Calendari

De tan veloç, aquest món no commou.
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.

Cap pensament no sap dir l’hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l’ocupen mitjans mediàtics.

Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l’amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?

"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d’aventura.
-No exagereu?
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.

Miquel Martí i Pol.

L'essencial

M'encanta l'Enriqueta...

Complicacions...

Quan les coses són complicades, és perquè ho són en sí mateixes?
o és com nosaltres les veiem segons la nostra estructura mental (posem per cas)?
o bé, és perquè algú altre ens ho diu i ho adquirim com a possible sentiment propi?
Nosaltres ho sentim previament, o ens ho fan sentir?

Quan les coses es compliquen, és perquè ja ho eren previament?
o és perquè la nostra percepció canvia?
potser és la dels altres la que canvia i, per tant, de retruc, sen's complica llavors a nosaltres el panorama?

A què ens referim amb "situació complicada"? o "panorama complicat"?

No tothom es complica per les mateixes coses...
D'aquí se'n desprén doncs, que podem escollir amb què ens compliquem i amb què no?

Que no s'apague la llum...

El que ens queda per fer,
ho hem de fer entre els dos,
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apagui la llum,
que no vacil.li mai més,
construïm un país de llums enceses.

I vivim, vivim, vivim somiant,
un temps fins que algun dia siga realitat, realitat..

Oblidem el passat,
No pensem el futur,
i deixe que el demà comence ara.

Que no s'acabi la llum,
i que petin els ploms,
il.luminant la nit amb l'esperança.

I vivim, vivim, vivim, vivim, vivim, vivim somiant,
Comptem fins que algun dia siga realitat,
realitat, realitat...

No podré mirar als ulls,
dels infants al meu lloc,
si se que no, no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant,
però hi ha moltes veus,
que reclamen a crits que les escoltem.

I vivim, vivim, vivim, vivim, vivim, vivim somiant
Comptem fins que algun dia siga realitat,
realitat, realitat...



Per tot el que queda per fer...feliços 36.

Ho respire mentrestant...

La font és a casa
On marxes per eixa senda excursionista?

Hi ha una font al seu acabament

Però si tens aigua al poble
o la pots comprar del Pirineu embotellada

Sí, és cert, però el que busque
no ho trobe al seu final
ho respire mentrestant.


Amb moltes ganes...

Somnis proposen l'ara

Somnis que trenquen prejudicis
les pors i fronteres
bromera de font
esvaeix precipicis
la distància justa
veure la mar des de muntanya
mel a flor d'ametller

El gessamí el rebedor d'aquest jardí
i molts cossiols al terra
La mar sempre al fons
la necessitat de cercar la calma

Somnis proposen l'ara
els ponts i portes
nus de qualsevol estigma
arropats sols d'estima
entendrirem la fera
obrirem totes les reixes
endinsar-nos dins la plaça
cada carrer, una passa rere l'altra

Els vells propòsits per complir
la pròpia vida per refer
Sentir-te de bon grat amb tu mateix
les pedres roden dins del riu, mai fora

Hauré de comprar cafè
tinc roba bruta per omplir
La granera està polsosa
pols, pols
estimar-nos encara ara
encarAra

Creure que fem el camí de retorn
per anar per primer cop a casa
res es repeteix, per sort, o no
vaig amb el cap en alt
una passa rere l'altra

Visc el moment
recorde 3 carrers enrere
el pas del temps és un influx
que entra pel cap i surt pels peus
vaig tan sols on em porta la mirada

Llegeix-te

Tu ets molt vàlida com a persona.

Cada cosa que fas està ben feta des del punt en el qual tu has decidit fer-la així, i no d'una altre manera.

Dubtes, d'acord, és normal. En part això et fa millor persona, sempre i quan no ho duguis a l'extrem i et perdis en el món cíclic dels dubtes eterns..

Tu pots escollir.

Tu pots negar, afirmar, rebatre, cooperar, coincidir, discrepar.. (També pots no fer-ho)

Tu saps quan t'interessa o no una cosa, un objecte, una situació, un moment concret..

Tu decideixes. Tu decideixes com et vols llevar cada matí, tu decideixes com et relaciones amb els altres, tu decideixes com t'ha d'anar el dia, tu decideixes com et poden afectar les coses, i com anar superant els entrebancs, els diferents conflictes que se't presenten. Tu decideixes què vols aconseguir!

Tens el poder de canviar el que no t'agrada, cosa que et pot costar més o menys i et pot semblar, per tant, més o menys dificil, però al cap i a la fi, tu acabaràs decidint a on vols anar a parar, perquè i com hauria de ser.

Però el més important, és que Tu has de confiar en tu mateix/a per poder creure't tot això.