Davant de la sort... et vens?

En ple procés d'exàmens de recuperació, conforme s'apropa la data final de l'últim examen, vaig perdent la força i l'optimisme...
De fet els resultats obtinguts fins ara no estan sent els més esperats, i això va sumant, i va carregant...

Als exàmens, sempre hi ha el punt de confiança en un mateix, en el potencial adquirit al llarg dels anys, en el que has estudiat (clar), en la capacitat d'inventiva també, i en d'altres aptituds i capacitats personals vàries.
El factor sort, si més no, també en pren part del joc.
Com una variable més, ell està allà, sempre esperant per si en vols fer ús.
Depenent del tipus d'examen, el pots utilitzar més o menys, o res.
Així doncs, jo avui n'he fet ús. I molt! Massa...
La qual cosa m'ha fet pensar que no estava dominant per res la situació, estava deixant tot en mans de la sort, acceptant el resultat que hagi de ser sense res a poder dir...
Una situació bastant pèsima pel que fa a les alçades que em trobo...
Deixar-ho tot en mans de la sort, és massa arriscat...

Però avui m'he venut a la sort.