Com es nota quan realitzes una revolució dins teu, si més no, una part!
Són tantes les coses que es poden fer per sentir-se així, regenerada, i és tant el que es guanya..
Des del fet de remoure l'energia de la teva habitació i posar-ho tot potes amunt, per després anar distirbuïnt de nou i, de diferent manera,
a Realitzar canvis insospitats d'actitud envers un fet on la teva resposta ja era gairebé automàtica i, per tant, predictible..
Sembla mentida, però si hi pensem una mica, trobem moltes actituds mecanitzades, estancades i que a més, no tenen perquè ser positives o aportar-nos el millor de cada moment.
Però clar, poques vegades ens ho plantegem. Ja que poques vegades hi parem a pensar. Sempre hi ha quelcom més necessari, més urgent..
Doncs aquesta sensació, la sensació de que ets tu qui manté el control sobre tu mateixa, de que ets tu qui està pensant, qui actua i qui transmet el que vol transmetre, sense deixar que els altres decideixin per tu, o etiquetin el perquè d'un comportament o altre, o sobrentenguin..
Aquesta sensació, mantinguda conscientment, és sensacional!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo.... que guai quan notes aquesta sensació. En mi predomina la inseguretat constant, tot i que mirar el que he aconseguit fins ara, veure a on sóc i cap on vai, m'està ajudant a creure en mi i trobar aquest control sobre mi mateixa!
ResponEliminaQuin post més guai Mine!
El dissabte al mati fem muntanya o no fem muntanya?
Comparteixo una mica el que diu la Lara, la inseguretat sovint s'apodera d'un mateix i costa, costa... crec que de tant en tant, almenys a mi em funciona, cal sortir d'un mateix, mirar les coses amb perspectiva i llavors ser més capaç de fer aquesta petita revolució interior... però no sé que passa, que al cap d'unes setmanes torno a estar en mans del ritme exterior i no pas del meu! Gràcies per la reflexió Minerva!
ResponEliminaNecessito saber notícies fresques teves, renova monga!
ResponElimina