Les coses petites...

Només ens aïllem a les coses petites, a la mínima i fràgil llibertat de les coses petites,
i ens costa en veritat deixar-les, perquè a l'abric dels inútils objectes inevitablement quotidians existeix tot un món no sabut de tendresa.
Només ens aïllem, només creixem en les coses petites:
aquell mocador que portem sempre doblegat amb tanta cura a la butxaca, la cançó que recordem de cop, un llibre ja oblidat, el gest repetit tantes vegades, o la cosa més íntima que ningú podria estimar com nosaltres estimem.
Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la més pura i íntima part de nosaltres mateixos, convertida al cap i a la fi- i ens sorprèn sempre constatar-ho- en el que més ens apropa al jo profund que viu dins nostre, i sobretot en el que més intensament ens alena a viure.

Miquel Martí i Pol