divendres, 29 de gener del 2010

Quan dorms...

Quan dorms és el moment on tot es para (o tot es mou per l'inconscient).
Tot passa mentre dorms.

Si estàs malalt, dormir et repara.
Si has begut, dormint se't passa.
Si et sents trist dormir et fa no pensar-ho (evidentment quan ja t'has adormit).
Si estàs molt alegre, no pots dormir, o et costa més. Però dorms molt bé.

Qui no ha buscat mai el moment de poder marxar a dormir perquè
"així demà serà un altre dia"
Com si tot hagués de ser diferent quan et lleves.

Com et sents quan ets al llit? protegit, reconfortat...
És el teu racó i allà no et pot passar res.

De tant en tant, ens forcem a dormir poc. Ja sigui per temes laborals, d'estudi, d'oci o festius (distingueixo oci: cau, consell, reunions. I festiu en: sopars, sortides...).

Però sempre acabes dormint. És impossible no fer-ho.
Hi han vagues de fam, però mai podran haver vagues de son, mai.


dimecres, 27 de gener del 2010

Tu eres tú.

En todo el mundo, no hay nadie
Exactamente como tu.
Hay personas que tienen algunas
partes que se parecen a ti,
pero nadie es idéntico a ti.
Por lo tanto, todo lo que sale de
ti es automáticamente tuyo porque tu solo lo elegiste.

Todo lo tuyo te pertenece:
tu cuerpo, incluyendo todo lo que éste hace;
tu mente, incluyendo sus pensamientos o ideas;
tus ojos, incluyendo las imágenes que perciben;
tus sentimientos, cualesquiera que éstos pueden ser
coraje, alegría, frustración, amor, desilusión,
excitación;
tu boca, y todas las palabras que salgan
de ella, agradables, dulces o bruscas, justas
o injustas;
tu voz, fuerte o suave;
y todos tus actos, sean éstos para
otros o para ti mismo.

Te pertenecen tus fantasías, tus sueños, tus esperanzas,
tus temores.
Te pertenecen todos tus triunfos y éxitos, todos tus
fracasos y errores.
Porque todo lo tuyo te pertenece, puedes llegar a familiarizarte íntimamente contigo mismo.
Y al hacer esto puedes amarte y aceptarte, y aceptar todas las partes de tu cuerpo.

Entonces puedes hacer posible que todo lo que te pertenece trabaje para lograr lo mejor para ti.
Sabes que hay aspectos de ti mismo que te confunden,
y otros que no conoces.
Pero mientras te conozcas y te ames,
puedes buscar valerosamente y con esperanza
la solución a tus confusiones y la forma de conocerte más.
La forma que luzca, como suene para los demás, lo que
digas o hagas, lo que pienses y sientas en un momento determinado, eres tu.
Esto es auténtico y representa dónde estas en ese momento.

Cuando más adelante analices cómo lucía y
sonaba lo que dijiste e hiciste y cómo
pensaste y sentiste, algo parecerá no encajar.
Puedes descartar lo que parece no encajar, y
Conservar lo que sí encajó, e idear
algo nuevo para reemplazar lo que descartaste.
Puedes ver, oír, sentir, pensar, hablar y actuar.
Tienes los instrumentos para sobrevivir, para
acercarte a los demás, para ser
productivo y para hacer sentido y sacar del mundo las
personas y cosas ajenas a ti.

Te perteneces. Y por lo tanto puedes manejarte.
Tu eres tu
Y tu estas bien.

Virginia Satir



divendres, 22 de gener del 2010

Muro

El Muro de Berlín era la noticia cada día. De la mañana a la noche leíamos, veíamos, escuchábamos: el Muro de la Vergüenza, el Muro de la Infamia, la Cortina de Hierro... Por fin, ese muro, que merecía caer, cayó. Pero otros muros brotaron, y siguen brotando, en el mundo. Aunque son mucho más grandes que el de Berlín, de ellos se habla poco o nada.

Poco se habla el muro que los Estados Unidos están alzando en la frontera mexicana, y poco se habla de las alambradas de Ceuta y Melilla.

Casi nada se habla del Muro de Cisjordania, que perpetúa la ocupación israelí de tierras palestinas y será quince veces más largo que el Muro de Berlín, y nada, nada de nada, se habla del Muro de Marruecos, que perpetúa el robo de la patria saharaui por el reino marroquí y mide sesenta veces más que el Muro de Berlín.

¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos?

Eduardo Galeano, Espejos


dilluns, 18 de gener del 2010

Alegria!

dimarts, 12 de gener del 2010

Què fas...

Què fas quan tens por?
Què fas quan no fas res?
Què fas quan et sents com si res anés amb tu?
Què fas quan els peus pesen massa com per còrrer?
Què fas quan tot gira al teu voltant i no pots aferrar-te a res?

Respirar fons...i continuar. Aprendre de tot, en això consisteix.

diumenge, 3 de gener del 2010

Vull somiar el demà.

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d'un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m'heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m'empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d'un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L'arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m'acull dia i nit.

Cap vell encís
no m'és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m'empeny
vers l'horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d'"estrès"
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar.


Miquel Martí i Pol