També per tu..

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans,
per tu que mires sempre enrera
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc és dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que et dic,
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que et fas enrera
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que no t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil en pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sent molt sol, també per tu.

Miquel Martí i Pol

Seguirem..

Ja amb la sensació forçada d'estar donant l'esquena a un altre any.. per seguir el camí en un de nou.

Seguim avançant, seguim aprenent..

Enyore un temps que no és vingut encara

Quan jugo massa a recrear en somnis el meu possible futur més pròxim, hi veig sovint moltes coses emocionants (com si no ha de mantenir-se la motivació per seguir endavant amb el què fas, clar!)..

De vegades però, sé que també m'envaeixen els dubtes..

De vegades però, no vull pensar com pots arribar a canviar-te la vida segons facis una el·lecció o altre.. i la vida consisteix en això! Escollir sense parar!

De vegades però, sento que allò tant important i sentit que vaig deixant enrere voldria tenir-ho al meu davant, i formés part del meu futur pròxim..

De vegades però, em trobo amb més ganes de viure aquests moments encara ficticis, que no pas gaudint dels presents..

Sempre però, crec que les coses passen perquè nosaltres volem que passin, i no pas perquè hagin de ser així o vinguin donades..

De vegades però, voldria que l'afirmació anterior no fos certa..

De vegades però, em trobo pensant en el passat quan el que volia era centrar-me en el futur..

De vegades però, penso.. massa..

Tot i així, i malgrat el preu a pagar, m'encanta dubtar, m'encanta qüestionar, m'encanta no conformar-me, m'encanta perdre la raó durant els somnis, m'encanta avançar, m'encanta crèixer, m'encanta..

M'encanta aprendre del passat, viure el present i jugar amb el futur..

És qüestió de coses concretes..

Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

Josep Anselm Clavé

Va de cims..

Tot apuntava a ser uns dies intensos, i així ho van ser..

El que en principi havíen de ser un parell de dies de muntanya, va acabar sent gairebé una setmana i tres cims assolits!

Començant per un Puigmal des de la part francesa, per seguir amb un Puigpedrós (Tercera vegada que faig aquesta muntanya i cada cop m'agrada més..) i per acabar amb el Punta Alta en plan motivació màxima..

Què dir del que es viu i es sent pujant les muntanyes.. Qui ho fa i ho gaudeix, ja sap a que em refereixo..

Aquesta cita, trobo ho expressa bastant bé:
La muntanya és així. Es fa valer. Demana el tribut d'un esforç i una suor que moltes persones jutgen excessius. Però, quan us ha lliurat el seu encís, qualsevol cost el teniu per un guany.
Antoni M. Casas i Ferrer.

Algunes imatges..



Puigmal 2909



Puigpedrós 2913




Punta Alta 3014

Molts moments viscuts..

La neu és aigua blanca, com el paper, poses en ella el que vulguis.
Erri da Luca.

Una cançó..