I vam fer la Pica d'estats!

Pel pont de setembre, a última hora, vam decidir marxar a fer la Pica d'estats.
El cim més alt de Catalunya!
Tot i no pujar-la l'onze de setembre, que hagués sigut el dia perfecte per commemorar la diada, ho vam fer el 12... i sort!
Aquest pont, la Pica semblava les rambles! si ja el dotze va ser impressionant la de gent que hi havia, l'onze es veu que ja era brutal...

El dia onze, vam iniciar la pujada deixant el cotxe al pàrking, que es troba a deu minuts del refugi de vallferrera. Vam pujar i pujar, fins a l'estany de Sotllo, on ja es va fer prou tard i vam muntar la tenda. Un sopar calentó i a dormir.
A les cinc de la matinada ja ens aixecavem per desmuntar la tenda i prepara-ho tot per la pujada.
La pujada va ser un pèl dura, però molt emocionant! sobretot perquè la vam fer per la cresta, i va ser una grimpada genial! (amb una barreja d'emoció i por en segons quins trams...).
De la cresta ja vam anar a petar al Pic de Verdaguer, i tot seguit la Pica d'estats!
Ara però, el cim era un bullidor de gent. Entre els que pujaven i els que baixaven, era tipus processó. I per fer-se la foto es feia cua!
La baixada va començar bé, però al poc una companya del grup es va lesionar i vam trigar moltíssim, moltíssim en baixar. Sen's va fer fosc i com no, la pluja ens va acompanyar gran part de la baixada i fins al final.
Tot i així, ha estat increïble!

Algunes qüestions indignants però...
Com pot ser que a la normativa de la zona dels llacs (on la gent normalment fa nit) estigui prohibit fer fogueres, banyar-se i acampar entre altres, i la penya en faci cas omís!
Més d'un grup fent fogates, i per no dir la de gent que va deixar la seva tenda muntada durant tot el dia!
Els "domingueros" arriben arreu!

Per últim, deixo unes poques fotos! Al cim; a la cresta durant la grimpada i la pujada després del segon llac.