No bufem espelmes, demanem desitjos..
dilluns, 6 de juny del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
dissabte, 23 d’abril del 2011
Sant Jordi
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
...La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
Aquí us deixo una Auca molt maca, realitzada pels alumnes de quart del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/auca.htm
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
...La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
Aquí us deixo una Auca molt maca, realitzada pels alumnes de quart del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/auca.htm
dilluns, 11 d’abril del 2011
diumenge, 3 d’abril del 2011
Piosfera 2011
Vivim en una societat de consum, un consum frenètic i desorbitat. Sembla que tot passa pel consum, i cada cop ho tenim més normalitzat, més interioritzat.
Vivim una gran mentida, on tot es presenta de la manera més agradable, atractiva i funcional, i perden l’encant i l’utilitat les coses menys manipulades o més naturals.
Vivim en una societat on es programen els objectes per a que deixin de funcionar i no trobis altre solució que haver d’estar suplantant-los contínuament, cada cop per un més actualitzat, ara més petit, ara més gran, ara més rodó.. manipulant-nos com volen, fent-nos creure que allò antic ja està obsolet i no te cap millor fi que llençar-ho per comprar-ne un altre.
En la societat que ens trobem, tot allò que no es publicita, sembla que no existeix i per tant, pateix el risc de no donar-se mai a conèixer, de no poder competir dins del sistema i de no poder participar com a alternativa possible.
Ens trobem en un sistema fet pel moviment constant de diners, i quants més moviments i més diners millor.
En aquest sistema d’engranatges tant marcats, si no funciones com una peça més, corres el risc de trobar-te exclòs. Per poder trencar amb això cal, entre d’altres coses i molt esforç, tenir i mantenir des de la base, esperit crític per poder escollir el què vols i el què no, compromís de canvi, coherència de pensament i acció i transparència.
Amb uns Pioners i Pioneres com els que tenim a l'Associació, tot canvi és possible!
Vivim una gran mentida, on tot es presenta de la manera més agradable, atractiva i funcional, i perden l’encant i l’utilitat les coses menys manipulades o més naturals.
Vivim en una societat on es programen els objectes per a que deixin de funcionar i no trobis altre solució que haver d’estar suplantant-los contínuament, cada cop per un més actualitzat, ara més petit, ara més gran, ara més rodó.. manipulant-nos com volen, fent-nos creure que allò antic ja està obsolet i no te cap millor fi que llençar-ho per comprar-ne un altre.
En la societat que ens trobem, tot allò que no es publicita, sembla que no existeix i per tant, pateix el risc de no donar-se mai a conèixer, de no poder competir dins del sistema i de no poder participar com a alternativa possible.
Ens trobem en un sistema fet pel moviment constant de diners, i quants més moviments i més diners millor.
En aquest sistema d’engranatges tant marcats, si no funciones com una peça més, corres el risc de trobar-te exclòs. Per poder trencar amb això cal, entre d’altres coses i molt esforç, tenir i mantenir des de la base, esperit crític per poder escollir el què vols i el què no, compromís de canvi, coherència de pensament i acció i transparència.
Amb uns Pioners i Pioneres com els que tenim a l'Associació, tot canvi és possible!
diumenge, 27 de març del 2011
Elogi a les Muntanyes
I obriu els ulls cansats que poden veure
després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
dissabte, 26 de març del 2011
Com t'omplirà per dins...
Tingues sols un pensament, deixa'l caure a l'horitzó, serà molt millor del que hauries imaginat...
PEDRAFORCA!
PEDRAFORCA!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
