Moments d'universitat...

Avui a la tarda em trobo a la universitat, i al veure l'ambient, em pregunto que fa la gent aquí realment?
Qui no està cridant, està escoltant música a tota ostia. Qui no juga, està explicant els cotilleos del dia...

De fet jo mateixa, que hauria d'estar estudiant, estic plantada davant de l'ordinador i fent una entrada al blog (que com és nou, em fa il.lusió).
L'ambient de la saleta d'ordinadors (si saleta perquè els ha donat per fer obres i ens han tret tots els ordinadors, i ens hem quedat amb uns 20 a lo sumo per mils d'estudiants!) sembla una festa.
La qual cosa no ajuda a que jo m'inspiri a estudiar, que és el que hauria d'estar fent des de l'inici de la tarda...

Bé, al que anava... Que fa la gent aquí?
Ara només s'escolten queixes d'un grup que ja els han penjat la nota d'un examen, i es veu que uns quants han suspès. Es queixen tot dient paraules gruixudes (m'encanta aquest terme) dirigides a la professora. Però realment, l'actitut i els comentaris no reflexen pas haver-s'ho currat gaire.

Això m'ha fet pensar dues coses:
- Una, sóc un xic maruji i estaria bé que em poses a estudiar.
- Dos, si no t'ho curres, et pots queixar?

Pel que fa a la segona, val a dir que sempre és "divertit" aprovar per la patilla, qui no ho ha fet amb una o altre assignatura. Però som conscients que ens preparem per dedicar-nos-hi en un futur?
El que s'apren a la carrera, està clar que no ha de ser tot, en el sentit de que amb la carrera ja ho tens tot fet i sabut. Cal formar-se contínuament i ampliar coneixements. Això està clar.
Ara però, se suposa que una base adquireixes i que aquesta et serveix per a dedicar-te al món professional, si més no a començar en ell... i això qui s'ho creu?

Crec que la gràcia està en que "se suposa" que això és el que passa.

I ja pel que fa a la primera... vaig a endinsar-me en l'estudi! Que voldré ser una molt bona psicòloga!

Iniciant l'espai

Moltbé, després de força pensar i repensar, ja està decidit.
Inicio un blog amb l'objectiu d'exterioritzar tot de reflexions, pensaments, idees, que m'envolten i em venen i van recurrentment (o no).

Mai he sigut de llegir blogs, si més no amb certa constància, però últimament l'interés va in crescendo...serà l'edat? la meva situació actual?
Tant se val, el més important és tenir-ne ganes i fer-ho, alhora de gaudir de l'experiència.

Reflexions pendents ve a ser, tot allò que penso, em neguiteja, i mai acabo d'encarar per falta de temps (o mala gestió d'aquest millor dit).

Au doncs, no m'ho penso més, som-hi!