En un llunyà paratge de sol i pau es trobava un escriptor, de nom Cronom, que vivia junt a un petit poblat de pescadors. La seva vida era tranquil·la i de tots era conegut que gaudia del respecte i l'estima de les persones que el coneixien.
Cronom, amant dels silencis i de la contemplació de la naturalesa, tots els matins sortia a caminar a l'alba per la vora del mar, observant el disc solar que, ple de vida i força, li enviava les més belles inspiracions.
Un dia, aparentment com tots, tot passejant per aquella platja deserta, es va trobar una noia jove que, pels seus moviments, semblava estar ballant sobre la vora del mar. Poc a poc, conforme s'anava aproximant, va comprovar que es tractava d'una noia que recollia estrelles de mar que trobava a la sorra i les retornava al mar amb gràcia i lleugeresa.
- Per què fa això? - Va preguntar l'escriptor tot intrigat.
- No te'n adones? - Va replicar la jove - Amb aquest sol d'estiu, si les estrelles es queden aquí a la platja, s'assecaran i moriran.
L'escriptor, no poden reprimir un somriure, va contestar:
- Jove, existeixen milers de kilòmetres de platja i centenars de milers d'estrelles de mar.. Què aconsegueixes amb això? Tu només retornes unes poques al mar.
La noia, agafant una altre estrella a la seva mà i mirant-la fixament, va dir:
- Pot ser, però per aquesta ja he aconseguit quelcom.. - i acte seguit la va llençar al mar, tot dedicant un ample somriure a l'escriptor, i va seguir el seu camí.
Aquella nit, l'escriptor no va poder dormir.. finalment, quan va arribar l'alba, va sortir de casa seva, va buscar la noia al llarg d'aquella platja, es va reunir amb ella i, sense dir paraula, va començar a recollir estrelles per retornar-les al mar.
divendres, 13 de gener del 2012
dijous, 12 de gener del 2012
L'aventura no és en les coses, és en nosaltres
Somiar entre les roques, pels cims, valls i rius..
Caminar en silenci per boscos i muntanyes, i de vegades per llocs on els humans mai no han arribat..
Escalar cims sense rastres, i, a soles, contemplar cascades, prats i cims..
Això no és la solitud; això més aviat és estar submergit en la màgia de la Naturalesa..
Caminar en silenci per boscos i muntanyes, i de vegades per llocs on els humans mai no han arribat..
Escalar cims sense rastres, i, a soles, contemplar cascades, prats i cims..
Això no és la solitud; això més aviat és estar submergit en la màgia de la Naturalesa..
dilluns, 2 de gener del 2012
Mirant enrere, mirant endavant..
I ja hi som!
Encetant un nou any i ja deixant enrere un altre ple de vivències i experiències molt importants.
Per acomiadar-nos del 2011, vam decidir junt amb la Lara seguir la tradició i anar a passar l'última nit de refugi. L'escollit va ser La Renclusa! Una genial elecció tot sigui dit!
I així, per dir Hola al 2012, vam decidir doncs, que quina millor manera que pujant la Maladeta!
Així doncs, ens vam trobar a Collbató i vam anar fins a Llanos de hospital, passat Benasque, on s'ha de deixar el cotxe. Vam iniciar camí al refugi tot plovent (durant tot el camí..) i amb la neu del terra fent xup-xup (si, i les nostres botes una mica també..)
En arribar al refugi, hi havia bastanta gent acomodant-se, i ocupant cada mini raconet existent per penjar la roba molla, col·locar les botes..
Un cop passat aquest moment de saturació, ja canviades i seques, ens vam asseure al menjador i a passar l'estona jugant (gran rumicub!) i xerrant, tot esperant el sopar!
Un sopar boníssim i amb diverses i bones converses amb els companys de taula!
Quan arribà el moment esperat, les 00,00h, vam menjar els grills de mandarina regalats (a falta de raïm) a ritme de cops d'olla molt divertits!
Tot seguit ens vam desitjar una bona entrada d'any entre tots i un bon cim per l'endemà! Per tant, una mica de riures i a dormir ben d'hora!
Iniciàvem doncs, el 2012 a les 6,15h que ens aixecavem i ens preparavem per esmorzar i marxar cap al nostre objectiu, la Maladeta (3308m).
Entre esperar l'esmorzar i sortir, vam ser les segones en iniciar camí. Pel davant ja havíen sortit una parella de nois de Saragossa feia mitja horeta.
Amb una marxa constant els vam trobar pel camí, i ja vam seguir fins amunt de tot (i per la baixada també) tots quatre plegats! De vegades ells obrien petjada, de vegades ho fèiem nosaltres ( bé, bàsicament la Lara n'era l'encarregada jiji), una bona combinació vaja!
Vam fer cim doncs, a les 11,30h (havent sortit del refu a les 7,30h) i n'estavem molt de contentes allà dalt, ja que durant tota l'ascenció vam mantenir un ritme molt bo i constant!
En qüestió de poc temps, ja ens trobàvem de baixada cap al refugi de nou, acomodant-nos un poc, picant quatre fruits secs i posant en comú el cim.
En breu però, vam reiniciar la marxa cap al cotxe, ja que ens esperava una llarga pista, un dinar "guarru" a Benasque per repostar forces i una llarga tornada en cotxe fins a casa!
Bé, en resum, ha estat un final i un inici d'any:
Diferent (sempre ho és), amb Bons records, Alegre, de Desconnexió, Amb pluja, fred i neu..
Però molt gratificant tot plegat!
Deixo unes quantes imatges de resum també i una cançó que ens ha acompanyat gran part del viatge!
Ambient al refugi previ a les "campanades"
Els culeguis de Saragossa tot pujant per la canal
Sempre rient, com si no?
Fent cim, Maladeta 3308m
Mirant enrere, mirant endavant..
Baixant per la canal
Superant la baixada
Per molts més cims plegades!
Encetant un nou any i ja deixant enrere un altre ple de vivències i experiències molt importants.
Per acomiadar-nos del 2011, vam decidir junt amb la Lara seguir la tradició i anar a passar l'última nit de refugi. L'escollit va ser La Renclusa! Una genial elecció tot sigui dit!
I així, per dir Hola al 2012, vam decidir doncs, que quina millor manera que pujant la Maladeta!
Així doncs, ens vam trobar a Collbató i vam anar fins a Llanos de hospital, passat Benasque, on s'ha de deixar el cotxe. Vam iniciar camí al refugi tot plovent (durant tot el camí..) i amb la neu del terra fent xup-xup (si, i les nostres botes una mica també..)
En arribar al refugi, hi havia bastanta gent acomodant-se, i ocupant cada mini raconet existent per penjar la roba molla, col·locar les botes..
Un cop passat aquest moment de saturació, ja canviades i seques, ens vam asseure al menjador i a passar l'estona jugant (gran rumicub!) i xerrant, tot esperant el sopar!
Un sopar boníssim i amb diverses i bones converses amb els companys de taula!
Quan arribà el moment esperat, les 00,00h, vam menjar els grills de mandarina regalats (a falta de raïm) a ritme de cops d'olla molt divertits!
Tot seguit ens vam desitjar una bona entrada d'any entre tots i un bon cim per l'endemà! Per tant, una mica de riures i a dormir ben d'hora!
Iniciàvem doncs, el 2012 a les 6,15h que ens aixecavem i ens preparavem per esmorzar i marxar cap al nostre objectiu, la Maladeta (3308m).
Entre esperar l'esmorzar i sortir, vam ser les segones en iniciar camí. Pel davant ja havíen sortit una parella de nois de Saragossa feia mitja horeta.
Amb una marxa constant els vam trobar pel camí, i ja vam seguir fins amunt de tot (i per la baixada també) tots quatre plegats! De vegades ells obrien petjada, de vegades ho fèiem nosaltres ( bé, bàsicament la Lara n'era l'encarregada jiji), una bona combinació vaja!
Vam fer cim doncs, a les 11,30h (havent sortit del refu a les 7,30h) i n'estavem molt de contentes allà dalt, ja que durant tota l'ascenció vam mantenir un ritme molt bo i constant!
En qüestió de poc temps, ja ens trobàvem de baixada cap al refugi de nou, acomodant-nos un poc, picant quatre fruits secs i posant en comú el cim.
En breu però, vam reiniciar la marxa cap al cotxe, ja que ens esperava una llarga pista, un dinar "guarru" a Benasque per repostar forces i una llarga tornada en cotxe fins a casa!
Bé, en resum, ha estat un final i un inici d'any:
Diferent (sempre ho és), amb Bons records, Alegre, de Desconnexió, Amb pluja, fred i neu..
Però molt gratificant tot plegat!
Deixo unes quantes imatges de resum també i una cançó que ens ha acompanyat gran part del viatge!
Ambient al refugi previ a les "campanades"
Els culeguis de Saragossa tot pujant per la canal
Sempre rient, com si no?
Fent cim, Maladeta 3308m
Mirant enrere, mirant endavant..
Baixant per la canal
Superant la baixada
Per molts més cims plegades!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
