Reflexions Pendents...

Donar vida a la vida..

2012-01-13T01:31:00.000-08:00

En un llunyà paratge de sol i pau es trobava un escriptor, de nom Cronom, que vivia junt a un petit poblat de pescadors. La seva vida era tranquil·la i de tots era conegut que gaudia del respecte i l'estima de les persones que el coneixien.

Cronom, amant dels silencis i de la contemplació de la naturalesa, tots els matins sortia a caminar a l'alba per la vora del mar, observant el disc solar que, ple de vida i força, li enviava les més belles inspiracions.

Un dia, aparentment com tots, tot passejant per aquella platja deserta, es va trobar una noia jove que, pels seus moviments, semblava estar ballant sobre la vora del mar. Poc a poc, conforme s'anava aproximant, va comprovar que es tractava d'una noia que recollia estrelles de mar que trobava a la sorra i les retornava al mar amb gràcia i lleugeresa.

- Per què fa això? - Va preguntar l'escriptor tot intrigat.
- No te'n adones? - Va replicar la jove - Amb aquest sol d'estiu, si les estrelles es queden aquí a la platja, s'assecaran i moriran.

L'escriptor, no poden reprimir un somriure, va contestar:

- Jove, existeixen milers de kilòmetres de platja i centenars de milers d'estrelles de mar.. Què aconsegueixes amb això? Tu només retornes unes poques al mar.

La noia, agafant una altre estrella a la seva mà i mirant-la fixament, va dir:

- Pot ser, però per aquesta ja he aconseguit quelcom.. - i acte seguit la va llençar al mar, tot dedicant un ample somriure a l'escriptor, i va seguir el seu camí.

Aquella nit, l'escriptor no va poder dormir.. finalment, quan va arribar l'alba, va sortir de casa seva, va buscar la noia al llarg d'aquella platja, es va reunir amb ella i, sense dir paraula, va començar a recollir estrelles per retornar-les al mar.

L'aventura no és en les coses, és en nosaltres

2012-01-12T03:06:00.000-08:00

Somiar entre les roques, pels cims, valls i rius..

Caminar en silenci per boscos i muntanyes, i de vegades per llocs on els humans mai no han arribat..

Escalar cims sense rastres, i, a soles, contemplar cascades, prats i cims..

Això no és la solitud; això més aviat és estar submergit en la màgia de la Naturalesa..

Mirant enrere, mirant endavant..

2012-01-02T04:56:00.000-08:00

I ja hi som!
Encetant un nou any i ja deixant enrere un altre ple de vivències i experiències molt importants.

Per acomiadar-nos del 2011, vam decidir junt amb la Lara seguir la tradició i anar a passar l'última nit de refugi. L'escollit va ser La Renclusa! Una genial elecció tot sigui dit!
I així, per dir Hola al 2012, vam decidir doncs, que quina millor manera que pujant la Maladeta!

Així doncs, ens vam trobar a Collbató i vam anar fins a Llanos de hospital, passat Benasque, on s'ha de deixar el cotxe. Vam iniciar camí al refugi tot plovent (durant tot el camí..) i amb la neu del terra fent xup-xup (si, i les nostres botes una mica també..)

En arribar al refugi, hi havia bastanta gent acomodant-se, i ocupant cada mini raconet existent per penjar la roba molla, col·locar les botes..
Un cop passat aquest moment de saturació, ja canviades i seques, ens vam asseure al menjador i a passar l'estona jugant (gran rumicub!) i xerrant, tot esperant el sopar!
Un sopar boníssim i amb diverses i bones converses amb els companys de taula!

Quan arribà el moment esperat, les 00,00h, vam menjar els grills de mandarina regalats (a falta de raïm) a ritme de cops d'olla molt divertits!
Tot seguit ens vam desitjar una bona entrada d'any entre tots i un bon cim per l'endemà! Per tant, una mica de riures i a dormir ben d'hora!

Iniciàvem doncs, el 2012 a les 6,15h que ens aixecavem i ens preparavem per esmorzar i marxar cap al nostre objectiu, la Maladeta (3308m).

Entre esperar l'esmorzar i sortir, vam ser les segones en iniciar camí. Pel davant ja havíen sortit una parella de nois de Saragossa feia mitja horeta.
Amb una marxa constant els vam trobar pel camí, i ja vam seguir fins amunt de tot (i per la baixada també) tots quatre plegats! De vegades ells obrien petjada, de vegades ho fèiem nosaltres ( bé, bàsicament la Lara n'era l'encarregada jiji), una bona combinació vaja!

Vam fer cim doncs, a les 11,30h (havent sortit del refu a les 7,30h) i n'estavem molt de contentes allà dalt, ja que durant tota l'ascenció vam mantenir un ritme molt bo i constant!

En qüestió de poc temps, ja ens trobàvem de baixada cap al refugi de nou, acomodant-nos un poc, picant quatre fruits secs i posant en comú el cim.
En breu però, vam reiniciar la marxa cap al cotxe, ja que ens esperava una llarga pista, un dinar "guarru" a Benasque per repostar forces i una llarga tornada en cotxe fins a casa!

Bé, en resum, ha estat un final i un inici d'any:

Diferent (sempre ho és), amb Bons records, Alegre, de Desconnexió, Amb pluja, fred i neu..
Però molt gratificant tot plegat!

Deixo unes quantes imatges de resum també i una cançó que ens ha acompanyat gran part del viatge!

Ambient al refugi previ a les "campanades"

Els culeguis de Saragossa tot pujant per la canal

Sempre rient, com si no?

Fent cim, Maladeta 3308m

Mirant enrere, mirant endavant..

Baixant per la canal

Superant la baixada

Per molts més cims plegades!

També per tu..

2011-12-27T13:22:00.000-08:00

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans,
per tu que mires sempre enrera
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc és dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que et dic,
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que et fas enrera
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que no t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil en pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sent molt sol, també per tu.

Miquel Martí i Pol

Seguirem..

2011-12-20T08:36:00.000-08:00

Ja amb la sensació forçada d'estar donant l'esquena a un altre any.. per seguir el camí en un de nou.

Seguim avançant, seguim aprenent..

Enyore un temps que no és vingut encara

2011-12-19T06:44:00.000-08:00

Quan jugo massa a recrear en somnis el meu possible futur més pròxim, hi veig sovint moltes coses emocionants (com si no ha de mantenir-se la motivació per seguir endavant amb el què fas, clar!)..

De vegades però, sé que també m'envaeixen els dubtes..

De vegades però, no vull pensar com pots arribar a canviar-te la vida segons facis una el·lecció o altre.. i la vida consisteix en això! Escollir sense parar!

De vegades però, sento que allò tant important i sentit que vaig deixant enrere voldria tenir-ho al meu davant, i formés part del meu futur pròxim..

De vegades però, em trobo amb més ganes de viure aquests moments encara ficticis, que no pas gaudint dels presents..

Sempre però, crec que les coses passen perquè nosaltres volem que passin, i no pas perquè hagin de ser així o vinguin donades..

De vegades però, voldria que l'afirmació anterior no fos certa..

De vegades però, em trobo pensant en el passat quan el que volia era centrar-me en el futur..

De vegades però, penso.. massa..

Tot i així, i malgrat el preu a pagar, m'encanta dubtar, m'encanta qüestionar, m'encanta no conformar-me, m'encanta perdre la raó durant els somnis, m'encanta avançar, m'encanta crèixer, m'encanta..

M'encanta aprendre del passat, viure el present i jugar amb el futur..

És qüestió de coses concretes..

2011-12-17T11:54:00.000-08:00

Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

Josep Anselm Clavé

Va de cims..

2011-12-11T03:58:00.000-08:00

Tot apuntava a ser uns dies intensos, i així ho van ser..

El que en principi havíen de ser un parell de dies de muntanya, va acabar sent gairebé una setmana i tres cims assolits!

Començant per un Puigmal des de la part francesa, per seguir amb un Puigpedrós (Tercera vegada que faig aquesta muntanya i cada cop m'agrada més..) i per acabar amb el Punta Alta en plan motivació màxima..

Què dir del que es viu i es sent pujant les muntanyes.. Qui ho fa i ho gaudeix, ja sap a que em refereixo..

Aquesta cita, trobo ho expressa bastant bé:
La muntanya és així. Es fa valer. Demana el tribut d'un esforç i una suor que moltes persones jutgen excessius. Però, quan us ha lliurat el seu encís, qualsevol cost el teniu per un guany.
Antoni M. Casas i Ferrer.

Algunes imatges..

Puigmal 2909

Puigpedrós 2913

Punta Alta 3014

Molts moments viscuts..

La neu és aigua blanca, com el paper, poses en ella el que vulguis.
Erri da Luca.

Una cançó..

És temps..

2011-11-25T05:22:00.000-08:00

És temps de canvis, de novetats, de regresions, de prohibicions, d'indignació, d'actuació, d'il·lusions perdudes i d'il·lusions guanyades, de por, de mentides, de fraus, d'inseguretat, d'indesició, de retallades, d'educació en valors, de falta d'educació, d'esperit crític, d'absència d'esperit, de motivació, d'absència i de sobre informació, de comunicació, de silenci, de falsedats, de somriures buits, de generositat, de tancament, de consum, consum responsable i consumisme, ignorància, ambició, aprenetatge, creixement, decreixement, revolucions, mobilitzacions, represions, llibertats coartades, coerció, control, descontrol, indesició, avidesa de saber, contingut, prepotència..

Ai.. amb tot aquest panorama, si no esculls bé el camí que vols, si no saps el que passa i si no t'impliques amb el que t'envolta.. vas perdut!

És fàcil perdre el rumb i deixar-se endur per la riuada d'ignorància, però no per això és justificable.

És temps de posicionar-se i és temps d'actuar, d'implicar-se.
Ho era abans i ho és ara.

I via fora! que tot està per fer i tot és possible

No calen més paraules..

2011-11-22T06:00:00.000-08:00

Educar sense violència..

2011-11-15T03:53:00.000-08:00

Llibre de meravelles

2011-11-11T05:56:00.000-08:00

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Vicent Andres Estellés

Un, dos i..

2011-11-01T13:49:00.000-07:00

Després d'un bon dia..

Sona Música Delicatessen..

Poca llum..

Encens a l'ambient..

Et relaxes..

Gaudeixes el moment..

Llegeixes..

Si, sona a tòpic, però de vegades, només de vegades, els tòpics funcionen..

http://grooveshark.com/#/album/Jazz+Bossa/4104194

Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom

2011-10-28T08:42:00.000-07:00

En un petit quadern que tens sobre els genolls
escrius com si les teues paraules,
com si tot el que escrius, amb una lletra breu,
fins i tot acurada,
anàs a necessitar-ho alguna persona, urgentment,
abans de tirar-se el grapat d’aigua matinal a la cara
i sortir al carrer:
com si depengués de tu, d’açò que escrius,
molt lent, amb tant d’amor,
la salvació d’una persona.

Si no escrivisses ara no podries dormir,
i potser la consciència, insomne, t’acusaria.

No saps per a qui escrius, per què escrius.
Una sintaxi elemental, unes paraules clares.

Recolzes el quadern als teus genolls
i tenaçment escrius al teu llit revoltat.

De sobte no podries dormir si no escriguesses,
una darrera l’altra, unes poques paraules.
Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom.

Qui sap? Ningú no sap res de res, res.

Després del seu treball diari, un home escriu
amb una lletra lenta, petita, clara, amarga.

Vicent Andrés Estellés

Va de finals, va de principis..

2011-10-20T07:51:00.001-07:00

Quan una porta es tanca, moltes d'altres esperen per ser obertes..

Quina sort en tenim de la música..

2011-10-01T07:05:00.000-07:00

Perquè quan les cançons transmeten..

Quan són capaces de fer-te sentir..

Quan et poden dur d'un estat a un altre..

Quan se't fiquen dins i no t'abandonen per temps..

Quan només escoltar-ne una et canvia la cara..

Quan vibres amb les lletres o les sintonies..

Quan gaudeixes només escoltant-la tot tancant els ulls..

Quan tararejant ja t'emocionen..

Quan només escoltant-ne el principi ja et recorre per l'interior..

Quan.. quan passa això i més, penses..

Quina sort en tenim de la música que ens acompanya!

Aquí deixo una cançó d'aquelles que no et deixen indiferent, i que, en aquest cas, trobo que transmet una alegria in crescendo! Brutal..

Oração - A banda mais bonita da cidade

Qüestions amb la confiança..

2011-09-20T07:18:00.000-07:00

Confiança..

Aquesta paraula m'agrada molt, però com a concepte encara m'agrada més..

Crec que la confiança vindria a ser un estat de tranquil·litat envers un mateix o envers els altres. Seria el sentiment de que pots comptar amb tu o amb els altres per allò que et proposis (dit d'una manera ràpida..)

Sempre ens han dit que la confiança s'ha de guanyar, que és qüestió de temps i que quan es perd (sigui pel motiu que sigui) costa molt tornar-la a recuperar..

Això és ben bé així? de què depèn exactament?
Com es recupera? només amb el pas del temps? Quan te'n oblides de perquè un bon dia la vas perdre?
Passa el mateix amb la pròpia que amb la dels altres?

Confiar en un mateix depèn d'un mateix. Alhora però, també dels altres, ja que sempre estem en interacció.
Bàsicament depèn de com vas evolucionant al llarg de la teva vida, des de la infància fins a l'edat adulta amb tot el que t'envolta..

Confiar en els altres doncs, se suposa que ve donat per ells mateixos, amb la seva actitud, que farà (segons el teu criteri) que tu puguis "refiar-te'n" o no..

Doncs crec que es va complicant..

Confiar en els altres només depèn dels altres?
No pot ser que depengui de si confies en tu mateix?

Si tot comença per un mateix, això no hauria de ser menys..
Fins a quin punt descarreguem en "els altres" les responsabilitats que depenen d'un mateix?

Ens anem posant a lloc..

2011-09-15T04:38:00.000-07:00

Sembla mentida com un petit detall, una notícia, un moment inesperat, aquestes petites coses (que poden esdevenir grans més endavant) que passen en uns segons, poden suposar un canvi de sensacions tant rapidament.

Pots trobar-te amb el punt d'estar fent malabars amb les coses del teu dia a dia i sense saber com acabarà tot plegat: Si cau una pilota, si les pots mantenir molt més temps enlaire, si cauen totes i tornes a començar, si decideixes plegar.. I de cop i volta, la cosa pren forma i sentit degut a un sol esdeveniment que et recol·loca tot a lloc.

Quan t'envaeix el sentiment de que estàs iniciant un trajecte emocionant i la seguretat de que és quelcom important i que t'aportarà bons fruïts, et sents entusiasmat, amb il·lusió i seguretat. L'únic que vols és que comenci ja i poder empapar-te de tot el que va arribant.

En el meu cas, ve donat al ser acceptada per realitzar un màster, el qual crec, ja m'està dirigint cap a una aventura desitjada i on hi veig moltes portes a obrir!

Simplement Galeano..

2011-09-08T01:20:00.000-07:00

“El lenguaje que dice la verdad, es el lenguaje Sentipensante. El que es capaz de pensar sintiendo y sentir pensando.”

Setembre

2011-09-01T10:59:00.000-07:00

I tornen les ganes de fer 20.000 coses, d'iniciar 200 projectes nous, de descobrir 5.550 llocs, de conèixer 3.000 racons espectaculars, de sentir 7.890 vegades emoció i il·lusió, entre d'altres coses, de creuar-te pel camí de la vida amb 7.765 persones interessants, d'enriquir-te amb 400 llibres impressionants, de gaudir de 5.000 dies increïbles amb les seves nits màgiques, de pujar 900 muntanyes i sentir la plenitud en cadascuna d'elles mentre ho fas, d'aprendre mínim 2 idiomes diferents, de fer uns quants retrobaments, i, inevitablement, també algun comiat, de trobar 1 feina que t'ompli..

Tornen les ganes de tot això i més, mentre seguim amb el curs de la nostra vida, tal i com nosaltres la volem.

El temps mai s'acaba... va passant i tu te'n fas càrrec de com l'aprofites.

En temps de Festes Majors..

2011-08-28T13:57:00.000-07:00

Gaudint de les Festes Majors del meu poble.
Sento que el moviment juvenil a Palau està canviant, bé de fet, ara hi veig aquest canvi, però ja s'havia activat fa uns pocs anys.
Trobo que hi han aires molt renovats i la cosa promet!

Per tenir en compte..

2011-08-10T12:50:00.000-07:00

Hi havia una vegada un vellet que passava els dies assegut junt a un pou a l’entrada del poble.
Un dia un jove se li va apropar i li va preguntar:

- Jo mai he vingut per aquí, em podries dir com són els habitants d’aquesta ciutat?

El vellet va respondre amb una altre pregunta:

- Com eren els habitants d’allà on vens?
- Egoistes i dolents, buscava sortir d’allà..
- Doncs així són els habitants d’aquesta ciutat- Va respondre el vellet.

Una mica més tard, un altre jove es va apropar al vellet i li va fer la mateixa pregunta:

- Jo mai he vingut per aquí, em podries dir com són els habitants d’aquesta ciutat?

El vellet va respondre novament amb la mateixa pregunta anterior:

- Com eren els habitants d’allà on vens?
- Doncs eren bons, generosos, honestos, treballadors..
- Doncs així són els habitants d’aquesta ciutat- Va respondre el vellet.

Un home que havia escoltat la conversa, es va dirigir al vellet i li va preguntar:

- Com pots donar dues respostes diferents a la mateixa pregunta feta per dues persones diferents?

- Mira- va respondre el vellet- les persones són el que troben en sí mateixes i a la vida es trobaran allò que esperin trobar.

http://www.youtube.com/watch?v=1I55-NzAMNA

Cadascú..

2011-07-30T07:56:00.000-07:00

"Cadascú fixa les normes, els límits personals del seu joc...Som lliures, però no sempre de nosaltres mateixos, que segurament és el més difícil d'aconseguir."

Patrick Bérhault

...

2011-07-24T09:18:00.001-07:00

Pels límits
de mi mateix avanço.

Miquel Martí i Pol

Dos, Tres, un..

2011-07-21T01:54:00.000-07:00

Han estat dos dies.. que havien de ser tres..

Dos dies molt divertits
Dos dies amb objectius assolits
Dos dies amb xerrades infinites
Dos dies de fuga de pensaments
Dos dies de natura
Dos dies d'intercanvi d'opinions
Dos dies amb bon i mal temps
Dos dies de fruits secs i molts dàtils!
Dos dies de fotos i vídeos
Dos dies de decisions amb retirada
Dos dies de decisions amb nous objectius
Dos dies amb tres tresmils i molts somriures

Dos dies, dues amigues, tres muntanyes i un entorn idíl·lic!

Cabana Santa Ana
Clarabide d'Or 3012
Clarabide 3020
Gías 3011
Cabana de Turmo

"Gaudir de les excursions fantàstiques i dels bivacs, anar a la trobada del sol, però també alguns dies avançar enmig de la boira o del mal temps i obtenir d'això cert plaer, endevinar un itinerari, tenir gana, set, calor, fred, somiar altres aventures, tot això són també els horitzons conquerits."

Gaston Rébuffat. Horitzons conquerits

Temps i silenci

2011-07-15T07:31:00.000-07:00

De vegades no cal res més que això, temps i silenci..

Temps per pensar, per compartir, per observar, per aprendre..

Silenci per escoltar-se, per escoltar als altres, per gaudir, per sommiar..

Temps i silenci, una combinació, de vegades, més que perfecte.

Una casa en el cielo
Un jardín en el mar
Una alondra en tu pecho
Un volver a empezar

Un deseo de estrellas
Un latir de gorrión
Una isla en tu cama
Una puesta de sol

Tiempo y silencio
Gritos y cantos
Cielos y besos
Voz y quebranto

Nacer en tu risa
Crecer en tu llanto
Vivir en tu espalda
Morir en tus brazos

Senzillament..

2011-06-21T14:20:00.000-07:00

Gaudim de les petites coses.

És a les coses més senzilles on s'hi troben les més grans..

Pont Muntanyenc

2011-06-14T09:44:00.000-07:00

Afigureu-vos que sou per la collada,
pugeu amunt i us rebenteu el pit,
tot el rostre se us torna esgarrinxada,
de tanta xafogor us heu abaltit.
Allò sí que és pujar i campi qui puga!
Allò és sentir la terra vora d’un!
Amb els peus no s’enfonsa ni belluga,
i a cada pas us va enfilant amunt.

Punta del Sabre 3136

Gran Bachimala 3177

Descansos merescuts..

Feliços 27..

2011-06-06T12:03:00.000-07:00

No sumem anys, vivim experiències..

No bufem espelmes, demanem desitjos..

Sense pressa..

2011-05-03T12:35:00.000-07:00

Sant Jordi

2011-04-23T04:25:00.000-07:00

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

...La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Aquí us deixo una Auca molt maca, realitzada pels alumnes de quart del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/auca.htm

Somnis entre boires...

2011-04-11T14:24:00.001-07:00

Piosfera 2011

2011-04-03T10:38:00.000-07:00

Vivim en una societat de consum, un consum frenètic i desorbitat. Sembla que tot passa pel consum, i cada cop ho tenim més normalitzat, més interioritzat.

Vivim una gran mentida, on tot es presenta de la manera més agradable, atractiva i funcional, i perden l’encant i l’utilitat les coses menys manipulades o més naturals.

Vivim en una societat on es programen els objectes per a que deixin de funcionar i no trobis altre solució que haver d’estar suplantant-los contínuament, cada cop per un més actualitzat, ara més petit, ara més gran, ara més rodó.. manipulant-nos com volen, fent-nos creure que allò antic ja està obsolet i no te cap millor fi que llençar-ho per comprar-ne un altre.

En la societat que ens trobem, tot allò que no es publicita, sembla que no existeix i per tant, pateix el risc de no donar-se mai a conèixer, de no poder competir dins del sistema i de no poder participar com a alternativa possible.

Ens trobem en un sistema fet pel moviment constant de diners, i quants més moviments i més diners millor.

En aquest sistema d’engranatges tant marcats, si no funciones com una peça més, corres el risc de trobar-te exclòs. Per poder trencar amb això cal, entre d’altres coses i molt esforç, tenir i mantenir des de la base, esperit crític per poder escollir el què vols i el què no, compromís de canvi, coherència de pensament i acció i transparència.

Amb uns Pioners i Pioneres com els que tenim a l'Associació, tot canvi és possible!

Elogi a les Muntanyes

2011-03-27T07:37:00.000-07:00

I obriu els ulls cansats que poden veure

després que el sol els estigué torrant,

i us dic que gairebé no gosen creure

allò tan bell que tenen al davant.

Com t'omplirà per dins...

2011-03-26T08:44:00.000-07:00

Tingues sols un pensament, deixa'l caure a l'horitzó, serà molt millor del que hauries imaginat...

PEDRAFORCA!

La Marxa dels castells en Cinc imatges..

2011-03-15T08:18:00.000-07:00

Tot comença a Guissona, el moment just de recollir els nostres dorsals, i on ens entreguen l'ampolla d'aigua i la samarreta. Bé realment comença molt abans aquesta història, però potser tampoc cal allargar-se tant, si de cas, ho deixo per a un altre post...

En el moment del tret de sortida, ja hi havia barreja d'emoció, il·lusió, dubtes, alegria, sobre-energia.. Quedava un llarg camí per recórrer!

Lara, companya de camí en gran part de la Marxa! Grans xerrades! Grans propòsits!

Un cop ja superats els 54km, era moment de descansar, estirar, compartir anècdotes..

Abans de marxar cap a l'autobús que ens tornaria "a casa", es respira goig en l'ambient, tothom molt content i com no, amb ganes de congelar el moment viscut amb un ampli somriure i molta, molta alegria!

Fins l'any vinent? no, no ho crec heheehe
Tot i estar-ne molt contenta, prefereixo la Muntanya!

M'encanta...

2011-03-14T13:43:00.000-07:00

XII Marxa dels Castells de la Segarra

2011-03-12T04:08:00.000-08:00

La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en les nostres contrades.
Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge que ens ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada.

L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre altres.

http://www.marxadelscastells.com/index.php

SOM-HI!

Córrer

2011-03-08T11:57:00.000-08:00

Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...

I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

És la forma més barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

http://www.youtube.com/watch?v=D0EC0wHbGcU

Deixa Fluïr..

2011-03-05T11:38:00.000-08:00

Tanca els ulls..
Oblida-te'n del que t'envolta..
Senteix-te completament..
Escolta't..
Respira profundament..
Somriu encisadorament..
Deixa que la música t'abraci..
Gaudeix del teu moment..

http://www.youtube.com/watch?v=KHiwAthUtP4&feature=BF&list=MLGxdCwVVULXfUl_0HhWUe4Er6VLjHHjhS&index=3

Avidesa de vida

2011-02-20T02:52:00.000-08:00

Perquè quan es tenen ganes de fer moltes coses, s'ha d'aprofitar..
Cal renovar-se continuament, no estancar-se i, sobretot, no acomodar-se en el no-res.

Fugim del tancament en la rutina, dels cercles viciosos que no duen enlloc, emocionem-nos amb les petites coses i espremem tot el suc de les grans.

Gaudim amb els imprevistos, il·lusionem-nos amb les novetats i patim amb l'inici dels nous reptes.

Lluitem pel que creiem, no ens amaguem amb el silenci, deixem-nos de crítiques de bar i actuem, mobilitzem-nos.

Plantem la llavor del que volem, i tinguem-ne cura d'ella. Que no quedi en l'espai reduït on es pugui ofegar i no crèixer.

Tinguem ganes de veure, conèixer, experimentar, canviar, emocionar, descobrir...
Tinguem avidesa de viure amb contingut!

En el camí de buscar-se a un mateix, està permès perdre's.

2011-02-12T06:28:00.001-08:00

Diverses vegades em questiono si el que estic fent és el que vull fer realment. Diverses vegades, se perquè això em ve donat..

Què és el que m'agradaria haver assolit ja, perquè potser encara no ho he fet, que si he assolit, amb què gaudeixo, que m'empeny a fer el que faig, que m'empeny a seguir un camí o altre..

Suposo que és de naturalesa humana fer-se aquest tipus de preguntes i reflexions. Però fer-se-les massa ja és de naturalesa personal clar..

Se suposa que arribat un moment concret hauries de tenir un seguit de coses realitzades, assolides.. Que quan la gent et pregunta com va, què n'és de tu actualment, hauries d'estar en el punt on hom creu que s'ha d'estar, segons els barems de l'edat, el lloc, i el moment.

..i per què? per què estem condicionats de tal manera, en la qual creiem que ja sabem el que els altres hauríen de tenir o ser? perquè ens hem de sentir més o menys complets, més o menys realitzats depenent de la resposta dels altres.

Està clar, que com a societat hi han uns patrons establerts, uns mínims a seguir, i amb els quals pots mesurar el teu grau d'adaptació o "d'alternativitat". Però sembla que, en aquest cas, "l'alternativitat" no està tant entesa com a tal, si no més jutjada com a l'extrem cap a on no has d'anar, perquè llavors et perds..

A tot això, jo crec, que en el camí de buscar-se a un mateix, està permès perdre's.
És més, un s'hauria de perdre obligatoriament per trencar amb la inèrcia que tant ens domina i aprendre a caminar per tot tipus de camins.

Fosses del silenci

2011-01-29T02:12:00.000-08:00

Passen per damunt,
sense cap contemplació,
profanant la nostra història
amb absoluta impunitat,
la justícia es tapa els ulls:
quatre dècades després
els crims de la dictadura
encara no han sigut jutjats.

No descansarem,
seguirem recuperant
la memòria saquejada.
Exhumarem la veritat,
traurem a la llum del dia
les ferides del passat,
que encara resten obertes
i mai no deixen de sagnar.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van renunciar
a la seua llibertat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Encara queda gent
que vol seguir investigant,
que no es conforma amb el silenci
com a única versió oficial.
Encara queda molta gent
que continua escorcollant
tots els registres del franquisme
cercant-hi els seus familiars.

Inevitablement
arribarà un dia en què els murs
que s’han alçat sobre les fosses
començaran a trontollar.
Els mausoleus de la vergonya
cauran pel seu propi pes,
perquè quan la terra brama
fa remoure els fonaments.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van posar preu
a la seua dignitat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Pau Alabajos
http://www.myspace.com/91249527/music-player?sindex=1.1&shuffle=true&amix=false&pmix=false&plid=28745&artid=1780635&profid=91249527&friendid=91249527&sseed=12845&ptype=3&stime=0&ap=1&rpeat=false

**Un concert i un disc genial, on es barregen tot de sentiments, emocions, experiències, propostes... és difícil deixar-ho plasmat en unes poques línees.. Ho heu de veure i/o escoltar!

Un senzill conte... només?

2011-01-16T13:34:00.000-08:00

Una filla es queixava al seu pare de la seva vida i de com les coses li eren tant difícils. No sabia que fer per poder seguir endavant i creia que es donaria per vençuda. Ja estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, en sorgia un altre..

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va col.locar a foc alt. Ràpidament, l'aigua de les tres olles ja bullia.
En una va col.locar pastanagues, a l'altre ous i a la última grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula.

La filla, va esperar impacient, preguntant-se què és el que deuria estar fent el seu pare. Als vint minuts, el pare va apagar el foc.
Va treure les pastanagues i les va col.locar en un bol.
Va treure els ous i els va col.locar en un altre bol.
Va colar el cafè i el va posar en un tercer bol.

Mirant a la seva filla, li va dir:

- Què hi veus?

- Pastanagues, ous i cafè, va respondre la filla.

Llavors, el pare la va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i les va notar ben toves.

Després li va demanar que agafés un ou, i el trenqués. Ella ho va fer i un cop treta la closca, va observar l'ou dur.

Després li va demanar que provés el cafè. Ella somreia mentre en gaudia del seu gust.

Va ser llavors quan la filla va preguntar:

- Què vols dir amb això, pare?

Ell li va explicar, que els tres elements havien enfrontat la mateixa adversitat: l'aigua bullint, però que davant d'ella, havien reaccionat de forma diferent..

La pastanaga era forta i dura, però després de l'aigua bullint, s'havia tornat tova, dèbil i fàcil de desfer.

L'ou abans era fràgil, la closca fina protegia el seu interior líquid, però després de l'aigua bullint, s'havia endurit el seu interior.

Els grans de cafè però, eren únics. Després de l'aigua bullint, aquests, havien canviat l'aigua!

- Quina ets tu doncs? li preguntà el pare a la filla.

Quan l'adversitat apareix a la teva vida, com respons?

Com la pastanaga? com l'ou? o com el gra de cafè?

Preguntes..

2011-01-03T12:40:00.000-08:00

Seguim Caminant..

2011-01-02T02:37:00.000-08:00

Canviar d'any ens dóna energia per canviar el que volem. Donat que ens ho prenem com l'excusa ideal o perfecte per activar-nos, per moure'ns, per mirar enrere i endavant, per voler el que no tenim i, de retruc, per desitjar al altres el mateix que volem per a nosaltres.

De vegades necessitem una força externa per passar a l'acció, ni que sigui de pensament, que és per on es comença.
Estem massa acostumats potser, a deixar-nos endur per la corrent, a no capficar-nos massa amb les coses, i a no tocar gaires fils per a que no sen's desgavelli tot. Allò de "más vale malo conocido, que bueno por conocer".

Però sembla que, quan s'acaba un any, llavors, si ens podem permetre valorar com ha estat el que deixem enrere, i com ens agradaria que fos el que ve al davant. És en aquest moment que no tenim por de valorar, de pensar en canviar, d'enfrontar-nos al que no ens agrada..
Està clar que l'ideal seria que fossim capaços de fer-ho sempre, ja fos al cap d'un dia, una setmana, tres mesos.. i no ens haguèssim d'esperar a acabar un any per mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar als altres, mirar el que ens envolta i pensar que volem canviar, cap on volem anar i com ho podem fer.
No ens haurien de valdre excuses així per a movilitzar-nos, per exemple.

Tot i així però, l'important és que ho fem, quan? ja depén de cadascú..
Jo proposo fer-ho cada dia!
Bon Any!

Un inici a la fresca dels peus del Pedraforca...
Una cançó del camí...
...i Seguim endavant, seguim caminant!

Calendari

2010-12-27T00:41:00.000-08:00

De tan veloç, aquest món no commou.
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.

Cap pensament no sap dir l’hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l’ocupen mitjans mediàtics.

Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l’amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?

"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d’aventura.
-No exagereu?
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.

Miquel Martí i Pol.

L'essencial

2010-12-24T15:29:00.000-08:00

M'encanta l'Enriqueta...

Complicacions...

2010-12-15T13:00:00.000-08:00

Quan les coses són complicades, és perquè ho són en sí mateixes?
o és com nosaltres les veiem segons la nostra estructura mental (posem per cas)?
o bé, és perquè algú altre ens ho diu i ho adquirim com a possible sentiment propi?
Nosaltres ho sentim previament, o ens ho fan sentir?

Quan les coses es compliquen, és perquè ja ho eren previament?
o és perquè la nostra percepció canvia?
potser és la dels altres la que canvia i, per tant, de retruc, sen's complica llavors a nosaltres el panorama?

A què ens referim amb "situació complicada"? o "panorama complicat"?

No tothom es complica per les mateixes coses...
D'aquí se'n desprén doncs, que podem escollir amb què ens compliquem i amb què no?

Que no s'apague la llum...

2010-12-14T13:29:00.000-08:00

El que ens queda per fer,
ho hem de fer entre els dos,
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apagui la llum,
que no vacil.li mai més,
construïm un país de llums enceses.

I vivim, vivim, vivim somiant,
un temps fins que algun dia siga realitat, realitat..

Oblidem el passat,
No pensem el futur,
i deixe que el demà comence ara.

Que no s'acabi la llum,
i que petin els ploms,
il.luminant la nit amb l'esperança.

I vivim, vivim, vivim, vivim, vivim, vivim somiant,
Comptem fins que algun dia siga realitat,
realitat, realitat...

No podré mirar als ulls,
dels infants al meu lloc,
si se que no, no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant,
però hi ha moltes veus,
que reclamen a crits que les escoltem.

I vivim, vivim, vivim, vivim, vivim, vivim somiant
Comptem fins que algun dia siga realitat,
realitat, realitat...

Per tot el que queda per fer...feliços 36.

Ho respire mentrestant...

2010-12-12T09:12:00.000-08:00

La font és a casa
On marxes per eixa senda excursionista?

Hi ha una font al seu acabament

Però si tens aigua al poble
o la pots comprar del Pirineu embotellada

Sí, és cert, però el que busque
no ho trobe al seu final
ho respire mentrestant.

Amb moltes ganes...

Somnis proposen l'ara

2010-12-11T05:15:00.000-08:00

Somnis que trenquen prejudicis
les pors i fronteres
bromera de font
esvaeix precipicis
la distància justa
veure la mar des de muntanya
mel a flor d'ametller

El gessamí el rebedor d'aquest jardí
i molts cossiols al terra
La mar sempre al fons
la necessitat de cercar la calma

Somnis proposen l'ara
els ponts i portes
nus de qualsevol estigma
arropats sols d'estima
entendrirem la fera
obrirem totes les reixes
endinsar-nos dins la plaça
cada carrer, una passa rere l'altra

Els vells propòsits per complir
la pròpia vida per refer
Sentir-te de bon grat amb tu mateix
les pedres roden dins del riu, mai fora

Hauré de comprar cafè
tinc roba bruta per omplir
La granera està polsosa
pols, pols
estimar-nos encara ara
encarAra

Creure que fem el camí de retorn
per anar per primer cop a casa
res es repeteix, per sort, o no
vaig amb el cap en alt
una passa rere l'altra

Visc el moment
recorde 3 carrers enrere
el pas del temps és un influx
que entra pel cap i surt pels peus
vaig tan sols on em porta la mirada

Llegeix-te

2010-12-02T12:49:00.000-08:00

Tu ets molt vàlida com a persona.

Cada cosa que fas està ben feta des del punt en el qual tu has decidit fer-la així, i no d'una altre manera.

Dubtes, d'acord, és normal. En part això et fa millor persona, sempre i quan no ho duguis a l'extrem i et perdis en el món cíclic dels dubtes eterns..

Tu pots escollir.

Tu pots negar, afirmar, rebatre, cooperar, coincidir, discrepar.. (També pots no fer-ho)

Tu saps quan t'interessa o no una cosa, un objecte, una situació, un moment concret..

Tu decideixes. Tu decideixes com et vols llevar cada matí, tu decideixes com et relaciones amb els altres, tu decideixes com t'ha d'anar el dia, tu decideixes com et poden afectar les coses, i com anar superant els entrebancs, els diferents conflictes que se't presenten. Tu decideixes què vols aconseguir!

Tens el poder de canviar el que no t'agrada, cosa que et pot costar més o menys i et pot semblar, per tant, més o menys dificil, però al cap i a la fi, tu acabaràs decidint a on vols anar a parar, perquè i com hauria de ser.

Però el més important, és que Tu has de confiar en tu mateix/a per poder creure't tot això.

L'aire

2010-11-30T09:48:00.000-08:00

L'aire et transporta..
L'aire et refreda..
L'aire et desperta..
L'aire et fa canviar..
L'aire t'empeny..
L'aire t'ajuda a pujar..
L'aire t'ajuda a avançar..
L'aire et remou..
L'aire..
Ets aire?

Regeneració

2010-11-16T11:16:00.000-08:00

Com es nota quan realitzes una revolució dins teu, si més no, una part!
Són tantes les coses que es poden fer per sentir-se així, regenerada, i és tant el que es guanya..

Des del fet de remoure l'energia de la teva habitació i posar-ho tot potes amunt, per després anar distirbuïnt de nou i, de diferent manera,

a Realitzar canvis insospitats d'actitud envers un fet on la teva resposta ja era gairebé automàtica i, per tant, predictible..

Sembla mentida, però si hi pensem una mica, trobem moltes actituds mecanitzades, estancades i que a més, no tenen perquè ser positives o aportar-nos el millor de cada moment.
Però clar, poques vegades ens ho plantegem. Ja que poques vegades hi parem a pensar. Sempre hi ha quelcom més necessari, més urgent..

Doncs aquesta sensació, la sensació de que ets tu qui manté el control sobre tu mateixa, de que ets tu qui està pensant, qui actua i qui transmet el que vol transmetre, sense deixar que els altres decideixin per tu, o etiquetin el perquè d'un comportament o altre, o sobrentenguin..

Aquesta sensació, mantinguda conscientment, és sensacional!

Si parlem de canviar el món:

2010-11-14T12:03:00.000-08:00

Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.

(Eduardo Galeano)

Serà molt millor del que hauries imaginat...

2010-11-07T13:24:00.000-08:00

Avui comença el compte enrera que tant he desitjat
parat el temps a la vorera avui m'he de decidir
i no ho sé, com anirà, i no ho sé, com m'afectarà
Deixaré que la carretera em guïi els primers dies
i no em farà dubtar de res, és la meva utopia
i farem un lloc, de companyia
i amb els ulls ben nous, i amb compromís.

Ja veuràs com serà així
com t'omplirà per dins
has de deixar que actui la màgia
tingues sols un pensament
deixa'l caure a l'horitzó
serà molt millor del que hauries imaginat
del que hauries imaginat.

Val la pena desitjar
que vingui un nou despertar
he fet fora els pensaments, que no porten enlloc
i ara tinc l'espai i molta distància
i tot ho veig més clar, més viu, més ple.

Sóc capaç de decidir
però mai el que surt de mi
sembla que tingui "prouta" importància
no vull res més que ser com sóc
vull esperar que l'hortizó
hi hagi algú que m' escolti
que ens escolti, a tots.

Ja veuràs com serà així
com t'omplirà per dins
has de deixar que actui la màgia
tingues sols un pensament
deixa'l caure a l'horitzó
serà molt millor del que hauries imaginat
del que hauries imaginat.

Tingues cura amb l'obvietat

2010-11-05T12:43:00.000-07:00

"En aquest món hi ha una obvietat que se'm presenta una i altre vegada per a mortificar-me. Se que moltes persones es queixen de les incerteses de la vida, de les seves ambigüitats, o del fet de que no sembla existir cap resposta definitiva.
Crec que se com se senten; i fins a cert punt, també em turmenten les mateixes coses, encara que fins ara no tingui cap queixa realment seria sobre les meves incerteses. Però aquelles coses de les que creia estar segur són les que normalment em causen problemes.
Són molt més enutjoses que les que sempre he sapigut que no podia comprendre.
D'altra banda, un món atapeït de fèrries certeses, categòriques definicions i irrevocables conclusions em resulta particularment lúgubre.
Quin lloc queda en un món així per a quelcom tant espontani com la vida?"

Psicologia dels constructes personals.
George A. Kelly

Introduïnt-me als constructes personals...i que visqui la incertesa!

Què costa?

2010-10-20T10:08:00.001-07:00

Què costa aprendre?
Què costa gaudir?
Què costa sentir-se lliure?
Què costa compartir?
Què costa implicar-se?
...

Potser no sempre ens sembla econòmic, potser altres vegades si...

Al final, el "preu", se'l posa cadascú.

I ara corre i trenca l'aire...

2010-10-10T12:07:00.000-07:00

A l’hora de l’alba humida
en camps oberts somiats
trenquem silenci verge
amb crits hereus del vespre

Som el foc d’ahir a la nit
les brases del matí
i fem fora les cendres
que només son molèsties.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

A l’hora del capvespre
en camps oberts somiats
seguim trencant silenci
amb crits hereus d’un dia llarg.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.
I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.

I ara corre i trenca l’aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

http://www.youtube.com/watch?v=QBlUrdjfH50

Futur incert...

2010-10-09T06:16:00.000-07:00

Les coses poden aportar-te molt, o bé, poden no aportar-te res...tot depén de com les visquis!

Tancant una etapa...

2010-10-03T12:52:00.000-07:00

Ja han passat els Passos, i tot tancant aquesta etapa, sento que m'estic quedant molt buida..

No pensava que em costaria tant desaferrar-me del cau. Bé, de fet, encara no ho he aconseguit, i crec que la cosa anirà per llarg..

Perquè no és només passar a tenir els dissabtes "lliures". Comporta moltíssim més.. És canviar una manera de viure.

Llavors és quan desitjaria que tot continués com sempre, com fins ara..
però cal seguir endavant, i veure que serà de la nova manera de viure, la qual no te perquè excloure a l'anterior completament. Puc mantenir-la al costat, per tornar-hi de tant en tant..

No trobo una sola imatge que pugui resumir-ho tot, són masses moments, persones, situacions...
Així doncs, deixo una de les més recents, d'aquests Campaments d'Estiu.

Cim del Puigpedrós. Pioners Curs 2009/2010

Compartint els Moments

2010-09-25T01:53:00.000-07:00

Dos moments diferents, dos grans moments!

I finalment vam fer el Posets!

Propera parada...cap a on mirem potser? Cap a l'Aneto?

Desitjos...

2010-09-22T10:23:00.000-07:00

No vaig bufar els meus desitjos aquest cop...Vaig preferir seguir rumiant-me'ls.

Gran cap de setmana...

2010-09-06T09:38:00.000-07:00

L'olla de Núria realitzada.

"Allà dalt no et revoltes ni t'escanyes
ningú se't menja ni t'escup al front.
Oh! si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!"

Josep Maria de Segarra. Elogi de les muntanyes

Reprenem Sarajevo...

2010-09-01T09:55:00.000-07:00

"Hi havia gent fent cua per creuar en un espai obert. Quan és el teu torn no pots dubtar, quan més esperes, més preparat estarà el franctirador. Un, a més a més, vol separar-se de la por que transpira aquella multitud que espera. Corres. La por és com una bola d'acer que et destrossa els budells. La sang et batega als temples. Els ulls a dures penes veuen un parell de metres endavant. El xiulet de les bales et segueix al darrere, i quan arribes a l'altre banda, l'onada d'adrenalina és tant intensa que es veu tot amb extrema claredat, però no s'enten res".

La qüestió de Bruno. Aleksandar Hemon

Setembre

2010-08-30T09:47:00.000-07:00

Com fa un any si no recordo malament, torno a fer un post sobre aquest mes.

El setembre.

Mes dels inicis, mes de les continuitats i mes dels finals... Ho té tot.

El Setembre m'agrada perquè duu a materialitzar el que has imaginat durant l'estiu, o si més no, s'acosta més per a poder-ho fer.

Aquest Setembre (com si fos cap d'any) depara canvis, depara continuitats, depara finals i depara il.lusions que esperen assolir-se.

Gràcies Setembre!

La Memòria

2010-08-13T07:33:00.000-07:00

Com a éssers humans estem dotats de Memòria,

"La memòria és una funció del cervell que permet a l'organisme codificar, guardar i recuperar informació. Sorgeix como a resultat de les connexions sinàptiques repetitives entre les neurones, que crea xarxes neuronals, a aquest fenomen se'l coneix com potenciació a llarg plaç. Permet als éssers més evolucionats retenir experiències passades."

S'enten que és necessària per a poder aprendre i entendre. Però no només en el procés individual de l'evolució física i psicològica, cal anar més enllà.

La memòria ens serveix per aprendre i entendre la societat. Per saber, per conèixer què va passar i, per tant, de retruc, entendre què passa ara...

Si allò esdevingut no es te en compte i s'oblida, desapareix. Com si res hagués estat.
Condemnats quedem llavors a la repetició...
Repetició de tristos successos, de vergonyosos aprofitaments, de vexacions inhumanes...

Les consciències sense memòria, són consciències comprades, són de gran interès per qui vol amagar i també, sembla que d'allò més barates i fàcils d'aconseguir actualment.

Tots som responsables de no oblidar, de conèixer i d'intentar entendre els fets per evitar que es repeteixin.

Si el passat afecta el present, el present afectarà el futur.

...

2010-08-06T02:06:00.000-07:00

L'esperança no és la convicció de que les coses sortiràn bé, si no la certesa de que alguna cosa te sentit, sense importar el seu resultat final.

Vaclav Havel.

Tristesa

2010-07-22T09:56:00.000-07:00

Drexler dixit

2010-06-24T07:47:00.000-07:00

Para que haya una Cara A, tiene que haber una B.
La alternancia es la madre de toda vida, belleza y señal.
Una verdad repetida mecánicamente se vuelve una mentira.
Un faro guía también cuando no ilumina.
No hay un átomo que no sea itinerante.
No hay una molécula eternamente constituida.
No hay vida sin cambio.
No hay ida sin vuelta
ni vuelta sin ida.
Y dos cosas iguales no hay,
sólo parecidas.

Parades...

2010-06-13T08:36:00.001-07:00

De vegades arribes a un punt del camí que fas on necessites fer una parada, una parada per respirar, agafar aire, pensar, veure, sentir...Una parada molt necessària.

Aquesta parada no ve donada per així poder reprendre el camí, o per així decidir cap a on seguir, No.
Aquesta parada ve donada per prendre consciència d'on ets, què fas i perquè, qui t'acompanya...
Prendre consciència del ritme i contingut de la nostra vida és quelcom essencial per conèixer on ens trobem, qui som, i perquè fem el que fem.

De què ens serveix passar corrents pel dia a dia?
De què ens serveix...?

Si passem corrents pel dia a dia, ens perdem les petites coses. Les petites coses que realment són essencials i marquen la diferència. Ens perdem oportunitats per canviar, per conèixer, per crèixer i evolucionar. Perdem força per actuar davant d'allò que no ens agrada. Ens tornem més ignorants, i més vulnerables. Ens perdem pensaments, reflexions i situacions que ens podrien aportar molta riquesa a nosaltres mateixos i també als altres, aquells amb qui compartim moments, xerrades, experiències...
Ens perdem converses, intercanvis...
Si passem corrents pel dia a dia, no ens impregnem de l'essència del viure.

Feta la parada doncs, es segueix avançant pel camí, fins a la propera parada, i així, successivament, prenent cada cop més consciència de nosaltres mateixos, dels altres i d'allò que ens envolta.

Un bon acompanyament per aquesta parada:

Fer Anys.

2010-06-05T01:38:00.000-07:00

Fer anys, queda clar que no és només qüestió d'acumular-los.
Tots en fem, però no els sentim de la mateixa manera.
Un any pot estar sempre ple d'experiències, moments, situacions, creuaments, coneixements, experiències...
O bé, pots sentir-ho buit, i quedar-te només amb el fet de veure que et fas més gran, o més vell. Centrant-te únicament en el pla físic.
Jo prefereixo quedar-me en el pla espiritual (per dir-ho d'alguna manera) i veure-ho i viure-ho com una suma de tot el que vas aprenent, acumulant i que et va formant. Perquè cada moment viscut forma part de tu...
Aquesta és, en el meu parer, la millor manera de fer anys.

Mirades...

2010-05-26T00:08:00.000-07:00

Mirades pendents, mirades sorpenents, mirades clares, mirades senzilles, mirades profundes, mirades penetrants, mirades especials, mirades tranquil.les, mirades ràpides, mirades calentes, mirades complicades, mirades fosques, mirades que maten, mirades provocadores, mirades furtives, mirades passades, mirades comprensives, mirades que desprenen, mirades honestes, mirades que t'esperen...

...

2010-05-20T01:15:00.000-07:00

Havia de fer-se un treball molt important i "Cadascú" estava segur de que "Algú" ho faria.
"Qualsevol" ho podria haver fet, però "Ningú" ho va fer.
"Algú" es va disgustar per això, ja que el treball era de "Cadascú".
"Cadascú" va pensar que "Qualsevol" podria fer-ho, però "Ningú" se'n va adonar de que "Cadascú" ho faria.
En conclusió, "Cadascú" va culpar a "Algú" quan "Ningú" va fer el que "Qualsevol" podria haver fet.

Les coses petites...

2010-05-04T00:03:00.000-07:00

Només ens aïllem a les coses petites, a la mínima i fràgil llibertat de les coses petites,
i ens costa en veritat deixar-les, perquè a l'abric dels inútils objectes inevitablement quotidians existeix tot un món no sabut de tendresa.
Només ens aïllem, només creixem en les coses petites:
aquell mocador que portem sempre doblegat amb tanta cura a la butxaca, la cançó que recordem de cop, un llibre ja oblidat, el gest repetit tantes vegades, o la cosa més íntima que ningú podria estimar com nosaltres estimem.
Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la més pura i íntima part de nosaltres mateixos, convertida al cap i a la fi- i ens sorprèn sempre constatar-ho- en el que més ens apropa al jo profund que viu dins nostre, i sobretot en el que més intensament ens alena a viure.

Miquel Martí i Pol

...

2010-04-09T05:20:00.000-07:00

Pels ulls...

2010-04-06T00:52:00.000-07:00

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Miquel Martí Pol

Les cinc llibertats

2010-03-17T02:33:00.000-07:00

La llibertat de veure i escoltar el que està aquí, en comptes del que hauria d'estar, va estar o estarà.

La llibertat de dir el que es sent i pensa, en comptes del que s'hauria de sentir o pensar.

La llibertat de sentir el que es sent, enlloc del que s'hauria de sentir.

La llibertat de demanar el que es vol, en comptes de sempre haver de demanar permís.

La llibertat d'arriscar-se pel seu compte, enlloc d'optar únicament per estar "segur" i no pertorbar la tranquil.litat.

*En contacte íntim. Virginia Satir.

Els meus objectius...

2010-03-15T02:44:00.000-07:00

Vull estimar-te sene aferrar-me,
Apreciar-te sense jutjar-te,
Unir-me a tu sense invaïr-te,
Convidar-te sense exigir-te,
Deixar-te sense sentir-me culpable,
Criticar-te sense fer que et sentis culpable
i ajudar-te sense ofendre't.

Si puc obtenir de tu el mateix tracte,
Podrem coneixen's veritablement
i enriquir-nos mutuament.

* En contacte íntim; Virginia Satir.

En contacte íntim...

2010-03-11T05:36:00.000-08:00

Crec que el millor regal que puc rebre d'algú és que em vegi, que m'escolti, que m'entengui i que em toqui.

El millor regal que puc donar és veure, escoltar, entendre i tocar a una altre persona.

Quan s'ha fet això, sento que he establert contacte.

* En contacte íntim. Virgina Satir.

Més endavant faré un retorn del que està sent aquest genial llibre...

Avui també és el dia de la Dona...i de tantes altres coses!

2010-03-10T02:03:00.001-08:00

Per què ens hem de recordar de les coses a commemorar o celebrar només en un dia específic?
Un cop passen, ja s'ha de deixar de pensar i, per tant passar a un altre tema?
Què significa aquesta sobresaturació de coses, moments, persones, situacions importants que ens fa marcar-ho tot en dies diferents com si fos un agenda que et recorda durant una estona que has de pensar o lluitar per allò concret que toca en aquell dia?
La lluita o reivindicació s'acaba quan s'acaba el dia?
Va home va...

Instint vs Raó

2010-02-23T10:07:00.000-08:00

Perquè sempre guanya la raó davant l'instint?
Se suposa que com ja estem tant deslligats de la natura, és la nostra millor manera de relacionar-nos amb el món?

L'instint, és la manera més primària, i alhora més autèntica de relacionar-se amb l'entorn, de conèixe'l. Amb l'instint no t'equivoques.

La raó et ve donada, no és el que tu sents envers el fet o situació o persona, si no que és el procés de raonament realitzat amb el que l'experiència, els altres (diga-li societat si vols) t'han ensenyat o has aprés.

Potser hauríem de deixar-nos guiar més per l'instint de tant en tant, i no racionalitzar tant les coses...

Entre la multitud

2010-02-19T03:50:00.000-08:00

El món es mou
si apretes un botó:
play, reset, forward, rewind, rec, on, off...
Però no en tens prou
per no sentir-te sol
a l'era de la comunicació.

A la veïna no la coneixes
i parles cada dia amb Nova Iork,
no saps què hi ha més enllà de la finestra
si no t'ho explica la televisió.

El món et mou,
al segle vint-i-u
deixant-te sol entre la multitud.

El món es mou
-es mou i punt: punt com-
a la plantalla de l'ordinador.
¿I què si plou,
si neva o si fa sol
a l'era de la globalització?

Esclau del google, esclau del mòbil,
si no tens password el teu món no es mou.
Ja no envies més correu electrònic,
la realitat és un reality show.

El món et mou,
al segle vint-i-u,
deixant-te sol entre la multitud.

Desconectat
del teu costat,
envoltat de desconeguts,
sol solet entre la multitud.

El món et mou,
al segle vint-i-u,
deixant-te sol entre la multitud.

http://www.youtube.com/watch?v=j5-mNByUXOg

Un bon descobriment!

http://www.albertfibla.com/

Recordem el passat per construïr el futur!

2010-02-08T12:38:00.000-08:00

Us ho perdreu?

Va com vull

2010-02-02T03:41:00.001-08:00

A tu t'emprenya molt que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
Va com va.

A tu t'han dibuixat, jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va.

Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Quan dorms...

2010-01-29T02:25:00.000-08:00

Quan dorms és el moment on tot es para (o tot es mou per l'inconscient).
Tot passa mentre dorms.

Si estàs malalt, dormir et repara.
Si has begut, dormint se't passa.
Si et sents trist dormir et fa no pensar-ho (evidentment quan ja t'has adormit).
Si estàs molt alegre, no pots dormir, o et costa més. Però dorms molt bé.

Qui no ha buscat mai el moment de poder marxar a dormir perquè
"així demà serà un altre dia"
Com si tot hagués de ser diferent quan et lleves.

Com et sents quan ets al llit? protegit, reconfortat...
És el teu racó i allà no et pot passar res.

De tant en tant, ens forcem a dormir poc. Ja sigui per temes laborals, d'estudi, d'oci o festius (distingueixo oci: cau, consell, reunions. I festiu en: sopars, sortides...).

Però sempre acabes dormint. És impossible no fer-ho.
Hi han vagues de fam, però mai podran haver vagues de son, mai.

Tu eres tú.

2010-01-27T03:12:00.000-08:00

En todo el mundo, no hay nadie
Exactamente como tu.
Hay personas que tienen algunas
partes que se parecen a ti,
pero nadie es idéntico a ti.
Por lo tanto, todo lo que sale de
ti es automáticamente tuyo porque tu solo lo elegiste.

Todo lo tuyo te pertenece:
tu cuerpo, incluyendo todo lo que éste hace;
tu mente, incluyendo sus pensamientos o ideas;
tus ojos, incluyendo las imágenes que perciben;
tus sentimientos, cualesquiera que éstos pueden ser
coraje, alegría, frustración, amor, desilusión,
excitación;
tu boca, y todas las palabras que salgan
de ella, agradables, dulces o bruscas, justas
o injustas;
tu voz, fuerte o suave;
y todos tus actos, sean éstos para
otros o para ti mismo.

Te pertenecen tus fantasías, tus sueños, tus esperanzas,
tus temores.
Te pertenecen todos tus triunfos y éxitos, todos tus
fracasos y errores.
Porque todo lo tuyo te pertenece, puedes llegar a familiarizarte íntimamente contigo mismo.
Y al hacer esto puedes amarte y aceptarte, y aceptar todas las partes de tu cuerpo.

Entonces puedes hacer posible que todo lo que te pertenece trabaje para lograr lo mejor para ti.
Sabes que hay aspectos de ti mismo que te confunden,
y otros que no conoces.
Pero mientras te conozcas y te ames,
puedes buscar valerosamente y con esperanza
la solución a tus confusiones y la forma de conocerte más.
La forma que luzca, como suene para los demás, lo que
digas o hagas, lo que pienses y sientas en un momento determinado, eres tu.
Esto es auténtico y representa dónde estas en ese momento.

Cuando más adelante analices cómo lucía y
sonaba lo que dijiste e hiciste y cómo
pensaste y sentiste, algo parecerá no encajar.
Puedes descartar lo que parece no encajar, y
Conservar lo que sí encajó, e idear
algo nuevo para reemplazar lo que descartaste.
Puedes ver, oír, sentir, pensar, hablar y actuar.
Tienes los instrumentos para sobrevivir, para
acercarte a los demás, para ser
productivo y para hacer sentido y sacar del mundo las
personas y cosas ajenas a ti.

Te perteneces. Y por lo tanto puedes manejarte.
Tu eres tu
Y tu estas bien.

Virginia Satir

Muro

2010-01-22T09:01:00.000-08:00

El Muro de Berlín era la noticia cada día. De la mañana a la noche leíamos, veíamos, escuchábamos: el Muro de la Vergüenza, el Muro de la Infamia, la Cortina de Hierro... Por fin, ese muro, que merecía caer, cayó. Pero otros muros brotaron, y siguen brotando, en el mundo. Aunque son mucho más grandes que el de Berlín, de ellos se habla poco o nada.

Poco se habla el muro que los Estados Unidos están alzando en la frontera mexicana, y poco se habla de las alambradas de Ceuta y Melilla.

Casi nada se habla del Muro de Cisjordania, que perpetúa la ocupación israelí de tierras palestinas y será quince veces más largo que el Muro de Berlín, y nada, nada de nada, se habla del Muro de Marruecos, que perpetúa el robo de la patria saharaui por el reino marroquí y mide sesenta veces más que el Muro de Berlín.

¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos?

Eduardo Galeano, Espejos

Alegria!

2010-01-18T09:51:00.000-08:00

Què fas...

2010-01-12T15:02:00.000-08:00

Què fas quan tens por?
Què fas quan no fas res?
Què fas quan et sents com si res anés amb tu?
Què fas quan els peus pesen massa com per còrrer?
Què fas quan tot gira al teu voltant i no pots aferrar-te a res?

Respirar fons...i continuar. Aprendre de tot, en això consisteix.

Vull somiar el demà.

2010-01-03T12:32:00.000-08:00

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d'un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m'heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m'empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d'un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L'arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m'acull dia i nit.

Cap vell encís
no m'és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m'empeny
vers l'horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d'"estrès"
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar.

Miquel Martí i Pol

Un premi!

2009-12-13T03:16:00.000-08:00

Fa ben poc, l'Elena m'ha atorgat un premi.
Aquest premi ve referit a les dones intel.ligents que regenten blogs (és el que n'he extret de la foto de les calçetes i el text...m'he quedat amb el text clar!).
Els passos a seguir com a rebedora del premi són:

El primer que s'ha de fer és presentar el premi i anomenar a qui me l'ha donat (ja ho he fet, en l'ordre invers en aquest cas).

El segon que s'ha de fer és anomenar 7 dones a qui els donaria aquest premi i dir el per què.
En aquest cas anomenaria... (hauré de repetir nominats amb anterioritat, i tampoc sé si arribaré a set. Però és evident que d'haver-ne, n'hi han moltíssimes!)

L'Anna
La Lara
L'Alba
L'Elena (Que seria la segona vegada que reb el premi...jiji)
...
...
(Em sembla que ja repetiria masses nominacions anteriors!)

I també a l'Oriol, que de banda femenina en té prou (i d'intel.ligent clar!).

El perquè els faig entrega (virtual) d'aquest premi és, evidentment, perquè són dones molt intel.ligents i amb neguits i motivació per saber, aprendre, gaudir i descobrir més de la vida.

La tercera i última cosa a fer és explicar 7 coses rares sobre mi...

1. Per tal de controlar-ho tot, tinc necessitat d'escriure llistes sobre tot el que he de fer, i així no deixar-me res pendent.
2. No segueixo gairebé mai la llista perquè em bloquejo amb el munt de coses que són.
3. Em costa entregar el dni, només deixo que el vegin i prou. (suposu que és por a que me'l treguin...).
4. Un punt recurrent de fixació de la fisonomia de la gent són les celles.
5. M'encanta olorar el que cau a les meves mans, amb predil.lecció pels llibres (sobretot vells).
6. M'agrada molt observar i analitzar els comportaments aliens, i buscar-ne els perqués (és a dir muntar-me les pelis amb la vida dels desconeguts, i trobar-hi possibles solucions, extreure'n hipòtesis...).
7. Penso mil i una opcions des de mil i un punts de vista diferents pel mateix fet o situació (en resum, dono masses voltes a les coses).

Pensant en típicades/topicassos, quants possibles propòsits pel nou any estic veient...

Solstici.

2009-12-11T03:42:00.000-08:00

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents,
sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Què, qui, com...

2009-12-10T08:25:00.000-08:00

Què et pot portar a dubtar, a censurar-te davant el que potser volies fer?

-La inseguretat.
-La por.

Qui et duu al dubte, a la censura? Els altres o tu mateix?

-Tu mateix.

Com et sents quan no fas el que potser volies fer?

-Malament.
-Frustrat.
-Censurat.
-...

Llavors, ja saps!

Cap endavant...

2009-12-03T03:35:00.000-08:00

Últimament vaig recuperant certes coses del passat, així com vaig incorporant-les al meu present.
Potser estic en època de transició cap a no se on.
Potser tinc por al meu davant i m'empento recuperant coses del passat.
Potser només és que tot torna.
Potser...
No ho se pas, però el que si està clar és que cap endavant hi vaig.

Un dia un professor del qual guardo molt bon record va dir (no crec pas que sigui una frase seva, però si és gràcies a ell que jo la vaig escoltar per primer cop):

"El moment present és el que importa i el que hem de viure.
El futur ja vindrà. I mirar el passat només ha de servir per agafar empenta cap endavant."

Una per recuperar!

Increïble...

2009-11-30T07:40:00.000-08:00

Llegint avui una notícia d'intereconomia (l'enllaç de més avall) m'he quedat parada, impressionada!
Com pot ser que es diguin aquestes bajanades?
Com pot ser que algú se'n quedi tant ample després de donar aquestes afirmacions?
Encara no m'ho crec!
Amb coses com aquestes, et fa pensar en com d'important és que siguem crítics!

http://www.publico.es/espana/273459/intereconomia/africa/destaca/manicura

Somnis...

2009-11-16T10:49:00.000-08:00

Els somnis...
Normalment és considerat un concepte positiu.
Allò que vols assolir, i pel que has de lluitar, que t'ajuda a seguir endavant...
La direcció cap a on t'has de dirigir.

Tothom te somnis.
Tothom vol aconseguir-los.
Tothom els busca.

Però, també, de vegades, ells sembla que fugen...
Van a contracorrent del que vulgui la resta, es resisteixen, es fan valer el seu pes en el desig d'aconseguir-los.
Llavors és quan et questiones si cal seguir buscant-los, empaitant-los...els poses en dubte.

Tant sols llavors, per aquesta raó els hem de deixar de seguir?
No pas.
De que servirien si no t'ajuden a avançar, en una direcció o altre, però a avançar que és el que val.

Va de canvis...

2009-11-12T07:33:00.000-08:00

Perquè els canvis donen experiència.
Perquè els canvis a temps són agraïts.
Perquè els canvis regeneren energies.
Perquè els canvis aporten nous coneixements.
Perquè els canvis són necessàris.
Anem a canviar!

La caputxeta Vermella

2009-10-19T10:36:00.000-07:00

Versió alternativa molt interessant del conte de la Caputxeta vermella.
Potser però, canviaria alguns detalls...

"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.

Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:

- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.

- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.

- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella -, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:

- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:

- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.

La Caputxa Vermella va dir:

- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

- És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.

- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.

- Ávia, quines dents tan grossens que tens!

- Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafarla Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.

Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents ala caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral,però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.

- Escolta,noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.

El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.

- Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l''àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."

James Finn Garner
"Contes per a nens i nenes políticament correctes"