L'aire

L'aire et transporta..
L'aire et refreda..
L'aire et desperta..
L'aire et fa canviar..
L'aire t'empeny..
L'aire t'ajuda a pujar..
L'aire t'ajuda a avançar..
L'aire et remou..
L'aire..
Ets aire?

Regeneració

Com es nota quan realitzes una revolució dins teu, si més no, una part!
Són tantes les coses que es poden fer per sentir-se així, regenerada, i és tant el que es guanya..

Des del fet de remoure l'energia de la teva habitació i posar-ho tot potes amunt, per després anar distirbuïnt de nou i, de diferent manera,

a Realitzar canvis insospitats d'actitud envers un fet on la teva resposta ja era gairebé automàtica i, per tant, predictible..

Sembla mentida, però si hi pensem una mica, trobem moltes actituds mecanitzades, estancades i que a més, no tenen perquè ser positives o aportar-nos el millor de cada moment.
Però clar, poques vegades ens ho plantegem. Ja que poques vegades hi parem a pensar. Sempre hi ha quelcom més necessari, més urgent..

Doncs aquesta sensació, la sensació de que ets tu qui manté el control sobre tu mateixa, de que ets tu qui està pensant, qui actua i qui transmet el que vol transmetre, sense deixar que els altres decideixin per tu, o etiquetin el perquè d'un comportament o altre, o sobrentenguin..

Aquesta sensació, mantinguda conscientment, és sensacional!

Si parlem de canviar el món:

Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.

(Eduardo Galeano)

Serà molt millor del que hauries imaginat...

Avui comença el compte enrera que tant he desitjat
parat el temps a la vorera avui m'he de decidir
i no ho sé, com anirà, i no ho sé, com m'afectarà
Deixaré que la carretera em guïi els primers dies
i no em farà dubtar de res, és la meva utopia
i farem un lloc, de companyia
i amb els ulls ben nous, i amb compromís.

Ja veuràs com serà així
com t'omplirà per dins
has de deixar que actui la màgia
tingues sols un pensament
deixa'l caure a l'horitzó
serà molt millor del que hauries imaginat
del que hauries imaginat.

Val la pena desitjar
que vingui un nou despertar
he fet fora els pensaments, que no porten enlloc
i ara tinc l'espai i molta distància
i tot ho veig més clar, més viu, més ple.

Sóc capaç de decidir
però mai el que surt de mi
sembla que tingui "prouta" importància
no vull res més que ser com sóc
vull esperar que l'hortizó
hi hagi algú que m' escolti
que ens escolti, a tots.

Ja veuràs com serà així
com t'omplirà per dins
has de deixar que actui la màgia
tingues sols un pensament
deixa'l caure a l'horitzó
serà molt millor del que hauries imaginat
del que hauries imaginat.

Tingues cura amb l'obvietat

"En aquest món hi ha una obvietat que se'm presenta una i altre vegada per a mortificar-me. Se que moltes persones es queixen de les incerteses de la vida, de les seves ambigüitats, o del fet de que no sembla existir cap resposta definitiva.
Crec que se com se senten; i fins a cert punt, també em turmenten les mateixes coses, encara que fins ara no tingui cap queixa realment seria sobre les meves incerteses. Però aquelles coses de les que creia estar segur són les que normalment em causen problemes.
Són molt més enutjoses que les que sempre he sapigut que no podia comprendre.
D'altra banda, un món atapeït de fèrries certeses, categòriques definicions i irrevocables conclusions em resulta particularment lúgubre.
Quin lloc queda en un món així per a quelcom tant espontani com la vida?"

Psicologia dels constructes personals.
George A. Kelly

Introduïnt-me als constructes personals...i que visqui la incertesa!