A l’hora de l’alba humida en camps oberts somiats trenquem silenci verge amb crits hereus del vespre
Som el foc d’ahir a la nit les brases del matí i fem fora les cendres que només son molèsties.
I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regala avui.
A l’hora del capvespre en camps oberts somiats seguim trencant silenci amb crits hereus d’un dia llarg.
I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regala. I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regala.
I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regala avui.
Ja han passat els Passos, i tot tancant aquesta etapa, sento que m'estic quedant molt buida..
No pensava que em costaria tant desaferrar-me del cau. Bé, de fet, encara no ho he aconseguit, i crec que la cosa anirà per llarg..
Perquè no és només passar a tenir els dissabtes "lliures". Comporta moltíssim més.. És canviar una manera de viure.
Llavors és quan desitjaria que tot continués com sempre, com fins ara.. però cal seguir endavant, i veure que serà de la nova manera de viure, la qual no te perquè excloure a l'anterior completament. Puc mantenir-la al costat, per tornar-hi de tant en tant..
No trobo una sola imatge que pugui resumir-ho tot, són masses moments, persones, situacions... Així doncs, deixo una de les més recents, d'aquests Campaments d'Estiu.