dijous, 24 de juny del 2010

Drexler dixit

Para que haya una Cara A, tiene que haber una B.
La alternancia es la madre de toda vida, belleza y señal.
Una verdad repetida mecánicamente se vuelve una mentira.
Un faro guía también cuando no ilumina.
No hay un átomo que no sea itinerante.
No hay una molécula eternamente constituida.
No hay vida sin cambio.
No hay ida sin vuelta
ni vuelta sin ida.
Y dos cosas iguales no hay,
sólo parecidas.


diumenge, 13 de juny del 2010

Parades...

De vegades arribes a un punt del camí que fas on necessites fer una parada, una parada per respirar, agafar aire, pensar, veure, sentir...Una parada molt necessària.

Aquesta parada no ve donada per així poder reprendre el camí, o per així decidir cap a on seguir, No.
Aquesta parada ve donada per prendre consciència d'on ets, què fas i perquè, qui t'acompanya...
Prendre consciència del ritme i contingut de la nostra vida és quelcom essencial per conèixer on ens trobem, qui som, i perquè fem el que fem.

De què ens serveix passar corrents pel dia a dia?
De què ens serveix...?

Si passem corrents pel dia a dia, ens perdem les petites coses. Les petites coses que realment són essencials i marquen la diferència. Ens perdem oportunitats per canviar, per conèixer, per crèixer i evolucionar. Perdem força per actuar davant d'allò que no ens agrada. Ens tornem més ignorants, i més vulnerables. Ens perdem pensaments, reflexions i situacions que ens podrien aportar molta riquesa a nosaltres mateixos i també als altres, aquells amb qui compartim moments, xerrades, experiències...
Ens perdem converses, intercanvis...
Si passem corrents pel dia a dia, no ens impregnem de l'essència del viure.

Feta la parada doncs, es segueix avançant pel camí, fins a la propera parada, i així, successivament, prenent cada cop més consciència de nosaltres mateixos, dels altres i d'allò que ens envolta.

Un bon acompanyament per aquesta parada:

dissabte, 5 de juny del 2010

Fer Anys.

Fer anys, queda clar que no és només qüestió d'acumular-los.
Tots en fem, però no els sentim de la mateixa manera.
Un any pot estar sempre ple d'experiències, moments, situacions, creuaments, coneixements, experiències...
O bé, pots sentir-ho buit, i quedar-te només amb el fet de veure que et fas més gran, o més vell. Centrant-te únicament en el pla físic.
Jo prefereixo quedar-me en el pla espiritual (per dir-ho d'alguna manera) i veure-ho i viure-ho com una suma de tot el que vas aprenent, acumulant i que et va formant. Perquè cada moment viscut forma part de tu...
Aquesta és, en el meu parer, la millor manera de fer anys.