Solstici.

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents,
sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Què, qui, com...

Què et pot portar a dubtar, a censurar-te davant el que potser volies fer?

-La inseguretat.
-La por.

Qui et duu al dubte, a la censura? Els altres o tu mateix?

-Tu mateix.

Com et sents quan no fas el que potser volies fer?

-Malament.
-Frustrat.
-Censurat.
-...

Llavors, ja saps!

Cap endavant...

Últimament vaig recuperant certes coses del passat, així com vaig incorporant-les al meu present.
Potser estic en època de transició cap a no se on.
Potser tinc por al meu davant i m'empento recuperant coses del passat.
Potser només és que tot torna.
Potser...
No ho se pas, però el que si està clar és que cap endavant hi vaig.

Un dia un professor del qual guardo molt bon record va dir (no crec pas que sigui una frase seva, però si és gràcies a ell que jo la vaig escoltar per primer cop):

"El moment present és el que importa i el que hem de viure.
El futur ja vindrà. I mirar el passat només ha de servir per agafar empenta cap endavant."




Una per recuperar!

Increïble...

Llegint avui una notícia d'intereconomia (l'enllaç de més avall) m'he quedat parada, impressionada!
Com pot ser que es diguin aquestes bajanades?
Com pot ser que algú se'n quedi tant ample després de donar aquestes afirmacions?
Encara no m'ho crec!
Amb coses com aquestes, et fa pensar en com d'important és que siguem crítics!

http://www.publico.es/espana/273459/intereconomia/africa/destaca/manicura

Somnis...

Els somnis...
Normalment és considerat un concepte positiu.
Allò que vols assolir, i pel que has de lluitar, que t'ajuda a seguir endavant...
La direcció cap a on t'has de dirigir.

Tothom te somnis.
Tothom vol aconseguir-los.
Tothom els busca.

Però, també, de vegades, ells sembla que fugen...
Van a contracorrent del que vulgui la resta, es resisteixen, es fan valer el seu pes en el desig d'aconseguir-los.
Llavors és quan et questiones si cal seguir buscant-los, empaitant-los...els poses en dubte.

Tant sols llavors, per aquesta raó els hem de deixar de seguir?
No pas.
De que servirien si no t'ajuden a avançar, en una direcció o altre, però a avançar que és el que val.

Va de canvis...

Perquè els canvis donen experiència.
Perquè els canvis a temps són agraïts.
Perquè els canvis regeneren energies.
Perquè els canvis aporten nous coneixements.
Perquè els canvis són necessàris.
Anem a canviar!

La caputxeta Vermella

Versió alternativa molt interessant del conte de la Caputxeta vermella.
Potser però, canviaria alguns detalls...

"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.

Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:

- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.

- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.

- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella -, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:

- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:

- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.

La Caputxa Vermella va dir:

- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

- És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.

- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.

- Ávia, quines dents tan grossens que tens!

- Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafarla Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.

Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents ala caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral,però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.

- Escolta,noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.

El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.

- Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l''àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."

James Finn Garner
"Contes per a nens i nenes políticament correctes"