Que no s'apague la llum...

El que ens queda per fer,
ho hem de fer entre els dos,
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apagui la llum,
que no vacil.li mai més,
construïm un país de llums enceses.

I vivim, vivim, vivim somiant,
un temps fins que algun dia siga realitat, realitat..

Oblidem el passat,
No pensem el futur,
i deixe que el demà comence ara.

Que no s'acabi la llum,
i que petin els ploms,
il.luminant la nit amb l'esperança.

I vivim, vivim, vivim, vivim, vivim, vivim somiant,
Comptem fins que algun dia siga realitat,
realitat, realitat...

No podré mirar als ulls,
dels infants al meu lloc,
si se que no, no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant,
però hi ha moltes veus,
que reclamen a crits que les escoltem.

I vivim, vivim, vivim, vivim, vivim, vivim somiant
Comptem fins que algun dia siga realitat,
realitat, realitat...



Per tot el que queda per fer...feliços 36.