Les coses petites...

Només ens aïllem a les coses petites, a la mínima i fràgil llibertat de les coses petites,
i ens costa en veritat deixar-les, perquè a l'abric dels inútils objectes inevitablement quotidians existeix tot un món no sabut de tendresa.
Només ens aïllem, només creixem en les coses petites:
aquell mocador que portem sempre doblegat amb tanta cura a la butxaca, la cançó que recordem de cop, un llibre ja oblidat, el gest repetit tantes vegades, o la cosa més íntima que ningú podria estimar com nosaltres estimem.
Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la més pura i íntima part de nosaltres mateixos, convertida al cap i a la fi- i ens sorprèn sempre constatar-ho- en el que més ens apropa al jo profund que viu dins nostre, i sobretot en el que més intensament ens alena a viure.

Miquel Martí i Pol

...

Pels ulls...

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Miquel Martí Pol

Les cinc llibertats

La llibertat de veure i escoltar el que està aquí, en comptes del que hauria d'estar, va estar o estarà.

La llibertat de dir el que es sent i pensa, en comptes del que s'hauria de sentir o pensar.

La llibertat de sentir el que es sent, enlloc del que s'hauria de sentir.

La llibertat de demanar el que es vol, en comptes de sempre haver de demanar permís.

La llibertat d'arriscar-se pel seu compte, enlloc d'optar únicament per estar "segur" i no pertorbar la tranquil.litat.

*En contacte íntim. Virginia Satir.

Els meus objectius...

Vull estimar-te sene aferrar-me,
Apreciar-te sense jutjar-te,
Unir-me a tu sense invaïr-te,
Convidar-te sense exigir-te,
Deixar-te sense sentir-me culpable,
Criticar-te sense fer que et sentis culpable
i ajudar-te sense ofendre't.

Si puc obtenir de tu el mateix tracte,
Podrem coneixen's veritablement
i enriquir-nos mutuament.

* En contacte íntim; Virginia Satir.

En contacte íntim...

Crec que el millor regal que puc rebre d'algú és que em vegi, que m'escolti, que m'entengui i que em toqui.

El millor regal que puc donar és veure, escoltar, entendre i tocar a una altre persona.

Quan s'ha fet això, sento que he establert contacte.

* En contacte íntim. Virgina Satir.

Més endavant faré un retorn del que està sent aquest genial llibre...

Avui també és el dia de la Dona...i de tantes altres coses!

Per què ens hem de recordar de les coses a commemorar o celebrar només en un dia específic?
Un cop passen, ja s'ha de deixar de pensar i, per tant passar a un altre tema?
Què significa aquesta sobresaturació de coses, moments, persones, situacions importants que ens fa marcar-ho tot en dies diferents com si fos un agenda que et recorda durant una estona que has de pensar o lluitar per allò concret que toca en aquell dia?
La lluita o reivindicació s'acaba quan s'acaba el dia?
Va home va...