Confiança..
Aquesta paraula m'agrada molt, però com a concepte encara m'agrada més..
Crec que la confiança vindria a ser un estat de tranquil·litat envers un mateix o envers els altres. Seria el sentiment de que pots comptar amb tu o amb els altres per allò que et proposis (dit d'una manera ràpida..)
Sempre ens han dit que la confiança s'ha de guanyar, que és qüestió de temps i que quan es perd (sigui pel motiu que sigui) costa molt tornar-la a recuperar..
Això és ben bé així? de què depèn exactament?
Com es recupera? només amb el pas del temps? Quan te'n oblides de perquè un bon dia la vas perdre?
Passa el mateix amb la pròpia que amb la dels altres?
Confiar en un mateix depèn d'un mateix. Alhora però, també dels altres, ja que sempre estem en interacció.
Bàsicament depèn de com vas evolucionant al llarg de la teva vida, des de la infància fins a l'edat adulta amb tot el que t'envolta..
Confiar en els altres doncs, se suposa que ve donat per ells mateixos, amb la seva actitud, que farà (segons el teu criteri) que tu puguis "refiar-te'n" o no..
Doncs crec que es va complicant..
Confiar en els altres només depèn dels altres?
No pot ser que depengui de si confies en tu mateix?
Si tot comença per un mateix, això no hauria de ser menys..
Fins a quin punt descarreguem en "els altres" les responsabilitats que depenen d'un mateix?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada