dimarts, 25 d’agost del 2009

Setembre! bon any nou ...

Normalment l'any nou és al gener. Donat que està acordat que és el punt inicial.
Cada inici d'any, ens acomiadem de l'any que deixem enrere, i obrim pas al nou, un just per començar. Llavors és quan sorgeixen les més típiques costums de veure que s'ha fet, que es pot començar de nou, que et depararà el nou any, que deixaràs de fer a partir de llavors, que començaràs...

Per a mi el nou any és exactament al setembre.
Al setembre o voltants, és quan s'inicia tot. Tot tipus de cursos, cursets, universitats, escoles, feines (o no), postgraus, idiomes...
Al setembre et plantejes que faràs, que iniciaràs, amb que seguiràs...
És l'època més rebosant d'idees, projectes, innovacions...

Perquè el mes de gener és considerat el nou any, si realment segueixes amb la rutina ja marcada des del setembre probablement?

dissabte, 22 d’agost del 2009

La realidad es transformable

“Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá.

Pero quizá desencadenen la alegría de hacer y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable."

Eduardo Galeano

Release me





Estudi, estudi, estudi...

Ja fa dies que únicament penso en això.
Pensar, que no vol dir que ho faci...

Tinc els últims exàmens de la carrera (que no en són pocs)
i me's molt dificil actuar coherentment, és a dir, estudiar com hauria de fer-ho perquè els resultats fossin els esperats.

Sembla com si no tingués ganes d'acabar la carrera!
I de fet no penso en altre cosa que en quan l'acabi, què podré fer, on podré anar...

És dificil mantenir la concentració, quan el cap vola amb els pardalets de la imaginació.

És dificil mantenir la concentració, quan tot el que t'envolta et distreu.

És dificil mantenir la concentració, quan tens ganes de fer altres coses.

divendres, 21 d’agost del 2009

Fets o paraules?

Sempre ens acostumem a parlar i parlar, donant voltes i més voltes a tot.
Al cap i a la fi però, què acaba sent més important?
Tot el que puguis parlar? O tot el que puguis mostrar?
Davant les diferents situacions de la vida, que prioritzes?
Les paraules? els fets?
És molt important parlar, comunicar verbalment, dialogar, conversar...
Però on rau realment el sentit de tot allò important?

En els fets i les accions?
o bé, en les paraules i les explicacions?

diumenge, 16 d’agost del 2009

...i sures

Deixar-se portar per l'aire...
Acompanyant les ones amb la mà...
Fins assolir una dansa perfecte...

dilluns, 3 d’agost del 2009

Regenerant...

Avui mentre feia una neteja, buidada, recol.locació i de tot el que és possible a la meva habitació. Entre calaixos, llibres, fulls escrits, fulls en blanc, fulls rebregats, oblidats, importants, amb records... he trobat un fulletó petit tronja amb un escrit que ja no recordava, i que sempre m'ha encantat.
M'ha fet pensar i recordar...


Viure és combatre la peresa.

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa de cada instant
i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita.

Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acrèixer l'esperança.

Serem allò que volguem ser.

*Apollinaire versionat per Miquel Martí i Pol

diumenge, 2 d’agost del 2009

Welcome to Sarajevo

Ja tornada de l'estada a Sarajevo, i amb milers de pensaments barrejats.
Han estat uns dies molt intensos. Tots ells plens de sentiments, d'aprenentatges, d'indignació, d'il.lusió, de reflexions personals, de reflexions compartides...

He descobert coses que eren del tot desconegudes, conflictes que són del tot desconeguts. Que ningú en parla, i que per tant, se suposa que no existeixen...
Tant aprop i tant llunyà alhora...

Cal obrir els ulls!
Cal que ens treiem la mania de mirar-nos el melic fins a tals extrems de la ignorància, la desconeixença...

I cal moure's, cal actuar!
Aportar el granet de sorra necessàri per que la situació millori.
Actuar al teu voltant i anar deixant escampada la taca d'oli, que poc a poc, anirà fent-se més gran. Més i més gran...