Llegint avui una notícia d'intereconomia (l'enllaç de més avall) m'he quedat parada, impressionada!
Com pot ser que es diguin aquestes bajanades?
Com pot ser que algú se'n quedi tant ample després de donar aquestes afirmacions?
Encara no m'ho crec!
Amb coses com aquestes, et fa pensar en com d'important és que siguem crítics!
http://www.publico.es/espana/273459/intereconomia/africa/destaca/manicura
dilluns, 30 de novembre del 2009
dilluns, 16 de novembre del 2009
Somnis...
Els somnis...
Normalment és considerat un concepte positiu.
Allò que vols assolir, i pel que has de lluitar, que t'ajuda a seguir endavant...
La direcció cap a on t'has de dirigir.
Tothom te somnis.
Tothom vol aconseguir-los.
Tothom els busca.
Però, també, de vegades, ells sembla que fugen...
Van a contracorrent del que vulgui la resta, es resisteixen, es fan valer el seu pes en el desig d'aconseguir-los.
Llavors és quan et questiones si cal seguir buscant-los, empaitant-los...els poses en dubte.
Tant sols llavors, per aquesta raó els hem de deixar de seguir?
No pas.
De que servirien si no t'ajuden a avançar, en una direcció o altre, però a avançar que és el que val.
Normalment és considerat un concepte positiu.
Allò que vols assolir, i pel que has de lluitar, que t'ajuda a seguir endavant...
La direcció cap a on t'has de dirigir.
Tothom te somnis.
Tothom vol aconseguir-los.
Tothom els busca.
Però, també, de vegades, ells sembla que fugen...
Van a contracorrent del que vulgui la resta, es resisteixen, es fan valer el seu pes en el desig d'aconseguir-los.
Llavors és quan et questiones si cal seguir buscant-los, empaitant-los...els poses en dubte.
Tant sols llavors, per aquesta raó els hem de deixar de seguir?
No pas.
De que servirien si no t'ajuden a avançar, en una direcció o altre, però a avançar que és el que val.
dijous, 12 de novembre del 2009
Va de canvis...
Perquè els canvis donen experiència.
Perquè els canvis a temps són agraïts.
Perquè els canvis regeneren energies.
Perquè els canvis aporten nous coneixements.
Perquè els canvis són necessàris.
Anem a canviar!
Perquè els canvis a temps són agraïts.
Perquè els canvis regeneren energies.
Perquè els canvis aporten nous coneixements.
Perquè els canvis són necessàris.
Anem a canviar!
dilluns, 19 d’octubre del 2009
La caputxeta Vermella
Versió alternativa molt interessant del conte de la Caputxeta vermella.
Potser però, canviaria alguns detalls...
"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.
Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.
De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:
- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.
- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella -, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.
La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.
La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:
- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.
Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:
- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.
La Caputxa Vermella va dir:
- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!
- És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.
- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
- Ávia, quines dents tan grossens que tens!
- Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafarla Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.
Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents ala caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral,però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
- Escolta,noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
- Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l''àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."
James Finn Garner
"Contes per a nens i nenes políticament correctes"
Potser però, canviaria alguns detalls...
"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.
Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.
De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:
- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.
- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella -, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.
La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.
La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:
- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.
Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:
- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.
La Caputxa Vermella va dir:
- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!
- És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.
- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
- Ávia, quines dents tan grossens que tens!
- Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafarla Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.
Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents ala caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral,però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
- Escolta,noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
- Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l''àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."
James Finn Garner
"Contes per a nens i nenes políticament correctes"
dimarts, 29 de setembre del 2009
30 minuts d'internet...
Actualment, estic sense internet degut a que el mòdem de casa va cremar-se per la tempesta de fa unes setmanes...
Actualment, veig que gairebé tot el que faig gira entorn el contacte amb internet...
Per qualsevol cosa, ja sigui feina, universitat, cau, relacions...tot és fet amb internet!
Doncs per poder comunicar-me, o bé vas a la universitat en hores extra-lectives, o bé vas al cau, o bé (i aquesta la vaig saber fa poc) vas a la biblioteca del teu poble.
El cas és, que en aquesta biblioteca només tenen dos ordinadors i mitja hora per conectar-s'hi! mitja hora!
Què fas en mitja hora amb tota la feina que hi ha!?
Què fas amb mitja hora?
No se ben bé per on començar!
Actualment, veig que gairebé tot el que faig gira entorn el contacte amb internet...
Per qualsevol cosa, ja sigui feina, universitat, cau, relacions...tot és fet amb internet!
Doncs per poder comunicar-me, o bé vas a la universitat en hores extra-lectives, o bé vas al cau, o bé (i aquesta la vaig saber fa poc) vas a la biblioteca del teu poble.
El cas és, que en aquesta biblioteca només tenen dos ordinadors i mitja hora per conectar-s'hi! mitja hora!
Què fas en mitja hora amb tota la feina que hi ha!?
Què fas amb mitja hora?
No se ben bé per on començar!
dimarts, 15 de setembre del 2009
I vam fer la Pica d'estats!
Pel pont de setembre, a última hora, vam decidir marxar a fer la Pica d'estats.
El cim més alt de Catalunya!
Tot i no pujar-la l'onze de setembre, que hagués sigut el dia perfecte per commemorar la diada, ho vam fer el 12... i sort!
Aquest pont, la Pica semblava les rambles! si ja el dotze va ser impressionant la de gent que hi havia, l'onze es veu que ja era brutal...
El dia onze, vam iniciar la pujada deixant el cotxe al pàrking, que es troba a deu minuts del refugi de vallferrera. Vam pujar i pujar, fins a l'estany de Sotllo, on ja es va fer prou tard i vam muntar la tenda. Un sopar calentó i a dormir.
A les cinc de la matinada ja ens aixecavem per desmuntar la tenda i prepara-ho tot per la pujada.
La pujada va ser un pèl dura, però molt emocionant! sobretot perquè la vam fer per la cresta, i va ser una grimpada genial! (amb una barreja d'emoció i por en segons quins trams...).
De la cresta ja vam anar a petar al Pic de Verdaguer, i tot seguit la Pica d'estats!
Ara però, el cim era un bullidor de gent. Entre els que pujaven i els que baixaven, era tipus processó. I per fer-se la foto es feia cua!
La baixada va començar bé, però al poc una companya del grup es va lesionar i vam trigar moltíssim, moltíssim en baixar. Sen's va fer fosc i com no, la pluja ens va acompanyar gran part de la baixada i fins al final.
Tot i així, ha estat increïble!
Algunes qüestions indignants però...
Com pot ser que a la normativa de la zona dels llacs (on la gent normalment fa nit) estigui prohibit fer fogueres, banyar-se i acampar entre altres, i la penya en faci cas omís!
Més d'un grup fent fogates, i per no dir la de gent que va deixar la seva tenda muntada durant tot el dia!
Els "domingueros" arriben arreu!
Per últim, deixo unes poques fotos! Al cim; a la cresta durant la grimpada i la pujada després del segon llac.
El cim més alt de Catalunya!
Tot i no pujar-la l'onze de setembre, que hagués sigut el dia perfecte per commemorar la diada, ho vam fer el 12... i sort!
Aquest pont, la Pica semblava les rambles! si ja el dotze va ser impressionant la de gent que hi havia, l'onze es veu que ja era brutal...
El dia onze, vam iniciar la pujada deixant el cotxe al pàrking, que es troba a deu minuts del refugi de vallferrera. Vam pujar i pujar, fins a l'estany de Sotllo, on ja es va fer prou tard i vam muntar la tenda. Un sopar calentó i a dormir.
A les cinc de la matinada ja ens aixecavem per desmuntar la tenda i prepara-ho tot per la pujada.
La pujada va ser un pèl dura, però molt emocionant! sobretot perquè la vam fer per la cresta, i va ser una grimpada genial! (amb una barreja d'emoció i por en segons quins trams...).
De la cresta ja vam anar a petar al Pic de Verdaguer, i tot seguit la Pica d'estats!
Ara però, el cim era un bullidor de gent. Entre els que pujaven i els que baixaven, era tipus processó. I per fer-se la foto es feia cua!
La baixada va començar bé, però al poc una companya del grup es va lesionar i vam trigar moltíssim, moltíssim en baixar. Sen's va fer fosc i com no, la pluja ens va acompanyar gran part de la baixada i fins al final.
Tot i així, ha estat increïble!
Algunes qüestions indignants però...
Com pot ser que a la normativa de la zona dels llacs (on la gent normalment fa nit) estigui prohibit fer fogueres, banyar-se i acampar entre altres, i la penya en faci cas omís!
Més d'un grup fent fogates, i per no dir la de gent que va deixar la seva tenda muntada durant tot el dia!
Els "domingueros" arriben arreu!
Per últim, deixo unes poques fotos! Al cim; a la cresta durant la grimpada i la pujada després del segon llac.
dijous, 10 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
