I segueixo pensant que..
No sumem anys, vivim experiències..
No bufem espelmes, demanem desitjos..
dimecres, 6 de juny del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una mà es dibuixa a l'altre...no hi ha inici, no hi ha final.
Clar que si bonica! Cada dia és una nova oportunitat, i cada passa un nou aprenentatge ;)
ResponEliminaSuma i segueix, que encara queda molt per fer i molt per recórrer!
petons!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina