30 minuts d'internet...

Actualment, estic sense internet degut a que el mòdem de casa va cremar-se per la tempesta de fa unes setmanes...
Actualment, veig que gairebé tot el que faig gira entorn el contacte amb internet...
Per qualsevol cosa, ja sigui feina, universitat, cau, relacions...tot és fet amb internet!

Doncs per poder comunicar-me, o bé vas a la universitat en hores extra-lectives, o bé vas al cau, o bé (i aquesta la vaig saber fa poc) vas a la biblioteca del teu poble.
El cas és, que en aquesta biblioteca només tenen dos ordinadors i mitja hora per conectar-s'hi! mitja hora!
Què fas en mitja hora amb tota la feina que hi ha!?
Què fas amb mitja hora?
No se ben bé per on començar!

I vam fer la Pica d'estats!

Pel pont de setembre, a última hora, vam decidir marxar a fer la Pica d'estats.
El cim més alt de Catalunya!
Tot i no pujar-la l'onze de setembre, que hagués sigut el dia perfecte per commemorar la diada, ho vam fer el 12... i sort!
Aquest pont, la Pica semblava les rambles! si ja el dotze va ser impressionant la de gent que hi havia, l'onze es veu que ja era brutal...

El dia onze, vam iniciar la pujada deixant el cotxe al pàrking, que es troba a deu minuts del refugi de vallferrera. Vam pujar i pujar, fins a l'estany de Sotllo, on ja es va fer prou tard i vam muntar la tenda. Un sopar calentó i a dormir.
A les cinc de la matinada ja ens aixecavem per desmuntar la tenda i prepara-ho tot per la pujada.
La pujada va ser un pèl dura, però molt emocionant! sobretot perquè la vam fer per la cresta, i va ser una grimpada genial! (amb una barreja d'emoció i por en segons quins trams...).
De la cresta ja vam anar a petar al Pic de Verdaguer, i tot seguit la Pica d'estats!
Ara però, el cim era un bullidor de gent. Entre els que pujaven i els que baixaven, era tipus processó. I per fer-se la foto es feia cua!
La baixada va començar bé, però al poc una companya del grup es va lesionar i vam trigar moltíssim, moltíssim en baixar. Sen's va fer fosc i com no, la pluja ens va acompanyar gran part de la baixada i fins al final.
Tot i així, ha estat increïble!

Algunes qüestions indignants però...
Com pot ser que a la normativa de la zona dels llacs (on la gent normalment fa nit) estigui prohibit fer fogueres, banyar-se i acampar entre altres, i la penya en faci cas omís!
Més d'un grup fent fogates, i per no dir la de gent que va deixar la seva tenda muntada durant tot el dia!
Els "domingueros" arriben arreu!

Per últim, deixo unes poques fotos! Al cim; a la cresta durant la grimpada i la pujada després del segon llac.

Atreveix-te

Davant de la sort... et vens?

En ple procés d'exàmens de recuperació, conforme s'apropa la data final de l'últim examen, vaig perdent la força i l'optimisme...
De fet els resultats obtinguts fins ara no estan sent els més esperats, i això va sumant, i va carregant...

Als exàmens, sempre hi ha el punt de confiança en un mateix, en el potencial adquirit al llarg dels anys, en el que has estudiat (clar), en la capacitat d'inventiva també, i en d'altres aptituds i capacitats personals vàries.
El factor sort, si més no, també en pren part del joc.
Com una variable més, ell està allà, sempre esperant per si en vols fer ús.
Depenent del tipus d'examen, el pots utilitzar més o menys, o res.
Així doncs, jo avui n'he fet ús. I molt! Massa...
La qual cosa m'ha fet pensar que no estava dominant per res la situació, estava deixant tot en mans de la sort, acceptant el resultat que hagi de ser sense res a poder dir...
Una situació bastant pèsima pel que fa a les alçades que em trobo...
Deixar-ho tot en mans de la sort, és massa arriscat...

Però avui m'he venut a la sort.

Converses amb un mateix

- Hola? Inseguretat? ...què no vens?
- mmmm...No.
- Per què?
- Perquè No crec que em necessitis...
- Cert, no et necessito.
- Veus, ja t'ho deia.
- Gràcies.
- De res! Quan creguis que em necessites, m'avises i torno.
- Molt bé, però no crec que t'avisi.
- D'acord, millor per tu!
- Si, molt millor!

Preparats, llestos...

Ja està? ja s'ha acabat el temps?

Inici d'exàmens de recuperació...
Inici de nervis, inici de mals de cap, tensió, incoherència...
Però també...
Inici de sorpreses, d'alegries, d'un any diferent?

...Com tot inici, també hi han finals!

Final de les classes a la universitat, final de treballs...Final d'una carrera?

Uf! ja veurem!

El temps mai s'acaba... va passant i tu te'n fas càrrec de com l'aprofites.