diumenge, 13 de desembre del 2009

Un premi!



Fa ben poc, l'Elena m'ha atorgat un premi.
Aquest premi ve referit a les dones intel.ligents que regenten blogs (és el que n'he extret de la foto de les calçetes i el text...m'he quedat amb el text clar!).
Els passos a seguir com a rebedora del premi són:

El primer que s'ha de fer és presentar el premi i anomenar a qui me l'ha donat (ja ho he fet, en l'ordre invers en aquest cas).

El segon que s'ha de fer és anomenar 7 dones a qui els donaria aquest premi i dir el per què.
En aquest cas anomenaria... (hauré de repetir nominats amb anterioritat, i tampoc sé si arribaré a set. Però és evident que d'haver-ne, n'hi han moltíssimes!)

L'Anna
La Lara
L'Alba
L'Elena (Que seria la segona vegada que reb el premi...jiji)
...
...
(Em sembla que ja repetiria masses nominacions anteriors!)

I també a l'Oriol, que de banda femenina en té prou (i d'intel.ligent clar!).

El perquè els faig entrega (virtual) d'aquest premi és, evidentment, perquè són dones molt intel.ligents i amb neguits i motivació per saber, aprendre, gaudir i descobrir més de la vida.

La tercera i última cosa a fer és explicar 7 coses rares sobre mi...

1. Per tal de controlar-ho tot, tinc necessitat d'escriure llistes sobre tot el que he de fer, i així no deixar-me res pendent.
2. No segueixo gairebé mai la llista perquè em bloquejo amb el munt de coses que són.
3. Em costa entregar el dni, només deixo que el vegin i prou. (suposu que és por a que me'l treguin...).
4. Un punt recurrent de fixació de la fisonomia de la gent són les celles.
5. M'encanta olorar el que cau a les meves mans, amb predil.lecció pels llibres (sobretot vells).
6. M'agrada molt observar i analitzar els comportaments aliens, i buscar-ne els perqués (és a dir muntar-me les pelis amb la vida dels desconeguts, i trobar-hi possibles solucions, extreure'n hipòtesis...).
7. Penso mil i una opcions des de mil i un punts de vista diferents pel mateix fet o situació (en resum, dono masses voltes a les coses).

Pensant en típicades/topicassos, quants possibles propòsits pel nou any estic veient...

divendres, 11 de desembre del 2009

Solstici.

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents,
sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

dijous, 10 de desembre del 2009

Què, qui, com...

Què et pot portar a dubtar, a censurar-te davant el que potser volies fer?

-La inseguretat.
-La por.

Qui et duu al dubte, a la censura? Els altres o tu mateix?

-Tu mateix.

Com et sents quan no fas el que potser volies fer?

-Malament.
-Frustrat.
-Censurat.
-...

Llavors, ja saps!

dijous, 3 de desembre del 2009

Cap endavant...

Últimament vaig recuperant certes coses del passat, així com vaig incorporant-les al meu present.
Potser estic en època de transició cap a no se on.
Potser tinc por al meu davant i m'empento recuperant coses del passat.
Potser només és que tot torna.
Potser...
No ho se pas, però el que si està clar és que cap endavant hi vaig.

Un dia un professor del qual guardo molt bon record va dir (no crec pas que sigui una frase seva, però si és gràcies a ell que jo la vaig escoltar per primer cop):

"El moment present és el que importa i el que hem de viure.
El futur ja vindrà. I mirar el passat només ha de servir per agafar empenta cap endavant."




Una per recuperar!