Tot comença a Guissona, el moment just de recollir els nostres dorsals, i on ens entreguen l'ampolla d'aigua i la samarreta. Bé realment comença molt abans aquesta història, però potser tampoc cal allargar-se tant, si de cas, ho deixo per a un altre post...
En el moment del tret de sortida, ja hi havia barreja d'emoció, il·lusió, dubtes, alegria, sobre-energia.. Quedava un llarg camí per recórrer!
Lara, companya de camí en gran part de la Marxa! Grans xerrades! Grans propòsits!
Un cop ja superats els 54km, era moment de descansar, estirar, compartir anècdotes..
Abans de marxar cap a l'autobús que ens tornaria "a casa", es respira goig en l'ambient, tothom molt content i com no, amb ganes de congelar el moment viscut amb un ampli somriure i molta, molta alegria!
Fins l'any vinent? no, no ho crec heheehe Tot i estar-ne molt contenta, prefereixo la Muntanya!
La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en les nostres contrades. Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge que ens ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada.
L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre altres.
Sol, així sol no em sento sol Una forma ben senzilla De repassar tot un dia I corrent et sents millor I respires molt més fort I pensant en els problemes Te n’oblides de les penes
Així sol no em sento sol Si vull agafo drecera I si vull faig marxa enrere
Una forma ben barata De passar pel psiquiatre Corrent quan es pon el sol
Surto al carrer i miro al cel Voltaré pels camps de fora Miraré els turons que es mouen I els marges que estan ben plens D’herbes i de flors de vora Que no serveixen per a res O potser d’alguna cosa...
I és que no conec el camp, Hem perdut moltes essències El temps ens ha anat canviant No se quan floreix la menta...
Així sol no em sento sol Si vull agafo drecera I si vull faig marxa enrere
És la forma més barata De passar pel psiquiatre Corrent quan es pon el sol