La diferència entre una realitat o altre, és que tu creguis que és possible..

Fins que no t'ho creguis realment, que la vida la tens a les teves mans, que d’aquesta vida només en tens una i que l'estàs veient passar des de l'altre banda de la finestra..

És quan tinguis realment ganes de sortir i enfangar-te que serà quan decidiràs fer-ho, per més coses que et diguin els de fora,les paraules han de sortir-te de dins, sentir-ho, i serà en aquell moment que deixaràs de fer el ronso..

Quan el Si.. quan aquest Si deixi de ser una resposta i passi a ser una afirmació, llavors significarà que t’hauràs aixecat..
I quan el gràcies te'l diguis a tu mateixa i no a mi per dir-te aquestes coses, llavors serà que ja ho hauràs fet..

No hi tens res a perdre, tant per tant, surt fora! que entre no i no, et trobaràs un si, i ja només per aquest, val la pena..

De tant en tant va molt bé que algú del teu costat, et faci una empenteta..
Transcric algunes de les frases que m'has dit i me les faig meves, per seguir avançant..
Gràcies :)

Sensacions..

Et lleves ben d'hora, de matinada. Disposat a gaudir d'un dia de muntanya.. El poble dorm.

Surts de casa agafant avantatge al sol, però esperant trobar-vos i acompanyar-vos al llarg del dia allà dalt, ben amunt.

Les previsions del temps són bastant negatives. Negatives en el sentit de poder complicar-te l'ascens, no perquè ho siguin per sí mateixes, clar!
Núvols, neu, boira, pluja.. però tant se val! Potser s’equivoquen, aquestes coses ja passen.

Arribes, et prepares per començar l'aventura i contemples el cel. Blau! El sol et saluda, somrius i comences la marxa. Sembla que aquest cop les previsions no concorden. Si més no, per ara, van tard.

Conforme vas pujant, el cel es va tapant. Els núvols carregats volen acompanyar-te. Segueixes endavant.

Ara la boira també vol venir. El teu primer gest és mirar en direcció al cim i pensar que potser encara pots assolir-ho. Et resisteixes a compartir el cim amb la boira i els núvols.
El teu segon gest però, és mirar al teu voltant i pensar que millor no intentaràs assolir el cim, però si gaudiràs girant cua i baixant. Ara però, aquí no s’ha acabat. Tens ben clar caminar pels voltants tot gaudint del conjunt i, ara si, acceptes la boira i els núvols. De fet, potser la pluja també vol venir! Somrius.

Tornes al cotxe, descarregues, et canvies i mentre menges els fruits secs, tens la sensació de tornar cap a casa més plena. El plaer d'adaptar-te al temps i alhora gaudir-ho tant com gaudeixes de l'entorn, t'omple..

Somrius de nou i pel cap va sonant una cançó..