Mirades...

Mirades pendents, mirades sorpenents, mirades clares, mirades senzilles, mirades profundes, mirades penetrants, mirades especials, mirades tranquil.les, mirades ràpides, mirades calentes, mirades complicades, mirades fosques, mirades que maten, mirades provocadores, mirades furtives, mirades passades, mirades comprensives, mirades que desprenen, mirades honestes, mirades que t'esperen...

...

Havia de fer-se un treball molt important i "Cadascú" estava segur de que "Algú" ho faria.
"Qualsevol" ho podria haver fet, però "Ningú" ho va fer.
"Algú" es va disgustar per això, ja que el treball era de "Cadascú".
"Cadascú" va pensar que "Qualsevol" podria fer-ho, però "Ningú" se'n va adonar de que "Cadascú" ho faria.
En conclusió, "Cadascú" va culpar a "Algú" quan "Ningú" va fer el que "Qualsevol" podria haver fet.

Les coses petites...

Només ens aïllem a les coses petites, a la mínima i fràgil llibertat de les coses petites,
i ens costa en veritat deixar-les, perquè a l'abric dels inútils objectes inevitablement quotidians existeix tot un món no sabut de tendresa.
Només ens aïllem, només creixem en les coses petites:
aquell mocador que portem sempre doblegat amb tanta cura a la butxaca, la cançó que recordem de cop, un llibre ja oblidat, el gest repetit tantes vegades, o la cosa més íntima que ningú podria estimar com nosaltres estimem.
Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la més pura i íntima part de nosaltres mateixos, convertida al cap i a la fi- i ens sorprèn sempre constatar-ho- en el que més ens apropa al jo profund que viu dins nostre, i sobretot en el que més intensament ens alena a viure.

Miquel Martí i Pol