo conocido, que bueno por conocer".

Però sembla que, quan s'acaba un any, llavors, si ens podem permetre valorar com ha estat el que deixem enrere, i com ens agradaria que fos el que ve al davant. És en aquest moment que no tenim por de valorar, de pensar en canviar, d'enfrontar-nos al que no ens agrada..
Està clar que l'ideal seria que fossim capaços de fer-ho sempre, ja fos al cap d'un dia, una setmana, tres mesos.. i no ens haguèssim d'esperar a acabar un any per mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar als altres, mirar el que ens envolta i pensar que volem canviar, cap on volem anar i com ho podem fer.
No ens haurien de valdre excuses així per a movilitzar-nos, per exemple.

Tot i així però, l'important és que ho fem, quan? ja depén de cadascú..
Jo proposo fer-ho cada dia!
Bon Any!



Un inici a la fresca dels peus del Pedraforca...
Una cançó del camí...
...i Seguim endavant, seguim caminant!