I ara corre i trenca l'aire...

A l’hora de l’alba humida
en camps oberts somiats
trenquem silenci verge
amb crits hereus del vespre

Som el foc d’ahir a la nit
les brases del matí
i fem fora les cendres
que només son molèsties.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

A l’hora del capvespre
en camps oberts somiats
seguim trencant silenci
amb crits hereus d’un dia llarg.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.
I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

http://www.youtube.com/watch?v=QBlUrdjfH50

Futur incert...

Les coses poden aportar-te molt, o bé, poden no aportar-te res...tot depén de com les visquis!

Tancant una etapa...

Ja han passat els Passos, i tot tancant aquesta etapa, sento que m'estic quedant molt buida..

No pensava que em costaria tant desaferrar-me del cau. Bé, de fet, encara no ho he aconseguit, i crec que la cosa anirà per llarg..

Perquè no és només passar a tenir els dissabtes "lliures". Comporta moltíssim més.. És canviar una manera de viure.

Llavors és quan desitjaria que tot continués com sempre, com fins ara..
però cal seguir endavant, i veure que serà de la nova manera de viure, la qual no te perquè excloure a l'anterior completament. Puc mantenir-la al costat, per tornar-hi de tant en tant..

No trobo una sola imatge que pugui resumir-ho tot, són masses moments, persones, situacions...
Així doncs, deixo una de les més recents, d'aquests Campaments d'Estiu.

Cim del Puigpedrós. Pioners Curs 2009/2010

Compartint els Moments

Dos moments diferents, dos grans moments!

I finalment vam fer el Posets!

Propera parada...cap a on mirem potser? Cap a l'Aneto?

Desitjos...

No vaig bufar els meus desitjos aquest cop...Vaig preferir seguir rumiant-me'ls.

Gran cap de setmana...

L'olla de Núria realitzada.

"Allà dalt no et revoltes ni t'escanyes
ningú se't menja ni t'escup al front.
Oh! si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!"

Josep Maria de Segarra. Elogi de les muntanyes

Reprenem Sarajevo...

"Hi havia gent fent cua per creuar en un espai obert. Quan és el teu torn no pots dubtar, quan més esperes, més preparat estarà el franctirador. Un, a més a més, vol separar-se de la por que transpira aquella multitud que espera. Corres. La por és com una bola d'acer que et destrossa els budells. La sang et batega als temples. Els ulls a dures penes veuen un parell de metres endavant. El xiulet de les bales et segueix al darrere, i quan arribes a l'altre banda, l'onada d'adrenalina és tant intensa que es veu tot amb extrema claredat, però no s'enten res".

La qüestió de Bruno. Aleksandar Hemon