Quan jugo massa a recrear en somnis el meu possible futur més pròxim, hi veig sovint moltes coses emocionants (com si no ha de mantenir-se la motivació per seguir endavant amb el què fas, clar!)..
De vegades però, sé que també m'envaeixen els dubtes..
De vegades però, no vull pensar com pots arribar a canviar-te la vida segons facis una el·lecció o altre.. i la vida consisteix en això! Escollir sense parar!
De vegades però, sento que allò tant important i sentit que vaig deixant enrere voldria tenir-ho al meu davant, i formés part del meu futur pròxim..
De vegades però, em trobo amb més ganes de viure aquests moments encara ficticis, que no pas gaudint dels presents..
Sempre però, crec que les coses passen perquè nosaltres volem que passin, i no pas perquè hagin de ser així o vinguin donades..
De vegades però, voldria que l'afirmació anterior no fos certa..
De vegades però, em trobo pensant en el passat quan el que volia era centrar-me en el futur..
De vegades però, penso.. massa..
Tot i així, i malgrat el preu a pagar, m'encanta dubtar, m'encanta qüestionar, m'encanta no conformar-me, m'encanta perdre la raó durant els somnis, m'encanta avançar, m'encanta crèixer, m'encanta..
M'encanta aprendre del passat, viure el present i jugar amb el futur..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que al cap i a la fi caminar és fer dels somnis, records.
ResponEliminaQue tinguis un bon joc ;)!
Si que penses massa, si! ;)
ResponEliminaPerò que això no t'immovilitzi ni et privi de mirar endavant, pensar està bé, reflexionar, veure què vols fer, perquè ho vols fer, el problema és quan no passes a l'acció després, no?
Bonicaaa!! :):):)