Serà molt millor del que hauries imaginat...

Avui comença el compte enrera que tant he desitjat
parat el temps a la vorera avui m'he de decidir
i no ho sé, com anirà, i no ho sé, com m'afectarà
Deixaré que la carretera em guïi els primers dies
i no em farà dubtar de res, és la meva utopia
i farem un lloc, de companyia
i amb els ulls ben nous, i amb compromís.

Ja veuràs com serà així
com t'omplirà per dins
has de deixar que actui la màgia
tingues sols un pensament
deixa'l caure a l'horitzó
serà molt millor del que hauries imaginat
del que hauries imaginat.

Val la pena desitjar
que vingui un nou despertar
he fet fora els pensaments, que no porten enlloc
i ara tinc l'espai i molta distància
i tot ho veig més clar, més viu, més ple.

Sóc capaç de decidir
però mai el que surt de mi
sembla que tingui "prouta" importància
no vull res més que ser com sóc
vull esperar que l'hortizó
hi hagi algú que m' escolti
que ens escolti, a tots.

Ja veuràs com serà així
com t'omplirà per dins
has de deixar que actui la màgia
tingues sols un pensament
deixa'l caure a l'horitzó
serà molt millor del que hauries imaginat
del que hauries imaginat.

Tingues cura amb l'obvietat

"En aquest món hi ha una obvietat que se'm presenta una i altre vegada per a mortificar-me. Se que moltes persones es queixen de les incerteses de la vida, de les seves ambigüitats, o del fet de que no sembla existir cap resposta definitiva.
Crec que se com se senten; i fins a cert punt, també em turmenten les mateixes coses, encara que fins ara no tingui cap queixa realment seria sobre les meves incerteses. Però aquelles coses de les que creia estar segur són les que normalment em causen problemes.
Són molt més enutjoses que les que sempre he sapigut que no podia comprendre.
D'altra banda, un món atapeït de fèrries certeses, categòriques definicions i irrevocables conclusions em resulta particularment lúgubre.
Quin lloc queda en un món així per a quelcom tant espontani com la vida?"

Psicologia dels constructes personals.
George A. Kelly

Introduïnt-me als constructes personals...i que visqui la incertesa!

Què costa?

Què costa aprendre?
Què costa gaudir?
Què costa sentir-se lliure?
Què costa compartir?
Què costa implicar-se?
...

Potser no sempre ens sembla econòmic, potser altres vegades si...

Al final, el "preu", se'l posa cadascú.

I ara corre i trenca l'aire...

A l’hora de l’alba humida
en camps oberts somiats
trenquem silenci verge
amb crits hereus del vespre

Som el foc d’ahir a la nit
les brases del matí
i fem fora les cendres
que només son molèsties.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

A l’hora del capvespre
en camps oberts somiats
seguim trencant silenci
amb crits hereus d’un dia llarg.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.
I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

http://www.youtube.com/watch?v=QBlUrdjfH50

Futur incert...

Les coses poden aportar-te molt, o bé, poden no aportar-te res...tot depén de com les visquis!

Tancant una etapa...

Ja han passat els Passos, i tot tancant aquesta etapa, sento que m'estic quedant molt buida..

No pensava que em costaria tant desaferrar-me del cau. Bé, de fet, encara no ho he aconseguit, i crec que la cosa anirà per llarg..

Perquè no és només passar a tenir els dissabtes "lliures". Comporta moltíssim més.. És canviar una manera de viure.

Llavors és quan desitjaria que tot continués com sempre, com fins ara..
però cal seguir endavant, i veure que serà de la nova manera de viure, la qual no te perquè excloure a l'anterior completament. Puc mantenir-la al costat, per tornar-hi de tant en tant..

No trobo una sola imatge que pugui resumir-ho tot, són masses moments, persones, situacions...
Així doncs, deixo una de les més recents, d'aquests Campaments d'Estiu.

Cim del Puigpedrós. Pioners Curs 2009/2010

Compartint els Moments

Dos moments diferents, dos grans moments!

I finalment vam fer el Posets!

Propera parada...cap a on mirem potser? Cap a l'Aneto?