No calen més paraules..

Educar sense violència..

Llibre de meravelles

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Vicent Andres Estellés

Un, dos i..

Després d'un bon dia..

Sona Música Delicatessen..

Poca llum..

Encens a l'ambient..

Et relaxes..

Gaudeixes el moment..

Llegeixes..

Si, sona a tòpic, però de vegades, només de vegades, els tòpics funcionen..

http://grooveshark.com/#/album/Jazz+Bossa/4104194

Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom

En un petit quadern que tens sobre els genolls
escrius com si les teues paraules,
com si tot el que escrius, amb una lletra breu,
fins i tot acurada,
anàs a necessitar-ho alguna persona, urgentment,
abans de tirar-se el grapat d’aigua matinal a la cara
i sortir al carrer:
com si depengués de tu, d’açò que escrius,
molt lent, amb tant d’amor,
la salvació d’una persona.

Si no escrivisses ara no podries dormir,
i potser la consciència, insomne, t’acusaria.

No saps per a qui escrius, per què escrius.
Una sintaxi elemental, unes paraules clares.

Recolzes el quadern als teus genolls
i tenaçment escrius al teu llit revoltat.

De sobte no podries dormir si no escriguesses,
una darrera l’altra, unes poques paraules.
Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom.

Qui sap? Ningú no sap res de res, res.

Després del seu treball diari, un home escriu
amb una lletra lenta, petita, clara, amarga.

Vicent Andrés Estellés

Va de finals, va de principis..

Quan una porta es tanca, moltes d'altres esperen per ser obertes..

Quina sort en tenim de la música..

Perquè quan les cançons transmeten..

Quan són capaces de fer-te sentir..

Quan et poden dur d'un estat a un altre..

Quan se't fiquen dins i no t'abandonen per temps..

Quan només escoltar-ne una et canvia la cara..

Quan vibres amb les lletres o les sintonies..

Quan gaudeixes només escoltant-la tot tancant els ulls..

Quan tararejant ja t'emocionen..

Quan només escoltant-ne el principi ja et recorre per l'interior..

Quan.. quan passa això i més, penses..

Quina sort en tenim de la música que ens acompanya!

Aquí deixo una cançó d'aquelles que no et deixen indiferent, i que, en aquest cas, trobo que transmet una alegria in crescendo! Brutal..

Oração - A banda mais bonita da cidade