I ja hi som! Encetant un nou any i ja deixant enrere un altre ple de vivències i experiències molt importants.
Per acomiadar-nos del 2011, vam decidir junt amb la Lara seguir la tradició i anar a passar l'última nit de refugi. L'escollit va ser La Renclusa! Una genial elecció tot sigui dit! I així, per dir Hola al 2012, vam decidir doncs, que quina millor manera que pujant la Maladeta!
Així doncs, ens vam trobar a Collbató i vam anar fins a Llanos de hospital, passat Benasque, on s'ha de deixar el cotxe. Vam iniciar camí al refugi tot plovent (durant tot el camí..) i amb la neu del terra fent xup-xup (si, i les nostres botes una mica també..)
En arribar al refugi, hi havia bastanta gent acomodant-se, i ocupant cada mini raconet existent per penjar la roba molla, col·locar les botes.. Un cop passat aquest moment de saturació, ja canviades i seques, ens vam asseure al menjador i a passar l'estona jugant (gran rumicub!) i xerrant, tot esperant el sopar! Un sopar boníssim i amb diverses i bones converses amb els companys de taula!
Quan arribà el moment esperat, les 00,00h, vam menjar els grills de mandarina regalats (a falta de raïm) a ritme de cops d'olla molt divertits! Tot seguit ens vam desitjar una bona entrada d'any entre tots i un bon cim per l'endemà! Per tant, una mica de riures i a dormir ben d'hora!
Iniciàvem doncs, el 2012 a les 6,15h que ens aixecavem i ens preparavem per esmorzar i marxar cap al nostre objectiu, la Maladeta (3308m).
Entre esperar l'esmorzar i sortir, vam ser les segones en iniciar camí. Pel davant ja havíen sortit una parella de nois de Saragossa feia mitja horeta. Amb una marxa constant els vam trobar pel camí, i ja vam seguir fins amunt de tot (i per la baixada també) tots quatre plegats! De vegades ells obrien petjada, de vegades ho fèiem nosaltres ( bé, bàsicament la Lara n'era l'encarregada jiji), una bona combinació vaja!
Vam fer cim doncs, a les 11,30h (havent sortit del refu a les 7,30h) i n'estavem molt de contentes allà dalt, ja que durant tota l'ascenció vam mantenir un ritme molt bo i constant!
En qüestió de poc temps, ja ens trobàvem de baixada cap al refugi de nou, acomodant-nos un poc, picant quatre fruits secs i posant en comú el cim. En breu però, vam reiniciar la marxa cap al cotxe, ja que ens esperava una llarga pista, un dinar "guarru" a Benasque per repostar forces i una llarga tornada en cotxe fins a casa!
Bé, en resum, ha estat un final i un inici d'any:
Diferent (sempre ho és), amb Bons records, Alegre, de Desconnexió, Amb pluja, fred i neu.. Però molt gratificant tot plegat!
Deixo unes quantes imatges de resum també i una cançó que ens ha acompanyat gran part del viatge!
Quan jugo massa a recrear en somnis el meu possible futur més pròxim, hi veig sovint moltes coses emocionants (com si no ha de mantenir-se la motivació per seguir endavant amb el què fas, clar!)..
De vegades però, sé que també m'envaeixen els dubtes..
De vegades però, no vull pensar com pots arribar a canviar-te la vida segons facis una el·lecció o altre.. i la vida consisteix en això! Escollir sense parar!
De vegades però, sento que allò tant important i sentit que vaig deixant enrere voldria tenir-ho al meu davant, i formés part del meu futur pròxim..
De vegades però, em trobo amb més ganes de viure aquests moments encara ficticis, que no pas gaudint dels presents..
Sempre però, crec que les coses passen perquè nosaltres volem que passin, i no pas perquè hagin de ser així o vinguin donades..
De vegades però, voldria que l'afirmació anterior no fos certa..
De vegades però, em trobo pensant en el passat quan el que volia era centrar-me en el futur..
De vegades però, penso.. massa..
Tot i així, i malgrat el preu a pagar, m'encanta dubtar, m'encanta qüestionar, m'encanta no conformar-me, m'encanta perdre la raó durant els somnis, m'encanta avançar, m'encanta crèixer, m'encanta..
M'encanta aprendre del passat, viure el present i jugar amb el futur..
Tot apuntava a ser uns dies intensos, i així ho van ser..
El que en principi havíen de ser un parell de dies de muntanya, va acabar sent gairebé una setmana i tres cims assolits!
Començant per un Puigmal des de la part francesa, per seguir amb un Puigpedrós (Tercera vegada que faig aquesta muntanya i cada cop m'agrada més..) i per acabar amb el Punta Alta en plan motivació màxima..
Què dir del que es viu i es sent pujant les muntanyes.. Qui ho fa i ho gaudeix, ja sap a que em refereixo..
Aquesta cita, trobo ho expressa bastant bé: La muntanya és així. Es fa valer. Demana el tribut d'un esforç i una suor que moltes persones jutgen excessius. Però, quan us ha lliurat el seu encís, qualsevol cost el teniu per un guany. Antoni M. Casas i Ferrer.
Algunes imatges..
Puigmal 2909
Puigpedrós 2913
Punta Alta 3014
Molts moments viscuts..
La neu és aigua blanca, com el paper, poses en ella el que vulguis. Erri da Luca.
