Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
...La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
Aquí us deixo una Auca molt maca, realitzada pels alumnes de quart del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/auca.htm
dissabte, 23 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
diumenge, 3 d’abril del 2011
Piosfera 2011
Vivim en una societat de consum, un consum frenètic i desorbitat. Sembla que tot passa pel consum, i cada cop ho tenim més normalitzat, més interioritzat.
Vivim una gran mentida, on tot es presenta de la manera més agradable, atractiva i funcional, i perden l’encant i l’utilitat les coses menys manipulades o més naturals.
Vivim en una societat on es programen els objectes per a que deixin de funcionar i no trobis altre solució que haver d’estar suplantant-los contínuament, cada cop per un més actualitzat, ara més petit, ara més gran, ara més rodó.. manipulant-nos com volen, fent-nos creure que allò antic ja està obsolet i no te cap millor fi que llençar-ho per comprar-ne un altre.
En la societat que ens trobem, tot allò que no es publicita, sembla que no existeix i per tant, pateix el risc de no donar-se mai a conèixer, de no poder competir dins del sistema i de no poder participar com a alternativa possible.
Ens trobem en un sistema fet pel moviment constant de diners, i quants més moviments i més diners millor.
En aquest sistema d’engranatges tant marcats, si no funciones com una peça més, corres el risc de trobar-te exclòs. Per poder trencar amb això cal, entre d’altres coses i molt esforç, tenir i mantenir des de la base, esperit crític per poder escollir el què vols i el què no, compromís de canvi, coherència de pensament i acció i transparència.
Amb uns Pioners i Pioneres com els que tenim a l'Associació, tot canvi és possible!
Vivim una gran mentida, on tot es presenta de la manera més agradable, atractiva i funcional, i perden l’encant i l’utilitat les coses menys manipulades o més naturals.
Vivim en una societat on es programen els objectes per a que deixin de funcionar i no trobis altre solució que haver d’estar suplantant-los contínuament, cada cop per un més actualitzat, ara més petit, ara més gran, ara més rodó.. manipulant-nos com volen, fent-nos creure que allò antic ja està obsolet i no te cap millor fi que llençar-ho per comprar-ne un altre.
En la societat que ens trobem, tot allò que no es publicita, sembla que no existeix i per tant, pateix el risc de no donar-se mai a conèixer, de no poder competir dins del sistema i de no poder participar com a alternativa possible.
Ens trobem en un sistema fet pel moviment constant de diners, i quants més moviments i més diners millor.
En aquest sistema d’engranatges tant marcats, si no funciones com una peça més, corres el risc de trobar-te exclòs. Per poder trencar amb això cal, entre d’altres coses i molt esforç, tenir i mantenir des de la base, esperit crític per poder escollir el què vols i el què no, compromís de canvi, coherència de pensament i acció i transparència.
Amb uns Pioners i Pioneres com els que tenim a l'Associació, tot canvi és possible!
diumenge, 27 de març del 2011
Elogi a les Muntanyes
I obriu els ulls cansats que poden veure
després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
dissabte, 26 de març del 2011
Com t'omplirà per dins...
Tingues sols un pensament, deixa'l caure a l'horitzó, serà molt millor del que hauries imaginat...
PEDRAFORCA!
PEDRAFORCA!
dimarts, 15 de març del 2011
La Marxa dels castells en Cinc imatges..
Tot comença a Guissona, el moment just de recollir els nostres dorsals, i on ens entreguen l'ampolla d'aigua i la samarreta. Bé realment comença molt abans aquesta història, però potser tampoc cal allargar-se tant, si de cas, ho deixo per a un altre post...
En el moment del tret de sortida, ja hi havia barreja d'emoció, il·lusió, dubtes, alegria, sobre-energia.. Quedava un llarg camí per recórrer!
Lara, companya de camí en gran part de la Marxa! Grans xerrades! Grans propòsits!
Un cop ja superats els 54km, era moment de descansar, estirar, compartir anècdotes..
Abans de marxar cap a l'autobús que ens tornaria "a casa", es respira goig en l'ambient, tothom molt content i com no, amb ganes de congelar el moment viscut amb un ampli somriure i molta, molta alegria!
Fins l'any vinent? no, no ho crec heheehe
Tot i estar-ne molt contenta, prefereixo la Muntanya!
dilluns, 14 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
