divendres, 28 d’octubre del 2011

Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom

En un petit quadern que tens sobre els genolls
escrius com si les teues paraules,
com si tot el que escrius, amb una lletra breu,
fins i tot acurada,
anàs a necessitar-ho alguna persona, urgentment,
abans de tirar-se el grapat d’aigua matinal a la cara
i sortir al carrer:
com si depengués de tu, d’açò que escrius,
molt lent, amb tant d’amor,
la salvació d’una persona.

Si no escrivisses ara no podries dormir,
i potser la consciència, insomne, t’acusaria.

No saps per a qui escrius, per què escrius.
Una sintaxi elemental, unes paraules clares.

Recolzes el quadern als teus genolls
i tenaçment escrius al teu llit revoltat.

De sobte no podries dormir si no escriguesses,
una darrera l’altra, unes poques paraules.
Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom.

Qui sap? Ningú no sap res de res, res.

Després del seu treball diari, un home escriu
amb una lletra lenta, petita, clara, amarga.

Vicent Andrés Estellés

dijous, 20 d’octubre del 2011

Va de finals, va de principis..

Quan una porta es tanca, moltes d'altres esperen per ser obertes..



dissabte, 1 d’octubre del 2011

Quina sort en tenim de la música..

Perquè quan les cançons transmeten..

Quan són capaces de fer-te sentir..

Quan et poden dur d'un estat a un altre..

Quan se't fiquen dins i no t'abandonen per temps..

Quan només escoltar-ne una et canvia la cara..

Quan vibres amb les lletres o les sintonies..

Quan gaudeixes només escoltant-la tot tancant els ulls..

Quan tararejant ja t'emocionen..

Quan només escoltant-ne el principi ja et recorre per l'interior..

Quan.. quan passa això i més, penses..

Quina sort en tenim de la música que ens acompanya!

Aquí deixo una cançó d'aquelles que no et deixen indiferent, i que, en aquest cas, trobo que transmet una alegria in crescendo! Brutal..

Oração - A banda mais bonita da cidade