Vida

Al final no són els anys a la teva vida els que compten sinó la vida als teus anys

La vida és colors..

Per molt que de vegades sembli que costi, sempre hem de deixar de banda allò que ens angoixa, ser positius i avançar cap endavant.
Veient i sentint la vida en colors, guanyem en il·lusions.

LLICENCIADA, amb totes les lletres!

Al final tot arriba, tot passa i després, sempre en queda quelcom..

Doncs ja ho he fet arribar!
Ja sóc llicenciada en Psicologia.


Poc importa la velocitat a la que progressis des del moment que no t’atures.

Avidesa de llegir..

D'ençà fa un temps, que he estat llegint molt més que anys enrere.
Sempre m'ha encantat i he gaudit d'allò més aprenent amb cada llibre, però potser justament l'any passat vaig topar amb tot un seguit de llibres espectaculars (i també amb un munt de temps disponible com normalment no tenia..) que van anar retroalimentant el gaudir de la lectura i cada cop més pujant el llistó del que volia seleccionar per llegir i el que no.

Llegia, bé, més aviat devorava els llibres que anava descobrint, tot desitjant que el següent superés a l'anterior, i així, seguir amb la remesa d'emoció en les diferents lectures.

Això em passava alhora que sabia que aquesta remesa, es podia trencar en qualsevol moment. Cada cop buscava i rebuscava més per trobar el proper llibre que em deixés petjada..

L'última troballa que em va deixar una gran petjada i em va remoure molt va ser amb el llibre: L'home que explicava històries, de Rabih Alameddine.
Va ser un d'aquells llibres que mentre l'estàs llegint, desitges que no s'acabi mai, però tampoc pots parar de llegir i per tant vas avançant més i més, sabent que en un moment o altre s'acabarà i llavors, qui sap quan tornaràs a trobar un llibre que t'embolcalli tant..

Doncs avui he descobert que el mateix autor n'ha publicat un altre fa ben poc!
La dona de paper, un llibre que promet com l'anterior.
Feta aquesta descoberta, me'n vaig directa a adquirir-lo i a veure què tal!
Quines ganes!

On tot es dona, on tot es perd..

Aquí és on a voltes em perdo..

Aquí és on a voltes em trobo..

Ja en van 28..

I segueixo pensant que..

No sumem anys, vivim experiències..

No bufem espelmes, demanem desitjos..

Destapar el cel..

No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.

Mario Benedetti