Mirades pendents, mirades sorpenents, mirades clares, mirades senzilles, mirades profundes, mirades penetrants, mirades especials, mirades tranquil.les, mirades ràpides, mirades calentes, mirades complicades, mirades fosques, mirades que maten, mirades provocadores, mirades furtives, mirades passades, mirades comprensives, mirades que desprenen, mirades honestes, mirades que t'esperen...
dimecres, 26 de maig del 2010
dijous, 20 de maig del 2010
...
Havia de fer-se un treball molt important i "Cadascú" estava segur de que "Algú" ho faria.
"Qualsevol" ho podria haver fet, però "Ningú" ho va fer.
"Algú" es va disgustar per això, ja que el treball era de "Cadascú".
"Cadascú" va pensar que "Qualsevol" podria fer-ho, però "Ningú" se'n va adonar de que "Cadascú" ho faria.
En conclusió, "Cadascú" va culpar a "Algú" quan "Ningú" va fer el que "Qualsevol" podria haver fet.
"Qualsevol" ho podria haver fet, però "Ningú" ho va fer.
"Algú" es va disgustar per això, ja que el treball era de "Cadascú".
"Cadascú" va pensar que "Qualsevol" podria fer-ho, però "Ningú" se'n va adonar de que "Cadascú" ho faria.
En conclusió, "Cadascú" va culpar a "Algú" quan "Ningú" va fer el que "Qualsevol" podria haver fet.
dimarts, 4 de maig del 2010
Les coses petites...
Només ens aïllem a les coses petites, a la mínima i fràgil llibertat de les coses petites,
i ens costa en veritat deixar-les, perquè a l'abric dels inútils objectes inevitablement quotidians existeix tot un món no sabut de tendresa.
Només ens aïllem, només creixem en les coses petites:
aquell mocador que portem sempre doblegat amb tanta cura a la butxaca, la cançó que recordem de cop, un llibre ja oblidat, el gest repetit tantes vegades, o la cosa més íntima que ningú podria estimar com nosaltres estimem.
Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la més pura i íntima part de nosaltres mateixos, convertida al cap i a la fi- i ens sorprèn sempre constatar-ho- en el que més ens apropa al jo profund que viu dins nostre, i sobretot en el que més intensament ens alena a viure.
Miquel Martí i Pol
i ens costa en veritat deixar-les, perquè a l'abric dels inútils objectes inevitablement quotidians existeix tot un món no sabut de tendresa.
Només ens aïllem, només creixem en les coses petites:
aquell mocador que portem sempre doblegat amb tanta cura a la butxaca, la cançó que recordem de cop, un llibre ja oblidat, el gest repetit tantes vegades, o la cosa més íntima que ningú podria estimar com nosaltres estimem.
Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la més pura i íntima part de nosaltres mateixos, convertida al cap i a la fi- i ens sorprèn sempre constatar-ho- en el que més ens apropa al jo profund que viu dins nostre, i sobretot en el que més intensament ens alena a viure.
Miquel Martí i Pol
divendres, 9 d’abril del 2010
dimarts, 6 d’abril del 2010
Pels ulls...
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Miquel Martí Pol
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Miquel Martí Pol
dimecres, 17 de març del 2010
Les cinc llibertats
La llibertat de veure i escoltar el que està aquí, en comptes del que hauria d'estar, va estar o estarà.
La llibertat de dir el que es sent i pensa, en comptes del que s'hauria de sentir o pensar.
La llibertat de sentir el que es sent, enlloc del que s'hauria de sentir.
La llibertat de demanar el que es vol, en comptes de sempre haver de demanar permís.
La llibertat d'arriscar-se pel seu compte, enlloc d'optar únicament per estar "segur" i no pertorbar la tranquil.litat.
*En contacte íntim. Virginia Satir.
La llibertat de dir el que es sent i pensa, en comptes del que s'hauria de sentir o pensar.
La llibertat de sentir el que es sent, enlloc del que s'hauria de sentir.
La llibertat de demanar el que es vol, en comptes de sempre haver de demanar permís.
La llibertat d'arriscar-se pel seu compte, enlloc d'optar únicament per estar "segur" i no pertorbar la tranquil.litat.
*En contacte íntim. Virginia Satir.
dilluns, 15 de març del 2010
Els meus objectius...
Vull estimar-te sene aferrar-me,
Apreciar-te sense jutjar-te,
Unir-me a tu sense invaïr-te,
Convidar-te sense exigir-te,
Deixar-te sense sentir-me culpable,
Criticar-te sense fer que et sentis culpable
i ajudar-te sense ofendre't.
Si puc obtenir de tu el mateix tracte,
Podrem coneixen's veritablement
i enriquir-nos mutuament.
* En contacte íntim; Virginia Satir.
Apreciar-te sense jutjar-te,
Unir-me a tu sense invaïr-te,
Convidar-te sense exigir-te,
Deixar-te sense sentir-me culpable,
Criticar-te sense fer que et sentis culpable
i ajudar-te sense ofendre't.
Si puc obtenir de tu el mateix tracte,
Podrem coneixen's veritablement
i enriquir-nos mutuament.
* En contacte íntim; Virginia Satir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
