Donar vida a la vida..

En un llunyà paratge de sol i pau es trobava un escriptor, de nom Cronom, que vivia junt a un petit poblat de pescadors. La seva vida era tranquil·la i de tots era conegut que gaudia del respecte i l'estima de les persones que el coneixien.

Cronom, amant dels silencis i de la contemplació de la naturalesa, tots els matins sortia a caminar a l'alba per la vora del mar, observant el disc solar que, ple de vida i força, li enviava les més belles inspiracions.

Un dia, aparentment com tots, tot passejant per aquella platja deserta, es va trobar una noia jove que, pels seus moviments, semblava estar ballant sobre la vora del mar. Poc a poc, conforme s'anava aproximant, va comprovar que es tractava d'una noia que recollia estrelles de mar que trobava a la sorra i les retornava al mar amb gràcia i lleugeresa.

- Per què fa això? - Va preguntar l'escriptor tot intrigat.
- No te'n adones? - Va replicar la jove - Amb aquest sol d'estiu, si les estrelles es queden aquí a la platja, s'assecaran i moriran.

L'escriptor, no poden reprimir un somriure, va contestar:

- Jove, existeixen milers de kilòmetres de platja i centenars de milers d'estrelles de mar.. Què aconsegueixes amb això? Tu només retornes unes poques al mar.

La noia, agafant una altre estrella a la seva mà i mirant-la fixament, va dir:

- Pot ser, però per aquesta ja he aconseguit quelcom.. - i acte seguit la va llençar al mar, tot dedicant un ample somriure a l'escriptor, i va seguir el seu camí.

Aquella nit, l'escriptor no va poder dormir.. finalment, quan va arribar l'alba, va sortir de casa seva, va buscar la noia al llarg d'aquella platja, es va reunir amb ella i, sense dir paraula, va començar a recollir estrelles per retornar-les al mar.

L'aventura no és en les coses, és en nosaltres

Somiar entre les roques, pels cims, valls i rius..

Caminar en silenci per boscos i muntanyes, i de vegades per llocs on els humans mai no han arribat..

Escalar cims sense rastres, i, a soles, contemplar cascades, prats i cims..

Això no és la solitud; això més aviat és estar submergit en la màgia de la Naturalesa..

Mirant enrere, mirant endavant..

I ja hi som!
Encetant un nou any i ja deixant enrere un altre ple de vivències i experiències molt importants.

Per acomiadar-nos del 2011, vam decidir junt amb la Lara seguir la tradició i anar a passar l'última nit de refugi. L'escollit va ser La Renclusa! Una genial elecció tot sigui dit!
I així, per dir Hola al 2012, vam decidir doncs, que quina millor manera que pujant la Maladeta!

Així doncs, ens vam trobar a Collbató i vam anar fins a Llanos de hospital, passat Benasque, on s'ha de deixar el cotxe. Vam iniciar camí al refugi tot plovent (durant tot el camí..) i amb la neu del terra fent xup-xup (si, i les nostres botes una mica també..)

En arribar al refugi, hi havia bastanta gent acomodant-se, i ocupant cada mini raconet existent per penjar la roba molla, col·locar les botes..
Un cop passat aquest moment de saturació, ja canviades i seques, ens vam asseure al menjador i a passar l'estona jugant (gran rumicub!) i xerrant, tot esperant el sopar!
Un sopar boníssim i amb diverses i bones converses amb els companys de taula!

Quan arribà el moment esperat, les 00,00h, vam menjar els grills de mandarina regalats (a falta de raïm) a ritme de cops d'olla molt divertits!
Tot seguit ens vam desitjar una bona entrada d'any entre tots i un bon cim per l'endemà! Per tant, una mica de riures i a dormir ben d'hora!

Iniciàvem doncs, el 2012 a les 6,15h que ens aixecavem i ens preparavem per esmorzar i marxar cap al nostre objectiu, la Maladeta (3308m).

Entre esperar l'esmorzar i sortir, vam ser les segones en iniciar camí. Pel davant ja havíen sortit una parella de nois de Saragossa feia mitja horeta.
Amb una marxa constant els vam trobar pel camí, i ja vam seguir fins amunt de tot (i per la baixada també) tots quatre plegats! De vegades ells obrien petjada, de vegades ho fèiem nosaltres ( bé, bàsicament la Lara n'era l'encarregada jiji), una bona combinació vaja!

Vam fer cim doncs, a les 11,30h (havent sortit del refu a les 7,30h) i n'estavem molt de contentes allà dalt, ja que durant tota l'ascenció vam mantenir un ritme molt bo i constant!

En qüestió de poc temps, ja ens trobàvem de baixada cap al refugi de nou, acomodant-nos un poc, picant quatre fruits secs i posant en comú el cim.
En breu però, vam reiniciar la marxa cap al cotxe, ja que ens esperava una llarga pista, un dinar "guarru" a Benasque per repostar forces i una llarga tornada en cotxe fins a casa!

Bé, en resum, ha estat un final i un inici d'any:

Diferent (sempre ho és), amb Bons records, Alegre, de Desconnexió, Amb pluja, fred i neu..
Però molt gratificant tot plegat!

Deixo unes quantes imatges de resum també i una cançó que ens ha acompanyat gran part del viatge!

Ambient al refugi previ a les "campanades"


Els culeguis de Saragossa tot pujant per la canal


Sempre rient, com si no?


Fent cim, Maladeta 3308m


Mirant enrere, mirant endavant..


Baixant per la canal


Superant la baixada


Per molts més cims plegades!

També per tu..

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans,
per tu que mires sempre enrera
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc és dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que et dic,
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que et fas enrera
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que no t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil en pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sent molt sol, també per tu.

Miquel Martí i Pol

Seguirem..

Ja amb la sensació forçada d'estar donant l'esquena a un altre any.. per seguir el camí en un de nou.

Seguim avançant, seguim aprenent..

Enyore un temps que no és vingut encara

Quan jugo massa a recrear en somnis el meu possible futur més pròxim, hi veig sovint moltes coses emocionants (com si no ha de mantenir-se la motivació per seguir endavant amb el què fas, clar!)..

De vegades però, sé que també m'envaeixen els dubtes..

De vegades però, no vull pensar com pots arribar a canviar-te la vida segons facis una el·lecció o altre.. i la vida consisteix en això! Escollir sense parar!

De vegades però, sento que allò tant important i sentit que vaig deixant enrere voldria tenir-ho al meu davant, i formés part del meu futur pròxim..

De vegades però, em trobo amb més ganes de viure aquests moments encara ficticis, que no pas gaudint dels presents..

Sempre però, crec que les coses passen perquè nosaltres volem que passin, i no pas perquè hagin de ser així o vinguin donades..

De vegades però, voldria que l'afirmació anterior no fos certa..

De vegades però, em trobo pensant en el passat quan el que volia era centrar-me en el futur..

De vegades però, penso.. massa..

Tot i així, i malgrat el preu a pagar, m'encanta dubtar, m'encanta qüestionar, m'encanta no conformar-me, m'encanta perdre la raó durant els somnis, m'encanta avançar, m'encanta crèixer, m'encanta..

M'encanta aprendre del passat, viure el present i jugar amb el futur..

És qüestió de coses concretes..

Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

Josep Anselm Clavé