dimarts, 20 de setembre del 2011

Qüestions amb la confiança..

Confiança..

Aquesta paraula m'agrada molt, però com a concepte encara m'agrada més..

Crec que la confiança vindria a ser un estat de tranquil·litat envers un mateix o envers els altres. Seria el sentiment de que pots comptar amb tu o amb els altres per allò que et proposis (dit d'una manera ràpida..)

Sempre ens han dit que la confiança s'ha de guanyar, que és qüestió de temps i que quan es perd (sigui pel motiu que sigui) costa molt tornar-la a recuperar..

Això és ben bé així? de què depèn exactament?
Com es recupera? només amb el pas del temps? Quan te'n oblides de perquè un bon dia la vas perdre?
Passa el mateix amb la pròpia que amb la dels altres?

Confiar en un mateix depèn d'un mateix. Alhora però, també dels altres, ja que sempre estem en interacció.
Bàsicament depèn de com vas evolucionant al llarg de la teva vida, des de la infància fins a l'edat adulta amb tot el que t'envolta..

Confiar en els altres doncs, se suposa que ve donat per ells mateixos, amb la seva actitud, que farà (segons el teu criteri) que tu puguis "refiar-te'n" o no..

Doncs crec que es va complicant..

Confiar en els altres només depèn dels altres?
No pot ser que depengui de si confies en tu mateix?

Si tot comença per un mateix, això no hauria de ser menys..
Fins a quin punt descarreguem en "els altres" les responsabilitats que depenen d'un mateix?

dijous, 15 de setembre del 2011

Ens anem posant a lloc..

Sembla mentida com un petit detall, una notícia, un moment inesperat, aquestes petites coses (que poden esdevenir grans més endavant) que passen en uns segons, poden suposar un canvi de sensacions tant rapidament.

Pots trobar-te amb el punt d'estar fent malabars amb les coses del teu dia a dia i sense saber com acabarà tot plegat: Si cau una pilota, si les pots mantenir molt més temps enlaire, si cauen totes i tornes a començar, si decideixes plegar.. I de cop i volta, la cosa pren forma i sentit degut a un sol esdeveniment que et recol·loca tot a lloc.

Quan t'envaeix el sentiment de que estàs iniciant un trajecte emocionant i la seguretat de que és quelcom important i que t'aportarà bons fruïts, et sents entusiasmat, amb il·lusió i seguretat. L'únic que vols és que comenci ja i poder empapar-te de tot el que va arribant.

En el meu cas, ve donat al ser acceptada per realitzar un màster, el qual crec, ja m'està dirigint cap a una aventura desitjada i on hi veig moltes portes a obrir!

dijous, 8 de setembre del 2011

Simplement Galeano..

“El lenguaje que dice la verdad, es el lenguaje Sentipensante. El que es capaz de pensar sintiendo y sentir pensando.”

dijous, 1 de setembre del 2011

Setembre

I tornen les ganes de fer 20.000 coses, d'iniciar 200 projectes nous, de descobrir 5.550 llocs, de conèixer 3.000 racons espectaculars, de sentir 7.890 vegades emoció i il·lusió, entre d'altres coses, de creuar-te pel camí de la vida amb 7.765 persones interessants, d'enriquir-te amb 400 llibres impressionants, de gaudir de 5.000 dies increïbles amb les seves nits màgiques, de pujar 900 muntanyes i sentir la plenitud en cadascuna d'elles mentre ho fas, d'aprendre mínim 2 idiomes diferents, de fer uns quants retrobaments, i, inevitablement, també algun comiat, de trobar 1 feina que t'ompli..

Tornen les ganes de tot això i més, mentre seguim amb el curs de la nostra vida, tal i com nosaltres la volem.

El temps mai s'acaba... va passant i tu te'n fas càrrec de com l'aprofites.