Setembre

Com fa un any si no recordo malament, torno a fer un post sobre aquest mes.

El setembre.

Mes dels inicis, mes de les continuitats i mes dels finals... Ho té tot.

El Setembre m'agrada perquè duu a materialitzar el que has imaginat durant l'estiu, o si més no, s'acosta més per a poder-ho fer.

Aquest Setembre (com si fos cap d'any) depara canvis, depara continuitats, depara finals i depara il.lusions que esperen assolir-se.

Gràcies Setembre!

La Memòria

Com a éssers humans estem dotats de Memòria,

"La memòria és una funció del cervell que permet a l'organisme codificar, guardar i recuperar informació. Sorgeix como a resultat de les connexions sinàptiques repetitives entre les neurones, que crea xarxes neuronals, a aquest fenomen se'l coneix com potenciació a llarg plaç. Permet als éssers més evolucionats retenir experiències passades."

S'enten que és necessària per a poder aprendre i entendre. Però no només en el procés individual de l'evolució física i psicològica, cal anar més enllà.

La memòria ens serveix per aprendre i entendre la societat. Per saber, per conèixer què va passar i, per tant, de retruc, entendre què passa ara...

Si allò esdevingut no es te en compte i s'oblida, desapareix. Com si res hagués estat.
Condemnats quedem llavors a la repetició...
Repetició de tristos successos, de vergonyosos aprofitaments, de vexacions inhumanes...

Les consciències sense memòria, són consciències comprades, són de gran interès per qui vol amagar i també, sembla que d'allò més barates i fàcils d'aconseguir actualment.

Tots som responsables de no oblidar, de conèixer i d'intentar entendre els fets per evitar que es repeteixin.

Si el passat afecta el present, el present afectarà el futur.

...

L'esperança no és la convicció de que les coses sortiràn bé, si no la certesa de que alguna cosa te sentit, sense importar el seu resultat final.

Vaclav Havel.

Tristesa

Drexler dixit

Para que haya una Cara A, tiene que haber una B.
La alternancia es la madre de toda vida, belleza y señal.
Una verdad repetida mecánicamente se vuelve una mentira.
Un faro guía también cuando no ilumina.
No hay un átomo que no sea itinerante.
No hay una molécula eternamente constituida.
No hay vida sin cambio.
No hay ida sin vuelta
ni vuelta sin ida.
Y dos cosas iguales no hay,
sólo parecidas.

Parades...

De vegades arribes a un punt del camí que fas on necessites fer una parada, una parada per respirar, agafar aire, pensar, veure, sentir...Una parada molt necessària.

Aquesta parada no ve donada per així poder reprendre el camí, o per així decidir cap a on seguir, No.
Aquesta parada ve donada per prendre consciència d'on ets, què fas i perquè, qui t'acompanya...
Prendre consciència del ritme i contingut de la nostra vida és quelcom essencial per conèixer on ens trobem, qui som, i perquè fem el que fem.

De què ens serveix passar corrents pel dia a dia?
De què ens serveix...?

Si passem corrents pel dia a dia, ens perdem les petites coses. Les petites coses que realment són essencials i marquen la diferència. Ens perdem oportunitats per canviar, per conèixer, per crèixer i evolucionar. Perdem força per actuar davant d'allò que no ens agrada. Ens tornem més ignorants, i més vulnerables. Ens perdem pensaments, reflexions i situacions que ens podrien aportar molta riquesa a nosaltres mateixos i també als altres, aquells amb qui compartim moments, xerrades, experiències...
Ens perdem converses, intercanvis...
Si passem corrents pel dia a dia, no ens impregnem de l'essència del viure.

Feta la parada doncs, es segueix avançant pel camí, fins a la propera parada, i així, successivament, prenent cada cop més consciència de nosaltres mateixos, dels altres i d'allò que ens envolta.

Un bon acompanyament per aquesta parada:

Fer Anys.

Fer anys, queda clar que no és només qüestió d'acumular-los.
Tots en fem, però no els sentim de la mateixa manera.
Un any pot estar sempre ple d'experiències, moments, situacions, creuaments, coneixements, experiències...
O bé, pots sentir-ho buit, i quedar-te només amb el fet de veure que et fas més gran, o més vell. Centrant-te únicament en el pla físic.
Jo prefereixo quedar-me en el pla espiritual (per dir-ho d'alguna manera) i veure-ho i viure-ho com una suma de tot el que vas aprenent, acumulant i que et va formant. Perquè cada moment viscut forma part de tu...
Aquesta és, en el meu parer, la millor manera de fer anys.