Tancant una etapa...

Ja han passat els Passos, i tot tancant aquesta etapa, sento que m'estic quedant molt buida..

No pensava que em costaria tant desaferrar-me del cau. Bé, de fet, encara no ho he aconseguit, i crec que la cosa anirà per llarg..

Perquè no és només passar a tenir els dissabtes "lliures". Comporta moltíssim més.. És canviar una manera de viure.

Llavors és quan desitjaria que tot continués com sempre, com fins ara..
però cal seguir endavant, i veure que serà de la nova manera de viure, la qual no te perquè excloure a l'anterior completament. Puc mantenir-la al costat, per tornar-hi de tant en tant..

No trobo una sola imatge que pugui resumir-ho tot, són masses moments, persones, situacions...
Així doncs, deixo una de les més recents, d'aquests Campaments d'Estiu.

Cim del Puigpedrós. Pioners Curs 2009/2010

Compartint els Moments

Dos moments diferents, dos grans moments!

I finalment vam fer el Posets!

Propera parada...cap a on mirem potser? Cap a l'Aneto?

Desitjos...

No vaig bufar els meus desitjos aquest cop...Vaig preferir seguir rumiant-me'ls.

Gran cap de setmana...

L'olla de Núria realitzada.

"Allà dalt no et revoltes ni t'escanyes
ningú se't menja ni t'escup al front.
Oh! si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!"

Josep Maria de Segarra. Elogi de les muntanyes

Reprenem Sarajevo...

"Hi havia gent fent cua per creuar en un espai obert. Quan és el teu torn no pots dubtar, quan més esperes, més preparat estarà el franctirador. Un, a més a més, vol separar-se de la por que transpira aquella multitud que espera. Corres. La por és com una bola d'acer que et destrossa els budells. La sang et batega als temples. Els ulls a dures penes veuen un parell de metres endavant. El xiulet de les bales et segueix al darrere, i quan arribes a l'altre banda, l'onada d'adrenalina és tant intensa que es veu tot amb extrema claredat, però no s'enten res".

La qüestió de Bruno. Aleksandar Hemon

Setembre

Com fa un any si no recordo malament, torno a fer un post sobre aquest mes.

El setembre.

Mes dels inicis, mes de les continuitats i mes dels finals... Ho té tot.

El Setembre m'agrada perquè duu a materialitzar el que has imaginat durant l'estiu, o si més no, s'acosta més per a poder-ho fer.

Aquest Setembre (com si fos cap d'any) depara canvis, depara continuitats, depara finals i depara il.lusions que esperen assolir-se.

Gràcies Setembre!

La Memòria

Com a éssers humans estem dotats de Memòria,

"La memòria és una funció del cervell que permet a l'organisme codificar, guardar i recuperar informació. Sorgeix como a resultat de les connexions sinàptiques repetitives entre les neurones, que crea xarxes neuronals, a aquest fenomen se'l coneix com potenciació a llarg plaç. Permet als éssers més evolucionats retenir experiències passades."

S'enten que és necessària per a poder aprendre i entendre. Però no només en el procés individual de l'evolució física i psicològica, cal anar més enllà.

La memòria ens serveix per aprendre i entendre la societat. Per saber, per conèixer què va passar i, per tant, de retruc, entendre què passa ara...

Si allò esdevingut no es te en compte i s'oblida, desapareix. Com si res hagués estat.
Condemnats quedem llavors a la repetició...
Repetició de tristos successos, de vergonyosos aprofitaments, de vexacions inhumanes...

Les consciències sense memòria, són consciències comprades, són de gran interès per qui vol amagar i també, sembla que d'allò més barates i fàcils d'aconseguir actualment.

Tots som responsables de no oblidar, de conèixer i d'intentar entendre els fets per evitar que es repeteixin.

Si el passat afecta el present, el present afectarà el futur.